dilluns, 27 de febrer del 2012

UN GRIP = 4'08"

Idò si, des del día de descans del passat i ja llunyà dimarts dia 14 de febrer, no havia fet cap més entrada, i és que hi ha poc que contar respecte als entrenos a causa de una grip-neumonia que vaig agafar dimecres dia 15 quan vaig anar a gravar amb la Go-Pro  i marcar el recorregut de la duatló de Porreres amb la MTB.
El Dijous dia 16 va ser el darrer dia que vaig aconseguir poder  entrenar, estava ja bastant fotut, però així hi tot vaig anar a rodar 75km amb sa Foil, però només arribar a casa ja vaig adonar-me que estava ben fotut.
Divendres, durant tot el dia molt molt fotut  i és no recordava estar tant malament per un refredat, la confirmació va venir quan vaig començar a sofrir marejos assegut el sofà de casa i na Tina em diu que em posi el termòmetre, no era estrany, 41’5 de febre, ràpidament dins la banyera amb aigua taba, només veia “ballumes” jejeje. Cap el llit directe i el cap de dues hores na Tina sa n’adona que he banyat tot el llit i que porto el pijama xop, em poso un altre pijama, canvio el llençols, etc i dins el llit un altre cop.
Dissabte, pràcticament igual, drogat completament de medicament aconsegueixo que la febre minvi fins a 39-39’5, no surto de casa per res.
Diumenge, no estic bé, però organitzàvem un esdeveniment, La Enduro Maxi Bike i no podia fallar, completament drogat hi vaig i faig el que puc.
Dilluns, dimarts, malament,  dimecres també malament però noto un brot de millorança, però així hi tot no entreno, ja són 6 dies sense entrenar, no recordo haver estat tant de temps!!!jejeje. Dijous, segueixo amb la ingesta descontrolada de medicament però ja no aguanto més, decideixo anar a córrer el la cinta del gimnàs, ILUSO!!!!no puc córrer més de 30’. M’entorno cap a casa fotut fotut. Tot el que havia avançat cap a millor s’havia anat a norris.
Divendres, clar està no puc ni donar passa, estic destruït, però així i tot decideixo que dissabte aniré amb Sa Grupeta fins allà on pugui. Em poso d’acord amb el Llorenç i en Migue.
Dissabte, a les 8:30, tot i no tenir-ho del tot clar anam com sempre a la recerca de Sa Grupeta, l’objectiu era clar, aguantar fins a Porreres.
Quan ens agrupem m’alegra veure que entre als habituals avui ens acompanya en Toumi, als joves de la EBE, Fidalgo, i als més, un luxe per tots.
He de ser sincer i dir que el ritme afortunadament per mi no va ser com de costum, i és que vaig poder aguantar i fins i tot poder donar qualque relleu.
Diumenge, com sabeu, organitzàvem el Duatló de Porreres, el meu poble. Moltes gracies a tots per venir i esperam que l'any que ve fer-ho millor.
Per si no ho sabíeu, soc un autèntic patriota del meu poble, als que em coneixen de més a prop saben que prefereixo que parlin malament de mi que del meu poble, la majoria de Porrerencs tenim aquest sentiment patriòtic, ens omplim la boca dient en veu alta: JO SOM DE PORRERES, jejeje.
Bé i després d’aquest “resum” ara ve la explicació del títol de l’entrada d’avui, UN GRIP = 4’08”.
Avui, y lo siento mucho Iván!!!!no he pogut aguantar-me, volia saber que costa en quant a rendiment passar un grip-neumonia com el que he passat. Sé que influeixen més factor però necessitava saber en quant a temps quina diferencia hi havia entre fer una mitja marató (21km) amb un estat físic competitiu (pre-grip: 1:25'43") i un estat físic deplorable (post-grip) i amb pràcticament 8 dies sense fer esport. Si si avui he fet aquest test, 21 kms d’agonia constant!!!!des del minut 1 fins el darrer, sofrir sofrir sofrir, no he aturat de repetir-m’ho durant tot el temps, tosi tosi tosi, no me aturat de tot el temps.
El temps final del temps post grip a estat 1h:29’51”, 4’08” és el que et costa agafar un bon grip esportivament parlant.

dimarts, 14 de febrer del 2012

PREGUNTES, I LES RESPOSTES?

