dilluns, 29 d’octubre de 2012

Satisfet...



Dissabte, hi havia LA MARXA EN SILENCI pels aficionats del ciclisme que desgraciadament han perdut la vida a la carretera.
Tenia clar no podia faltar, conec a aficionats de tota la vida el ciclisme, que fa més de 40 anys que van en bici i que afortunadament mai han tingut cap accident amb un cotxe anant ells amb bici, és per això que jo amb considero molt molt afortunat per que com sabeu jo he tingut 2 atropellaments per cotxes anat amb la bici, i de les 2 he tingut molta molta de sort, per això crec que era importantissim participa a n’aquesta “manifestació” per tal de fer un petit homenatge a la darrera víctima de les nostres carreteres, en Vicenç, un jove de 23 anys!!!!!i a l’hora també fer un acta reivindicatiu per tal de arribar el màxim de gent possible i fer-lis entendre que el igual que la gent que condueix un cotxe, moto, camió, etc el ciclistes també tenim una família i que iguals que ells també esperen que tornem a casa cada cop que sortim a practicar el nostre esport.

Vaig assistir amb als meus companys de Sa Grupeta de S’Arenal, que des de l’accident no havia tornat anar-hi amb ells, va ser emotiu retrobar-me amb als companys de tants i tants de dissabtes compartits amb ells. Després de la manifestació varem decidir anar a fer l’entreno “carrera” de rigor, i l’únic que vull dir és que per la meva part va ser un autèntic calvari de patiment. En total varen ser uns 70 kms.

Diumenge tocava anar a córrer, només vaig poder córrer 10km, entre la pallissa de dissabte i el vent que feia diumenge, estava rebentat.

Aquesta primera setmana de retrobament amb la rutina d’entrenos, estic bastant satisfet, he complit pràcticament el 90% del planing, això si, he de dir que no he pogut entrenar als ritmes que tocava, però així hi tot estic satisfet, per que sé  que als ritmes tard o d’hora seguint la rutina arribaran, per tant, a seguir amb aquesta línea.


Pd: també tinc novetats en quant el repte esportiu pel 2013, està bastant parlat amb les dues persones que per mi és important i que m’agradaria que m’acompanyessin en el repte, per que ells m’ajudaren molt durant el IM d’Àustria, ells són en Llorenç i en Miniño. Tots 3 tenim més o manco decidit quin IM ens agradaria fer, però crec que hem d’esperar una mica per que sobretot en Miniño pràcticament acaba d’aterrar de Kona i necessita desconectar una mica.

 




dijous, 25 d’octubre de 2012

que dures són les sèries...



Ahir tocava fer bici i un cop més vaig anar fins a Cura (50km + Cura) i avui tocava córrer.

Concretament tocava fer:

25’ escalfament
4 x 2000 A2- / rec 1’30”
10’ trot suau

En total 14'4km

De les 4 sèries, en cap d’elles he aconseguit aguantar el ritme que tocava (A2-) ufff!!!!han estat dures, però que hi ferem, poca poc les meves cames aniran assimilant la rutina d’entrenos que crec que avui per avui després de 4 mesos de pràcticament inactivitat, el cos i les cames també necessiten readaptar-se.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

SER DEPORTIVOS BALEARES



Avui a nes programa de radio SER DEPORTIVOS BALEARES on feien una entrevista a dos amics meus, Miguel Fernandez Miniño i Iván Muñoz Tebar als quals relataven l’experiencia i l’excel·lent resultat den Miniño a Hawai, davers el minut 7’45” a una pregunta de qui són als que possibles candidats a por aconseguir algun dia classificar-se per anar a Hawai, en Miniño ha tingut un petit lapsus i han esmentat a un friki, (com es nota l’amistat) però afortunadament allà hi havia n’Ivan que hàbilment i que em coneix prou be hi ha puntualitzat, jejejjejej “Como me conoces Mister” i és que: mi cabeza es mi peor enemigo, pero no se puede tener todo...

Be aquí vos deix l’enllça perque escolteu l’experiència viscuda pen Miniño a Kona, LA MEKA, EL ELÍSEO, EL EDÉN, EL PARAISO...


dimarts, 23 d’octubre de 2012

EL RETORNO...



Després de molt de temps torno a reprendre l’actualització del meu humil blog.

Han pesat moltes coses del darrer dia que vaig escriure, de fet, quan llegeixo el darrer entreno que vaig penjat em faig creus, creus per pocs dies després vaig sofrir el meu segon atropellament per part d’un cotxe anat en bici i per això som un afortunat, afortunat per que d’altres aficionats el ciclisme no poden contar-ho ni una sola cosa, i jo ja és la segona vegada i les dues n’he sortit prou ben parat. D’altre banda també avui per avui em  faig creus per que feia uns entrenos que estan a molts molts mesos de poder tornar fer si és que soc capaç de tornar-los fer...però poca intentarem agafar una rutina adequada que em pugui tornar un estat de forma físic òptim per poder tornar a gaudir d’un esport que em fascina.

Fa unes setmanes enrere vaig començar a fer una mica d’esport, que com a mi m’agrada dir, “FER O PRACTICAR ESPORT ÉS MOLT DIFERENT QUE ENTRENAR” per això dic que fa unes setmanes vaig començar, un dia anava a fer bici, un altre a córrer però tot molt suau tot i que quan arribava a ca nostra en cansament semblava com si hagués forçat el màxim i és que el meu estat de forma avui per avui és bastant pèssim.

Aquesta setmana he decidit començar el planing d’entreno que el meu mister m’ha dissenyat cara a poder arribar en condicions a la 1/2 marató de Porreres que tinc ganes de córrer el proper dia 11/11/2012, quan em refereixo: arribar en condicions , vull dir, poder acabar dignament, ni marques ni res de res, si no que acabar-la i res més, és la primera mitja que és fa el meu poble i m’agradaria assistir-hi i com dic acabar dignament sense haver-me d’arrossegar, tot i que la duresa del recorregut que el conec prou be serà fàcil que em faltin les forces o millor dit, em faltin entrenos, però intentarem donar-ho tot i fer-ho el millor possible.

Tornat a la filosofia d’aquest blog aniré informant-vos dels entrenos que vaig realitzen

Dilluns vaig anar fer bici, i per variar vaig anar entrenar a Cura (jejejej), tot i que les meves cames no estan ni per pujar un repetxo...m’agrada tant anar-hi que quan som dalt de Cura m’oblido ràpidament del cansament de la pujada.

Avui després de molt molt de temps, he tornat a la pista del Camp d’Esports Municipal de Campos, tocava fer sèries i el millor lloc on fer-les sense fer mal be les meves malmeses articulacions es millor córrer a la pista que a l’asfalt, tot i que psicològicament la pista és molt dura. Avui a tocat fer:

25’ escalfament
3 x (6 x 200 VO2 R1’)
10’ trot suau

En total un 12 km

M’ha costat bastant fer les sèries, sobre tot les primeres 6 x 200, a partir del segon bloc me trobat millor, però ràpidament a sortit la falta d’entreno i m’ha tocat sofrir una mica.

Be, aniré informant-vos dels meus entrenos, també segons em vagi retrobant amb antigues sensacions que vagi agafant a mesura que vagi acumulat kms me ajudarà decidir-me quin o quins han de ser als reptes esportius per la propera temporada, tinc clar quins m’agradaria que fossin, però no es tracta del que m’agradaria que fossin sinó quin són als que puc fer,  haver de  tornar a començat de zero, com és ara el meu cas no és fàcil, però si fos fàcil, no seria triatló...GAASSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!