dilluns, 30 d’abril de 2012

58K + 12x500

Avui dematí quan a sonat el despertador a les 6:45am estava cansadet…però...sense temps per pensar-m’ho massa, roba de bici posada, mentre em posava la roba, he observat que ja feia bastant de vent, no sol ser habitual que a n’aquesta hora faci vent, doncs he pronosticat que segurament aniria a més com finalment a estat. El vent  és molest, i com sempre dic, resta més que no afavoreix damunt la bici, fent això que entrenar en vent encontra sigui un dels millor entrenos que es puguin fer.
Com ja comença ser habitual i rutinari i això m’encanta he sortir a fer la volta habitual matinera de 58kms amb dejuni com cada dematí, (Campos, Porreres, Vilafranca, MontuIri, Randa, Llucmajor, Campos) avui però, degut el vent he fet tota la volta amb el 39, a més tinc una mica sobrecarregats als isquios.
Després s’horabaixa, a la segona sessió tocava sèries, mirau la gràfica de les pulsacions, sembla les dents d’un xorrac, jejejje.
Els 2 primers kms d’escalfament no anava gens gens còmode, no agafava ritme de respiració i les cames em pesaven, però com que em conec una mica, sé que sempre que toca fer sèries, les primeres sempre en costa més del compta. Efectivament fins aproximadament a partir de la setena sèrie de 500 he començat a trobar un bon ritme de pulsacions i de tècnica de córrer com clarament refletxa la gràfica. En total han estat 2kms d’escalfament + 12x500 A2= rec 1’ + 2kms trot suau.
Un cop a casa una llarga sessió d’estiraments per tal de recuperar aquest isquios sobrecarregats.

diumenge, 29 d’abril de 2012

DE PAQUET!!!!!NO...NO...

Aquesta setmana no acabat de sortir com volia, però vueno... sempre em de tenir clar el que és i el no és inprescindible.
Divendres: BIKE  58K (com cada matí aquesta setmana, sortint a les 07:00am amb panxa buida), aquí teniu la gràfica del perfil de la volta que he fet aquesta setmana cada dematí a les 07:00am.
Dissabte: BIKE 85K vaig anar fins a S’Arenal a cercar sa Grupeta per tal d’acompanyar-los un tros del recorregut, faltaven molts dels integrants habituals, però varen acompanyar-nos uns quant de ciclistes des Blando que vaig poder veure tot i el vent que tenien ganes de batalla.
Diumenge: BIKE 90, molt de vent pes Cap Blanc...després he anat a Cura que ja enyorava. Un cop a casa, tocava fer una transició de les que tenia ganes fer, per tant, 1 gel + 3 glops de coca cola, ritme IRONMAN, 10K de córrer amb 43’, moolt moolt content per lo còmode que me trobat, com bé reflexa la gràfica de les pulsacions he anat progressiu de menys a més.

Ahhh!!!!per cert, amb la bici, quan em quedava el darrer tram entre Porreres i Campos, com vos deia feia vent, jo diria que ventent en contra...he topat un cicloturista amb molt bona pinta aturat a la vora via de la carretera com si esperes algú, le avançat i efectivament, espera algú per poder anar a roda i no haver de menjar-se el vent tot sol...per tant s’ha aferrat a roda meva. He pensat ara aquest vol que el porti de paquet!!!!!No no, per tant, he començat obrir GAASSSS!!!!tot i el vent en contra...el ritme era important...es guiri que com vos deia tenia bona pinta, aferrat com una pegalida...ufff!!!!he pensat...serà mal de desferrar-ho, el molt c...brò un cop pujat la rampa des Monjos m’ataca!!!!!!!!ufff!!!!això necessitava... per sinó estava prou encès per no haver-me’l desferrat, això feia que acabés d’explotar!!!!!jejejeej, per tant, a roda uns metros, i ara el que ataca soc jo, no massa fort, volia que continues a roda uns quant kms més i que em tornés atacar...no m’equivoco de res...3kms abans d’arribar a Campos, em torna atacar, aquí a cavat la seva propi tomba...m’enganxo a roda uns metres i faig el meu darrer atac definitiu...GAAASSSSS!!!!!jejejjeje no a aconseguit aferrar-se a roda i amb el vent en contra que feia he aconseguit desferrar-me’l. La sort per mi, és que jo ja arribava a casa, ell no sé on anava, però crec que amb la lliçó que li he donat, primer telefonarà a un taxi per que el porti als dies que fa vent, abans de cercar un altre globero com jo per anar-hi a roda, jejejejje.

dijous, 26 d’abril de 2012

Aquellos que dicen que algo no puede hacerse, suelen ser interrumpidos por otros que lo están haciendo