Què ens empeny a fer el que fem?què és el que ens mou dia rere dia a sortir entrenar?quina és la motivació?quin és el nostre objectiu?i la meta?quan sabrem que ja n’hi ha prou?quan serà el dia que serem capaços a estar dos dies sense entrenar sense que hi hagi cap motiu que ens ho impedeixi?moltes preguntes que em vaig repetint molt sovint quan entreno e intento trobar-li resposta, i per més que li don voltes i més voltes no aconsegueixo respostes, a l’única que si tinc resposta; som addicte a l’esport? i en la qual, la meva companya Tina i jo n’estam totalment d’acord, la resposta és rotundament, SÍ.
Perquè dic això? idò per que avui segons el planing deia, DESCANSO. Jo fidel el que vaig sentir dir un dia a un GRAN del món del triatló quan deia; un triatleta incluso el dia de descanso acaba haciendo algo, aprofitant una treva de la pluja, em calço les sabates i decideixo anar a córrer, suau, carrera continua, 10km. Però només sortir de casa i després de més de dues setmanes corrent damunt cinta el gimnàs fent sèries m’adono que em sento molt lleuger, un d’aquells dies que dius, ui!!avui hi ha cames!!!!però em controlo, vaig tranquil, sense forçar, molt còmode en quant a respiració. Arribo el punt on toca girar per fer la volta de 10km i decideixo seguir endavant i fins a un altre punt on la volta s’allarga a 12km, vaig molt còmode. Arribo el punt de gir i decideixo allargar fins el següent  punt de gir on la volta s’allarga fins als de 14 km, ui!!això va bé!!!Aquest és el punt clau de la volta, sinó agafo aquest punt de gir la volta s’allarga fins als 21 km per poder arribar a casa, com dic vaig còmode, la respiració és comodíssima i decideixo allargar la volta fins als 21km.
Aquest 7 kms darrers el vent que fins ara havia bufat a favor i de costat ara bufa encontre, però com dic, vaig tranquil, no em deixo portar per l’eufòria de lo lleuger que em sento i no pitjo ni forço la respiració.
Arribo el punt marcat que tinc marcat als 21 kms i aturo el GARMIN i marca 1h25’43”. Després trot 1 kms fins arribar a casa.
He aquí quan em venen el cap totes i cada una de les preguntes, si avui que em tocava DESCANSAR, acabo fent 21kms i a més quan he sortit de casa només tenia intenció de fer-ne 10 segueixo sense trobar-li resposta, per tant continuarem entrenant i reflexions intentant trobar-li resposta.

diumenge, 12 de febrer del 2012

FINDE DE BICI!!!M'ENCANTA!!!!

