dilluns, 29 d’octubre de 2012

Satisfet...



Dissabte, hi havia LA MARXA EN SILENCI pels aficionats del ciclisme que desgraciadament han perdut la vida a la carretera.
Tenia clar no podia faltar, conec a aficionats de tota la vida el ciclisme, que fa més de 40 anys que van en bici i que afortunadament mai han tingut cap accident amb un cotxe anant ells amb bici, és per això que jo amb considero molt molt afortunat per que com sabeu jo he tingut 2 atropellaments per cotxes anat amb la bici, i de les 2 he tingut molta molta de sort, per això crec que era importantissim participa a n’aquesta “manifestació” per tal de fer un petit homenatge a la darrera víctima de les nostres carreteres, en Vicenç, un jove de 23 anys!!!!!i a l’hora també fer un acta reivindicatiu per tal de arribar el màxim de gent possible i fer-lis entendre que el igual que la gent que condueix un cotxe, moto, camió, etc el ciclistes també tenim una família i que iguals que ells també esperen que tornem a casa cada cop que sortim a practicar el nostre esport.

Vaig assistir amb als meus companys de Sa Grupeta de S’Arenal, que des de l’accident no havia tornat anar-hi amb ells, va ser emotiu retrobar-me amb als companys de tants i tants de dissabtes compartits amb ells. Després de la manifestació varem decidir anar a fer l’entreno “carrera” de rigor, i l’únic que vull dir és que per la meva part va ser un autèntic calvari de patiment. En total varen ser uns 70 kms.

Diumenge tocava anar a córrer, només vaig poder córrer 10km, entre la pallissa de dissabte i el vent que feia diumenge, estava rebentat.

Aquesta primera setmana de retrobament amb la rutina d’entrenos, estic bastant satisfet, he complit pràcticament el 90% del planing, això si, he de dir que no he pogut entrenar als ritmes que tocava, però així hi tot estic satisfet, per que sé  que als ritmes tard o d’hora seguint la rutina arribaran, per tant, a seguir amb aquesta línea.


Pd: també tinc novetats en quant el repte esportiu pel 2013, està bastant parlat amb les dues persones que per mi és important i que m’agradaria que m’acompanyessin en el repte, per que ells m’ajudaren molt durant el IM d’Àustria, ells són en Llorenç i en Miniño. Tots 3 tenim més o manco decidit quin IM ens agradaria fer, però crec que hem d’esperar una mica per que sobretot en Miniño pràcticament acaba d’aterrar de Kona i necessita desconectar una mica.

 




2 comentaris:

  1. Pep, te he visto en el video de la macha! sabias palabras!
    por cierto, los ritmos de entreno, OLVIDATE y RESETEA que has estado casi 5 meses sin poder correr!
    un abrazo amigo y poco a poco el camino del ritmo se abrira ante ti!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo que usted mande, jejejej
      un abrazo númber one!!

      Elimina