dijous, 29 de setembre de 2011

JA NO PODIA MÉS!!!!!

Ido he aguantat fins avui, si si, fins avui!!!!no sé ben bé quan va ser el darrer cop...feia dies que li donava voltes i més voltes, però pensava; aguaaanta!!!! aguaaanta!!!!!!unes quantes setmanes méeees!!!!és prest!!!!!ja tindràs temps!!!!!però no he pogut aguantar més...avui he decidit tornar a....CUURAAAAAA!!!!!jejejeej

dimecres, 28 de setembre de 2011

PRIMER DIA POST I CAN QUE CORRO MÉS DE 20'

Avui ha estat el primer dia després de s'I CAN que he corregut més de 6 km, concretament han estat 10, i és que en principi no en feia comptes, però en Rafel de S'Escapada que sempre m'acompanya quan toca anar a trotar avui m'ha abandonat (jejejeje), he hagut d'anar-hi tot sol, i he decidit fer uns quants més de kms dels que faig quan hi vaig amb en Rafel per veure que tal respondria el cos, hi he de dir que molt millor del que espera, el principi com és habitual en mi m'ha costat agafar ritme però, després he anat trobant-me més còmode, inclús als darrers kms he pogut augmentar el ritme, he acabat satisfet.

Aquest vídeo xulo va dedicat a n'esn Sergi Isern, Molta sort a Hawai Sergi, quina enveja!!!!!i recorde GAAASSSSS!!!!!!!!!jejejeje


dimarts, 27 de setembre de 2011

DEPURANT

Seguim fent una mica de tot...segons veim...segons feim...sense sofrir més del compte.
Avui dues hores de bici, circuit un poc de puja i baixa...una mica de vent fins a Vilafranca però llavors viento en popa a toda vela!!!jejeje.


Ruta: Campos, Vilafranca, Montuïri, Randa, Llucmajor, Campos

dilluns, 26 de setembre de 2011

APARTAMENT A DEIÀ

Si qualque dia teniu ganes de anar a passar un parell de dies per la muntanya, o bé un cap de setmana, com vos vengui de gust, i desitgeu quedar a dormir a un dels llocs més privilegiats de Mallorca, a Deià, a un apartament completament nou, modern, sense veïnats, i amb uns vistes espectaculars, els propietaris són molt bona gent, no puc dir altre cosa...és del meu cunyat i de la meva germana (jejejeej) poseu-vos en contacta em mi, i tindreu un preu especial.
S'apartament esta dotat de:
Un bany, cuina amb rentavaixelles i rentadora, d'una habitació amb un llit de matrimoni, menjador amb un sofa cama on hi caben 2 persones més, aire acondicionat i calefacció, una petita terrassa amb vistes el poble de Deià.  

Bé, si vos fa ganes ja sabeu estic convinçut que quedeu convidats per torna-hi un altre cop, i si sou un grup més nombros disposen d'una pensio, però no tenen obert tot l'any i a l'apartament si, la pensio és una mica antiga, però molt molt familiar, clicau http://pensionmiramar.com/ 

POST I CAN

Després de s’I CAN i com estava previst toca descansar una mica, no només físicament sinó que també mentalment, com diu em meu gran trainerhay que destoxicar el cuerpo y la mente” és a dir, fer un reset.
Jo aquest dies he anat fent sobre la marcha... anava fent el que em feia ganes cada dia envers de seguir una rutina programada. Un dia bici, un altre nedar, un altre trotar...i així he anat i vaig fent el que més em ve de gust.
A mida que anava passant la setmana evidentment anava recuperant-me de cada dia més, i dissabte tenia previst anar fins a Sa Calobra amb Sa Grupeta, però com que hi havia moltes probabilitats de pluja, vaig decidir a darrera hora, anar a fer una mica de Trail-Runnig...amiiiiigo!!!!n’hi em recordo el darrer cop que havia corregut per mal camí, bé, mal camí tampoc, perquè de camí a molts de trams tampoc n’hi havia, o sigui, roca i més roca i quan no era roca eren pedres...o sigui com jo diria, mal pla, i clar...les meves articulacions que precisament és el més xerec que tinc i afegint-li que hi vaig anar amb ses Saucony que són per asfalt, ja podeu començar a fer-vos una idea com vaig acabar després de 30 km...diumenge encara em semblava que tenia pedres dins les sabates, als peus inflats com a botifarrons, als genolls que casi no podia ni doblegar-me, res...una pallissa de mil dimonis!!!!!i això sense parlar del que va ploure, però bé, això no importa tant.
Com és lògic diumenge vaig estar escalabrat de per tot, i no em podia n’hi encara ara treure del cap com aquesta gent que fan curses de Ultradistància, Miquel Capó, Toni Contestí, Roman, Carme, Rafa Medina, Dani, etc etc etc, com poden fer aquestes animalades de kms per la muntanya, jo en vaig fer 30 i estava esclatat, sens dubte prefereixo de totes totes fer triatlons de mitja distància el 110% que no 20 km a un 50% per la muntanya.
Avui he anat a nedar 2000 metres i després a trotar 6 kms amb en Rafel de S’Escapada, pareix que els meus peus de botifarrons comencen a minvar (jejejeej)