Només aixecar-me miro la finestra i observo el cel, sembla que està apunt de caure la tormenta perfecta, però no plou.
Tassó de llet amb galetes, com de costum, em vesteixo pensant amb que ens banyarem i esper a que vinguin als companys, sembla que alguns s’han fet por, altres fidels com jo a la llei del ciclista que sinó plou, sa surt, acudeixen a casa en Bernat Xamena, Xesc Artigues, Sebastià Mascaro (2º any amb equip continental ciudad de Oviedo) i el seu pare.
Sortim cap a Llucmajor pel camí de Son Marrano per després continuar pel camí vell de Cala Pi, ja que La Grupeta havia de venir per allà. No és fins arribat als cavalls que ens reagrupam.
Tot i el cel amenaçador de pluja i el fred eren un bon grapat. Decideixo anar a roda del pilot sense entrar a relleus, hi havia molt de ciclistes que el proper dia 28 correran la cursa de Un Invierno en Mallorca, com en Bernat Mesquida, bernat Xamena, Xesc Artigues, Miquel Angel Muñoz, Tià Mascaró, i més. Per tant interpreto que són ells que han de ser als que facin feina.
Anam direcció Llucmajor tots junts, sense massa estirades. Després agafam cap a Porreres, la amenaça de pluja sembla que desapareix i arriba el vent. Em sorprèn que alguns dels que en principi havien d’agafar responsabilitats estan amagats dins del pilot, ui ui uiii!!!! Això no m’agrada gens, estirè a l’aguait a veure com evoluciona la cosa i si tot segueix igual intentarem encalentir una mica l’ambient. Fins a Porreres, tot segueix més o manco igual, alguns sense donar la cara i en Cerdà comença a posar-se nerviós. Direcció cap a Felanitx en Cerdà és el primer en enfilar el grup seguit després per en Toni Bon, però alguns segueix sense reaccionar, però ara el ritme fins a Felanitx ja és més exigent del que havia estat fins el moment.
Creua’m Felanitx i a la sortida cap a Cas Concos on hi ha una rampa en Gabi accelera seguit den Joan Rosselló, decideixo  aferrar-me a ells i ràpidament ens distanciem uns metres, a dalt de la rampa decideixo que és el moment d’escalfar definitivament el grup. A relleus tots tres, ana’m agafant distància, el terreny és favorable per rodadors i a més el vent ara bufa a favor, ens entenem amb als relleus, el ritme és alt i això fa que ràpidament perdem de vista el gran pilot, això ens ancoratge més a seguir amb l’escapada. El primer objectiu és arribar a Cas Concos escapats, serà difícil ja que dins del pilot hi ha totes les figures i en el moment que és possin a fer relleus estem llests.
Aconseguim arribar a Cas Concos escapats, decideixo continuar, no ho tenen tan clar en Joan i en Gabi, em distancio d’ells uns metres i segueixo tan ràpid com puc, anam així una estona fins que en Joan i en Gabi m’agafem i seguim un cop més tots tres a relleus. El pilot que havíem perdut de vista ens a retallat bastant i ja als podem veure pel retrovisor, però això no fa que abandonem, morir antes que abandonar!!!!!uns 3 kms abans d’arribar a Santanyí el grup comandat per en Toni Bon ens agafa. Una llàstima per que volia arribar fins a Santanyí però em consola quan em diuen que quan el pilot anava a relleus no aconseguien retallar ni un metre fins que en Toni Bon, a agafat les regnes del pilot i el tot sol ens ha neutralitzat enfilant el pilot a 50km/h.
Després en continuat Cap a Ses Salines tots junts on ens aturem a canviar la pila a la càmera de vídeo den Leandro. Seguim cap a Campos i agafam en crta. Des Pressos, aquí el vent bufa de costat i la gent cerca anar protegit  fent això que ocupem tota l’amplada de la calçada.
Arribam a la crta. De Cala Pi i en Cerdà ataca i ràpidament agafa metres, ningú agafa les regnes. Jo no anava justet justet, en Toni Bon s’apropa i em diu: Pep!!!vamos a relevos y cojemos a Rafa antes de Cas Busso i despues vamos tranquilos hasta el Arenal  atajando por los talaiots. Jo que anava pràcticament a coa del pilot li responc: Toni ¿has visto donde voy?¿y como voy?estoy apunto de quedarme!!!!!no puedo dar ni un relevo!!!!
Ell, ell tot sol, ens torna enfilar no sé a quant i aconsegueix agafar en Cerdà abans d’arribar a Cas Busso.
Un cop més i no em cansaré de dir-ho, el que fa i com ho fa en Toni Bon, és espectacular, és un privilegi i una motivació per mi veure i rebre dissabte rere dissabte una clase magistral d’un SUPERCLASE com en Toni Bon.
Després jo i en Gabi a l’alçada del Camí de s’Aguila ens em acomiadat de La Grupeta, i a Llucmajor en Gabi a quedat i jo he continuat cap a Campos. En total 137 kms.
Avui, he sortit cap el cap Blanc a la recerca de qualque grup PRO o continental per anar a roda ja que les cames no estaven per massa floritures. A l’alçada del Cap Blanc n’he trobat un continental que amb ells hi anava en Tolo Quetclas i altres, em anar a roda d’ells una bona estona, després també sens unit n’Arnau Comas el grup en el qual hi havia dos campaners més. En total 102 km.

divendres, 10 de febrer del 2012

A CURA, CURA D'HUMILTAT!!!VALGUI LA RADUNDÀCIA!!!

