JA ERA HORA!!!!!!

Moltes setmanes sense escriure i moltes coses per contar però únicament em referiré a diumenge passat, el Tristar.

Dissabte ja vaig deixar-me caure per Porto Colom per retrobar-me amb companys i amics i allà veient-los preparar les bicis el bike-parck ja vaig notar “el gusanillo” .

El vespre ja em va costar dormir-me, una prova més que les ganes de competir tornaven a néixer dintre meu, i diumenge va acabar de confirmar-se ja de bon dematí, només aixecar-me vaig retrobar-me amb les sensacions perdudes el matí abans de la competició.

A totes aquestes sensacions em d’afegir-li que el TRISTAR sempre serà una prova especial per mi per diferents motius. Allà faig fer el meu debut a la “mitja distància”, fins aleshores només havia fet triatlons sprints i allà vaig fer el meu debut i sobre tot, sobre tot, vaig disfrutar com cap altre, i és que ja ho diuen que com el primer no n’hi cap.

L’únic que puc fer és donar les gràcies a tots als amics i companys de vareu competir diumenge per que gràcies a vosaltres he retrobat el que anava cercant, ara només manca que les lesions em respectin una mica per poder tornar a la competició en condicions.

Poca poc vaig tornat agafar un bon ritme d’entrenaments, fent quasi a diari doble sessió, una el matí (normalment piscina) i l’altre s’horabaixa i és que tot i que sembli a lluny dia 1 de juliol, no ho està tant, només manquen 12 setmanes.

No sé si abans d’Àustria tornaré a debutar, per que per mi, tornar a ser un debut, el meu cos serà qui drirà quan estic apunt, , tal volta a Sa Colònia o el 70.3 d’Alcúdia o tal volta, a IRONTRIMALLORCA o a cap d’ells, tal volta sigui ja a ÀUSTRIA, però el que si sé és que allà on ho faci serà amb moltes ganes de donar GAAASSSS!!!!!

Intentaré tenir-nos lo més informat possible, però serà complicat, entre una feina que m’apassiona i un esport que em fa tornar boig, 24h el dia no em basten, jejeje.