Per qualque lloc del litoral sud-oest
ah!!!això si, ses vistes i als paratges són espectaculars.

diumenge, 18 de setembre de 2011

CRÒNICA I CAN

Un dia abans com de costum a les proves de mitja i llarga distància, en aquest cas divendres horabaixa, varem anar a recollir dorsals, preparar les bosses de transicions (bike, run, street) i a deixar sa bici el bikepark (boxes).
Jo ja hi anava mentalitzat que tindria problemes amb el tema de la inscripció, el meu nom no apareixia per cap llistat, però tres dies abans l’organització em va confirmar que sí havia rebut la transferència i a més per partida doble, per tant, això em feia estar una mica més tranquil.
Només arribar ens dirigim a la carpa de inscripcions, em diuen que hi ha uns folis penjats a la carpa amb els noms i dorsals de tots els participants, i com era d’esperar...el meu no hi era.
Em dirigeixo a la taula de inscripcions i els comento que el meu nom no apareixia, comproven a l’ordinador si el meu nom apareix, tampoc surt, per tant, ara només quedava parlar amb la responsable del tema de les inscripcions, l’hi telefonen i li comenten que hi ha un “jove” que no apareix en lloc però que té el rebut de la transferència fet i que nom Pep Lliteres, afortunadament la responsable va recordar el meu nom, i va dir-los que havien de donar-me un dorsal, la responsable es va disculpar en mi per l’errada de no haver-me inscrit.
La sorpresa ve quan aquelles al·lotes de la taula quan varen veure que la responsable es va recordar tant fàcilment del meu nom varen pensar “aquest segur que és PRO” i agafen el dorsal número 2, jo quan vaig veure això dic; el 2!!!!!!elles responen, tu ets PRO, no???responc; NOOOO!!!! els companys que eren en mi entre rialles digueren; encara no...però tot arribarà (jejejeje), elles diuen, la responsable ha dit que et donéssim aquest, o sigui que...em el 2 em vaig quedar.
Aquest dorsal era ni més ni manco del que l’any anterior havia fet segon a l’I CAN, Clemens Conen, el recordeu???? en Conen va ser el que va guanyar el triatló de sa Colonia de Sant Jordi CTO, i encara més curiosa es la cosa, ell era amb el que vaig compartir mitja cursa a peu el TRISTAR 111 el costat d’en MACCA!!!! paradoxes de la vida...que petit és el món????
Portar el dorsal 2, suposava tenir els llocs privilegiats tant a boxes com a les zones de transició, per tant, aquest cop no calia cercar referències on estava ubicada la bici a boxes ni les bosses de transició per l’hora de la cursa, la referència era... el costat de la BH de n’ENEKO LLANOS!!!!Jjejejejej.
Dissabte, 5 am, sona el despertador. El HALF no començava fins a les 8 am, però calia ser-hi prest per tal de deixar les coses llestes abans de començar els del FULL que ho feien a les 7 am.
Preparo el menjar i beure a la bici, comprovo la pressió dels neumàtics, deixo les sabates posades el pedals, porto el menjar a la bossa de run, etc...tot a punt.
Amb una mica de retard comencen els del FULL, per davant els esperen el que menys aproximadament 8h15’  de competició i el que més fins a 16h on hauran de superar (3,8km swim, 180 km bike, 42 km run)UFFF!!!! casi res!!!!!!entre ells hi ha (en Llorenç “quin curriculum de distàncies IRONMAN”, Toni Contestí, Dani Salas, Toni Payeras, Juanan, Jose, Jose Manuel, etc etc etc) autèntics herois per mi, autèntics FINISHERS!!!!!en Toni Contestí i en Jose Manuel com aquell que diu acabats d’aterrar de l’ULTRAMAN de Gales (10km swim, 420 km bike, 84km run) fa menys de 15 dies!!!!!!!! i ara afronten el FULL I CAN!!!!! La meva ment no és capaç de imaginar-se el que són capaços de sofrir aquestes persones...