Dimarts, uf!!un dia complicat, em va ser impossible entrenar.
Dimecres, un cop més el GIM, vaig fer sèries damunt la cinta:
4 kms escalfament
6 x 1500 a ritme A3 rec 1’30”
3 kms de ritme A1+
2 kms trot suau
Dijous; bici, estava rabiós de diumenge no li havia fet cas a sa Foil. La ruta va ser, Campos-S’Estanyol-Cap Blanc-Sa Torres-Llucmajor-Randa-Cura-Porreres-Campos. En total 90 kms.
Tot i que vaig fer 90 kms a una mitja de 28km/h tenint en compte el vent que feia pel Cap Blanc on a moments no anava ni a 20km/h i pujant a Cura no és un mal ritme d’entreno, vaig rebre una curada més d’humilitat a Cura.
Quan començava a pujar, vaig topar un ciclista que tenia bona pinta, cames de corredor, prim i bona bici. Ell baixava, jo anava a un ritme no molt bo (39-17) després de la tortura del Cap Blanc no estava per floritures, tot i així no anava dormit. La sorpresa arriba quan abans del 2 km de pujada aquest que havia topat baixant arribava a la meva alçada i m’avança com si res, amb la manera que em va avançar no vaig ni intentar posar-me a roda, és d’aquells moments que no tens dubtes, que tens tan clar que no aguantaràs que ni ho proves, de fet no em cauen als anells per dir que a dalt de tot em va treure més de 500m, casi res!!!! Evidentment ell va començar a baixar abans que jo, hi he aquí la curada d’humilitat, quan jo arribava a baix, ell iniciava un altre pujada!!!!és a dir que almenys va fer 3 pujades i quan em va avançar a mi almenys ja havia pujat una vegada!!!!!quin ritme!!!
Això si!!! l’hi he agafat sa matrícula!!!!jejejej
Avui com és habitual als divendres a tocat piscina.
4x400(1ª crol) 2ª(50 peus, 50 crol) 3ª(50 tec, 50 crol) 4ª (manoples)
6 x 150 pull (ritme A2)
200 suaus
15’ sauna
Demà si no plou a les 8:30 Grupeta Arenal: Campos-Cas Busso-Llucmajor-Porreres-Felanitx-Santanyí-Ses Salines-Pressos-Cap Blanc-S’Arenal-Llucmajor-Campos

dilluns, 6 de febrer del 2012

+ SÈRIES DAMUNT CINTA.

Diumenge, ¾ de Mallorca nevada i a Campos ni un floc de neu.
M’aixeco sense tenir clar la ruta en bici, m’havien convidat anar amb el grup den Toni Tauler que cada diumenge surten d’un lloc determinat i fan un bon entreno, però decideixo no anar-hi.
Decideixo anar amb Sa Foil fins a Sa Pobla per tal de veure als companys córrer, però la meva sorpresa va ser que no corrien no, volaven (Carlos, Tolo, Miniño, Toni Gran, Juanan, Jose, etc) impressionant el ritme.
No estic massa temps per allà, és tard i fa fred per voltar per allà. La ruta que vaig fer va ser: Campos, Porreres, Vilafranca, Petra, Sta. Margalida, Muro, Sa Pobla, Llubí, Sineu, Sant Joan, Montuïri, Porreres, Campos. En total uns 97 km.
Avui, seguim amb les sèries el GIM, vaig agafat gustet a n’això de córrer damunt sa cinta, però més endavant vos diré el perquè darrerament vaig a córrer a sa cinta.
He fet:
5 km escalfament
3 x (2 x 400 ritme A3+ / rec 1’) +  (1 x 200 ritme A3+ / rec 1’30”) + (1 x 1000 ritme A3+ / rec 2’)
5 km ritme A1+
En total 16km de córrer damunt cinta fent sèries.