Seguim amb els entrenos i amb la bona regularitat
Dimarts: 58K bici + 12k córrer/sèries (4k escalfament + 1k A2- + 200VO2 + 800A2- + 400VO2 + 600A2- + 600VO2 + 400A2- + 800 VO2 + 200 A2- + 1kVO2) ufff!!!!va ser intens!!!!el millor els bessons aguanten, el pitjor o no tan bo, el ritme.
Dimecres: 80k bici
Dijous: 58k bici + 15 córrer/sèries (2k escalfament + 4k A2- + 2x(2K A2=) + 4K A2+) ufff!!!!la darrera sèrie de 4 kms he petat quan només portava 1’5kms i no pogut aguantar el ritme...als 2’5 restants han estat una penitència...tot i això he aconseguit acabar sense aturar-me.

dilluns, 23 d’abril de 2012

CUESTION DE TIEMPO

Aquí vos deix una carta escrita per un company de Sa Grupeta Arenal, en Jose Mª, conegut com en Cancellara.
Aquesta és un carta que a ell segur que no li ha fet ganes escriure i a nosaltres haver de llegir-la, però com molt be diu ell en el títol de la carta CUESTIÓN DE TIEMPO, és a dir, és qüestió de temps ens pugui passar a qualsevol de nosaltres.

Des d'aquí vull donar tot el meu suport a tota la seva familia desitjant-lis una ràpida i saludable recuperació.

Esto es un no parar y un sin vivir.
Hace algunas semanas nos toco vivir un desagradable episodio, uno de tantos que acumula la MA-6014. accidentes de coches, motos, suicidas, atropellos de ciclistas etc...
El 25 de Marzo hice una reflexión en este muro sobre el accidente mortal de una turista Alemana, cuya vida fue truncada por dos policías borrachos en... un coche oficial. En esa triste historia hubo un protagonista, un anónimo, alguien a quien se le educo profesionalmente a proteger y velar por la seguridad del ciudadano y así lo hizo el día del accidente mortal, participando en el intento de reanimar a la turista atropellada y luego en la búsqueda del vehículo y posteriormente en la detención de uno de los Policías.
Pues bien, todo esto viene por este motivo.
Ayer al mediodía en la carretera de SA TORRE, un afluente de la MA-6014 un ciclista circulaba disfrutando de un rato de soledad junto a su bici, hasta que llego el momento en que todo se puede acabar, que la luz se pueda apagar, que abandonen otra manta térmica en la cuneta, es decir que otra vida mas se pierda en estas carreteras.
Hace un mes estaba asistiendo a una ciclista victima de un accidente de coche que se dio a la fuga y un mes después paradojas de la vida, ahora es él quien esta tirado en la cuneta junto a su bici y un coche que se va alejando y dejando a un ser humano abandonado a su suerte.
Abrasiones, contusiones, tercera, cuarta y quinta vértebras rotas, parece ser que no hay nada de lesión medular, gracias a Dios.
Desde aquí quiero dar muchos ánimos a toda la familia y un abrazo muy grande a ti a ese chico que casi todos los días nos vemos paseando a los perros y nos reímos tanto con ellos. Siempre que he hecho referencia sobre ti en los escritos, en la historia del atropello mortal he evitado escribir tu nombre pero hoy no lo voy hacer, por que hoy somos todos los de la GA (grupeta arenal) quien te queremos decir. P.J. animo y a recuperarse pronto.
Como veis, ahora nos a tocado a los GA tener la desgracia de vivir estos momentos tan delicados y llenos de tristeza, pero siempre nos quedara el amor y la pasión por el ciclismo, un deporte lleno de riesgo pero muy bello.
A ti Oscar I. darte también ánimos y ahora a estar con tu hermano y familia para superar este mal trago que os toca vivir por culpa de un HIJO de PUTA el cual esperemos se le de caza.
El titulo de este escrito --- CUESTION DE TIEMPO--- por desgracia, seguirá siendo lo que tendremos que hacer, esperar hasta un próximo episodio desagradable como los que vivimos en la MA-6014.
Espero que esta sea la ultima carta que tenga que escribir sobre estos temas.

José Mª.



SWIM AND BIKE.

Avui, seguint amb la tònica dels entrenos, tenia previst sortir a fer sa 1ª sessió a les 7 am, aquesta setmana en principi la primera sessió diària i matutina  serà de bici, però quan el despertador a sonat, a miro per la finestra i plovia, per tant he hagut de canviar de plans, m’entorno el llit mitja hora més i vist el temps aniré a nedar i deixaré la bici per l’horabaixa.
La primera sessió, amb panxa buida, i és que em de cremar greix a més d’ensenyar el cos a emprar les reserves que té. He partit cap a sa piscina hi he fet 2000 m alternat diferents exercicis de tècnica, potència, etc.
La segona sessió a estat s’horabaixa, el temps no era massa fiable, tot i així he sortit amb la bici a fer el que tocava, 58 km anant de Campos a Porreres, Villafranca, Montuïri, Randa, Llucmajor, Campos. De Campos fins a Villafranca amb vent a favor, però després...una penitència fins a Llucmajor, tot i que a mi m’agrada entrenar en vent encontra per que fa que tant si vols com si no vols facis un bon entrenament. De Llucmajor a Campos pes Camí de Son Marrano he topat un guiri amb bon pinta, he decidit anar el seu ritme però no a roda, sinó a 7-10 metres per darrera, mantenint la distancia.
Per tant, en total 2000m de natació + 58 de bici.