Cridats a la línea de sortida, em col·loco a primera fila, en Miniño estava una mica més endarrerit (3ª fila) i l’hi faig un lloc el meu costat, una mica més endavant es col·loquen els PRO’S, entre rialles em diuen que em el dorsal que porto he de col·locar-me amb els PRO’S, responc que no, m’hauria fet ganes perquè negar-ho, sortir amb ells i poder-me pegar quatre “hòsties” entre PRO’S no es té l’oportunitat de fer-ho cada dia, segurament no en tindré d’altre, però el mateix temps no volia donar peu a crítiques per part de companys/rivals per haver-me col·locat uns parell més de metres més endavant d’ells, el meu lloc era entre els aficionats i allà havia d’estar, on em pertoca.
8 am, botzinada i tots a l’aigua, coses, colzades, intenten enfonsar-te, t’agafen dels peus, etc etc etc, el de costum, com diuen en bon mallorquí; qui no vols pols, que no vagi a s’era!!! Aconsegueixo fer-me un lloc bastant a la dreta, reconec n’Andreu Marimon el costat esque, anem pràcticament junts fins a la primera boia, anem una mica escorats a la dreta, primer gir sense massa entrebancs tot i qualque portada, continuem cap a la segona, porto el darrera a un que em va donant cops els peus contínuament, fent que no em pugui concentrar amb les respiracions i el traçat, quan m’adono me desplaçat uns quant metres de la trajectòria, afortunadament el pesat que portava els peus desapareix... continuo, ara ja més concentrat amb les respiracions i amb la freqüència de les braçades, segon gir i cap a la platja, un cop més vaig molt escorat a la dreta fora de la trajectòria, però almenys puc nedar tranquil sense molèsties. Arribo a la platja i observo en Miniño davant meu, ràpidament cap a la zona de transició a cercar el cast, dorsal i ulleres i a córrer cap a boxes a cercar l’ORDU.
Porto en Miniño a 50 metres, observo que està punyint el pulsòmetre, l’avanço i l’hi dic que; vamonos!!!! un cop arribats a la crta. De s’Aranjassa comença la primera pujada, jo com ja tenia pensat poso el 39-17 per tal de no castigar la musculatura, més cadència menys potència.
Vaig avançat més i més triatletas, observo en Paco Ruiz que a baixat de la bici, em diu que ha caigut però que està bé, continuo avançat a molts que pujaven “atrancats”, em recorden a mi quan faig entrenos de potència a Cura que pareix que faig Trial (equilibri) en lloc de ciclisme jejeje. Quan corono dalt de s’Aranjassa i començo la recta que ens porta fins a Llucmajor m’adono que en Miniño ve just el darrera (10 metres) a la pujada havia quedat una mica endarrerit a causa de punyir el pulsòmetre, ell no avança, dedueixo que el ritme és bo i continuem així, jo estirant i ell a distància a darrera meu.
Arribats dalt de Randa comença una baixada important per poder menjar i beure sense perdre ritme, em Miniño s’apropa i em diu si vull que sigui ell que marqui el ritme, jo li dic: como quieras...pero con la condición que vayas a tu ritmo sin mirar atrás por si vengo o no...jo si puedo seguirte vendré y sino no, no quiero que me esperes, tu a lo tuyo... ell respon; Pep!!!! pero si vamos muy rápido como quieres que aumente el ritmo!!!!!m’avança, però el cap de pocs metres a un revolt mentre avançàvem a n’en Toni Contestí i a un altre, en Miniño frena una mica ja que era una mica delicat, però jo conec bastant la zona i com que vaig menjant no puc frenar i torno avançar en Miniño, un cop més soc jo qui porta el ritme fins a el punt de gir de