dissabte, 4 de febrer del 2012

FINS ALS DALLONS DE GIM

Dijous, per causes X no vaig poder entrenar, per tant, faig descansar. Hi ha un frase que diu; el rendiment és la suma del entrenament més el descans, a Pep?jejeje. tot i que jo...
Divendres, seguint el que anat sent la setmana, vaig haver de tornar el GIM. Tot i que jo antaño vaig ser un home de GIM, per diferent motius, ara em costa moltíssim, però com que no hi havia més remei...
Escoltant les previsions per dissabte, vaig decidir, fer el que normalment no faig als divendres, vull dir, procuro mai córrer el divendres, per tal d’arribar més o manco fresc el dissabte amb Sa Grupeta, però com que les previsions eren les que eren...vaig decir fer 10’ de cinta a trot suau, després em vaig pegar un bon tute de màquines tren inferior i dorsals, aproximadament 50’, sense recuperació, és a dir, feia  4x25 cames seguidament 4x25 dorsals, alternat en exercicis diferents de dorsals i cames durant als 50’. Un cop això, amb les cames tremolant, jejejej i no de fred...em poso damunt sa cinta i acabo fent 5km a una 6’7% de pendent mitja i a una velocitat de...no dir-ho, jejejeje. Res que arribo a casa baldat!!!però com que dissabte ha de ser El fin de los días...no em preocupava gaire.
Però avui quan encara estava dins el llit, sento el mòbil sonar, m’aixeco agafo el telèfon i m’havia cridat en Cerdà, miro a defora i veig que fa un sool!!!em diu a veure quins són als meus comptes, li dic, ara bereno, em canvio i surt!!!!estava rabiós!!!pràcticament tota la setmana dins el GIM llevat de dimarts no podia desaprofitar l’ocasió.
En Cerdà ja era a la recerca de Sa Grupeta, em diu que van direcció a sa rotonda dels formatges burguera, per tant, decideixo sortir cap allà per trobar-me’ls amb ells a la crta. De Sa Colònia.
Fa fred, quan he sortit de cas el termòmetre marcava 0º, però el fred era resistible, el vent bufa en força, aquest ja no era tan resistible jejejej.
El final ens ajunta’m a la rotonda, el final érem un bon grapat. Com sempre atacs, relleus, bronques, rialles, estirades, etc. El final la ruta ha estat; Campos-rotonda burguera-Campos-Porreres-Randa (aquí hi havia gel, però poca cosa)-S’Arenal-LLucmajor-Campos. La tornada de S’Arenal cap a Llucmajor amb en Cerdà, com sempre estirant-me el coll.

dimecres, 1 de febrer del 2012

SÈRIES EL GIM

Tinc un problema, que dic!!!!tinc molts de problemes!!!volia dir, un més, jejeje. De fet crec que sabia que el tenia, però avui no és que s’hagi confirmat però si que ha fet recordar-me que si tenia aquest problema.
Dic tot això, per que avui, tocava un cop més, sèries de córrer, he de dir que no estava massa fir per córrer, però bueno, si això afegim que he decidit tornar anar a fer les sèries a cinta del gimnàs després del que vaig sofrir psicològicament dilluns, no és normal, però jo som així. Quan més malament em trobo, quan menys ganes tinc d’entrenar per diferents motius, són als dies més perillosos, he aquí la confirmació de un dels meus problemes. Avui era un dia d’aquests, poques ganes, molt de mal als bessons, però per si amb això no n’hi havia prou, a la cinta del gimnàs a fer sèries.
Avui tocava:
4 kms escalfament
1 x 3000 ritme A2= / rec 4’
2 x 2000 ritme A2= / rec 1’30”
3 x 1000 ritme A2= /rec 1’30”
1 x 2000 ritme A1+
10’ trot suau
En total 17 kms damunt cinta!!!!!hi pensar que en Toni, Capó, etc han de intentar córrer durant 24h, no puc ni imaginar-mo.