diumenge, 22 d’abril de 2012

12 + 321 + 42

Seguim amb la bona dinàmica d’entrenos.
Divendres: SWIM 2’5K + RUN 10K
Dissabte tocava Grupeta Arenal, 120k
Vaig tornar a retrobar-me amb bones sensacions, tot i que vaig ser bastant roquer durant bona part del matí, quan vaig provar de pitjar les cames varen respondre bastant bé. En toni Bon i en meu pupilo cerdà no ens varen acompanyar, però ens va acompanyar el Porrerenc  7 vagades Campió del Món, Joan Llaneras, ens va treure els ulls pujant a Randa, “quin tuvo retuvo” i va deixar-se veure molt entrant a relleus durant quasi tot el matí. Aquest si que és un crack i els demes son coverbos.
Diumenge; BIKE 75K + RUN 12K
Per tant, aquesta setmana acaba així com tenia intenció de fer-ho, i per això estic molt content, el meu cos comença a respectar el meu cap.
En total he fet:
SWIM: 12000 metres
BIKE: 321 kilòmetres
RUN: 42 Kilòmetres
Aquesta setmana segons el planing crec que era light.

dijous, 19 d’abril de 2012

BON RITME D'ENTRENOS...

Porto un bon ritme d’entreno, 2 sessions diaries i això m’encaaaantaaaa!!!!
Dilluns: Swim: 2k / Run: 8k cc
Dimarts: Swim: 2,6k / Bike: 58K
Dimecres: Swim: 2’4K / Run: 12k amb 4 x (1000 A2 rec 1’ + 500 VO2 rec 2’)
Dijous: Swim: 2,5K / Bike: 68K amb 3 pujades a Cura.
Avui som dijous i porto 9.500 Swim + 126 bike + 20 run vorem com acaba la setmana.
Del que estic més content és que dimecres vaig tornar a provar de tornar a fer sèries, després de moolt moolt de temps. Aquestes molèsties les arrossego des de l’any passat, un mes abans del I CAN quan em vaig fotre als dos bessons i des de llavors he corregut amb dolor, i creieu-me que arriba a ser frustrant. Però dilluns quan vaig anar a fer als 8k de cc ja vaig adonar-me que corria sense les molèsties ja habituals i vaig arribar a casa sense el dolor, era una bona senyal. Va ser per això que ja dimecres no vaig poder aguantar-me i vaig provar de forçar una mica a veure com responien i afortunadament va anar bé, tot i que el ritme no és el que desitjaria, però estic moolt moolt content, i és que ja eren molts de mesos de córrer amb dolor.
Ara només esper que la recuperació no hagi estat flor d’un dia, sinó que sigui definitiu.

dilluns, 16 d’abril de 2012

JA ERA HORA!!!!!!

Moltes setmanes sense escriure i moltes coses per contar però únicament em referiré a diumenge passat, el Tristar.
Dissabte ja vaig deixar-me caure per Porto Colom per retrobar-me amb companys i amics i allà veient-los preparar les bicis el bike-parck ja vaig notar “el gusanillo” .
El vespre ja em va costar dormir-me, una prova més que les ganes de competir tornaven a néixer dintre meu, i diumenge va acabar de confirmar-se ja de bon dematí, només aixecar-me vaig retrobar-me amb les sensacions perdudes el matí abans de la competició.
A totes aquestes sensacions em d’afegir-li que el TRISTAR sempre serà una prova especial per mi per diferents motius. Allà faig fer el meu debut a la “mitja distància”, fins aleshores només havia fet triatlons sprints i allà vaig fer el meu debut i sobre tot, sobre tot, vaig disfrutar com cap altre, i és que ja ho diuen que com el primer no n’hi cap.
L’únic que puc fer és donar les gràcies a tots als amics i companys de vareu competir diumenge per que gràcies a vosaltres he retrobat el que anava cercant, ara només manca que les lesions em respectin una mica per poder tornar a la competició en condicions.
Poca poc vaig tornat agafar un bon ritme d’entrenaments, fent quasi a diari doble sessió, una el matí (normalment piscina) i l’altre s’horabaixa i és que tot i que sembli a lluny dia 1 de juliol, no ho està tant, només manquen 12 setmanes.
No sé si abans d’Àustria tornaré a debutar, per que per mi, tornar a ser un debut, el meu cos serà qui drirà quan estic apunt, , tal volta a Sa Colònia o el 70.3 d’Alcúdia o tal volta, a IRONTRIMALLORCA o a cap d’ells, tal volta sigui ja a ÀUSTRIA, però el que si sé és que allà on ho faci serà amb moltes ganes de donar GAAASSSS!!!!!
Intentaré tenir-nos lo més informat possible, però serà complicat, entre una feina que m’apassiona i un esport que em fa tornar boig, 24h el dia no em basten, jejeje.