la ctra. de Llucmajor, girem per tornar per allà on havíem vingut, la tornada segueix la mateixa tònica, jo estirant i en moments puntuals un tal “Joachin” que s’havia acoblat a nosaltres dos i que ens atacava a les pujades i llavors casi no aguantava a les baixades i en el pla. Passats Sa Bastida un llarga baixada ens porta fins a Porreres, un bona baixada per aprofitar menjar, amb gestos l’hi recordo a n’en Miniño que mengi, s’apropa i em diu que ja ho ha fet, m’avança i ara és ell qui comença a portar el ritme, jo a distància vaig el seu ritme fins el punt de gir d’Algaida, allà m’adono que s’apropa el “hombre del mazo” uep!!!!un avis!!!!menjo i bec per tal de fer-lo lluny (jejeje) però tarda una mica en anar-se’n...i aquest moment és en el que ens avança en JOAN LLANERAS ejem! ejem! sobren comentaris... en Miniño realitza un canvi de ritme per seguir-lo, jo desisteixo, tinc el “hombre del mazo” enredoltant-me i en qualsevol moment em “fotra beto que em deixarà drogui” per tant, en Miniño, en Joan i un acoplat a n’en Joan (però acoplat, a roda) s’allunyen.
Començo la pujada a Randa de tornada, 39-17, pareix que el “hombre del mazo” s’allunya, cadència alta i cap amunt s’ha dit...arribat dalt de Randa els meus companys de Sa Grupeta m’animen, n’Andreu Canals em diu que porto en Llaneras a 1’, penso que no hi ha res fer...m’he de concentrar en la meva cadència i oblidar-me den Miniño i Llaneras. La llarga baixada de Randa fins a Llucmajor aprofito per orinar, ja tenia ganes abans de nedar i encara no ho havia fet, per tant, em concentro i piiiiisssss... Ja a la recta de la ctra. de Llucmajor-s’Aranjassa aprofito per beure molt, i és que pujant a Randa ja havia tingut punyides els “isquios”, segon símptoma de deshidratació, per tant a beure molt pensant amb els 21 km de cursa a peu i preocupat per ja tenir rampes abans de començar a córrer, poc habitual mi això de tenir rampes damunt sa bici, però és que feia molta calor i el desgast pel ritme portat era important.
A la baixada cap a s’Aranjassa es repeteixen les punyides, però no vull afluixar el ritme, havia decidit gaudir el màxim de la bici, no volia condicionar el parcial de la bici envers la mitja marató que ja sabia des del principi que em tocaria patir i combatre amb els meus tendons d’Aquiles.
Arribo a boxes, amics, companys i públic en general m’animen, observo poques bicis, bona senyal, sabia que anàvem dins els 20 primers per que quan ens creuàvem a la carretera ens permetia saber més o menys saber en quina posició anàvem, Miniño primer mallorquí i jo segon (duraria poooocccc...)jejeje
Adeixo la bici i a córrer a cercar la bossa de transició run, això de tenir les bosses de transició a un lloc tant privilegiat com el número 2 es una canya (jejejeej). Em poso calcetins, sabates (K-Swiss /  blade-light run), la gorra agafo el gel que mai aconsegueixo menjar-me a la cursa a peu i a córrer. Primers metres...pareix que els tendons aguanten, tot i tenir molèsties aguanten, per tant, decideixo agafar ritme, 3’47”/km!!!!el 1er km!!!! Uff!!!!els quàdriceps!!!!!calambres els dos... els tinc a les orelles!!!!!ostres quin mal!!!!!! sé que si m’aturo no tornaré arrencar, per tant, afluixo el ritme aguantant els cambres com puc, i és que a n’aquestes proves és el cos que et marca el ritme que has de portar, per tant, decideixo oblidar-me del ritme/garmin, en Xim Aguiló company de Mallorcatraining em diu; brutal Pep!!!! portes menys de 3 hores i ja estàs correguent, però jo decideixo concentrar-me en escoltar el meu cos, baixo el ritme a 4’16”, fins el km 10 que ja el portava a 5’/km, molt abans ja en el 2º o 3er km n’Andreu Marimon m’havia avançat a un gran ritme, jo diria que espectacular...
Es “cambres” poca poc no eren tant intenses com el principi, segurament per que a cada avituallament vaig aturar-me (cosa que mai faig, aturar-me els avituallament) a beure tant com podia per combatre la deshidratació, en Jaume Cirer m’acompanya un tram del recorregut el meu costat amb la bici, animant-me, jo no puc ni parlar...així com vaig apropant-me el km 10 l’hi demano on està situat el punt de gir, em diu que a la catedral, el món em ve a sobre...
Abans del punt de gir de la catedral m’avança en Sergí Isern, el igual que n’Andreu a un gran ritme, dir-vos que en Sergí d’aquí menys d’un mes disputarà el CTO del MÓN a HAWAI en el grup d’edat, l’hi desitjo tota la sort del món, serà el seu segon cop que vagi a Hawai, i es que en 24 anys ja va aconseguir poder-hi anar, alguns desitgen anar-hi un cop a la vida i ell ha aconseguir classificar-se en dues ocasions, AQUEST SI QUE ÉS UN CRACK!!!!no només és que tingui l’honor de ser un autèntic FINISHER  a diferents proves IRONMAN, sinó que ha aconseguit en dues ocasions classificar-se per HAWAI i competir a HAWAI!!!no és tothom que pugui dir-ho, MOLTA FORÇA SERGI, et seguiré amb molta il·lusió i gaudiu el màxim, etc un privilegiat i ho has de aprofitar.
Arribo el punt de gir, en Sergí m’anima dient-me, ara tot és costa per avall, i jo penso...jo no vaig ni per avall ni per amunt!!!!!jejejeej m’auto-motivo pensant amb els companys del FULL, ells si que hauran de sofrir...hauran de fer el doble del que tu fas!!!!!no et queixis i corre!!!!!!ja queda menys!!!!!penso en el meu amic Toni Constetí, en menys de 3 setmanes un ULTRAMAN i un FULL I CAN!!!!penso en molts...Miquel Capó a sa TransAlpine-Run sofrint dia rere dia per no abandonar, amb en Román i na Carme a el Mont Blanc 166km!!! Tots ells coneixen bé el patiment i la satisfacció del triomf de creuar la línea de meta, tots han estat presents durant tot el meu recorregut.
Vaig creuant-me en companys, ens animen, jo pràcticament només tinc forces per aixecat el dit gros, fa molta calor, són aproximadament les 12 am i el sol ens castiga en força. Poca poc vaig sumant kms, molt poca poc!!!!!jejejeje, però aconsegueixo no haver de caminar en cap moment tot i tenir-ne moltes ganes des del primer km. Arribo el darrer avituallament, el meu cosí Esteve i na Mavi m’animen, queda menys d’un km, una recta llarga d’adoquins i el final l’arc de meta, l’arc de fi del patiment, l’arc de la recompensa dels durs entrenos, l’arc del final d’una temporada de somni, l’arc on m’esperen el meus, aquets moments...els darrers metres on tot el públic et rep amb aplaudiments, on els més petis volen picar de mans, on veus el ulls dels teus amics i familiars emocionats, són aquest, els que donen sentit els que gaudim d’aquest esport.
Jo em quedo amb les sensacions que visc a cada una de les proves, saber que he fet tot quan he pogut, i gaudir-ho el màxim, la resta...és anecdòtic, però pels que vos agraden els números
Segons el meu garmin:
Swim 1’99km; time 31’29” ritme 3’8km/h.
T1; time 1’48”
Bike 87’74 km; time 2h:23’01” ritme 36’8km/h.
T2;  time 1’06”
Run 20’95km; time 1h:39’:01”
Temps final 4h:36’:24”


29è classificat a la general absoluta
27è classificat individual
19è classificat individual NO professional
8è classificat indicidual per categoria MASTER
10è classificat individual espanyol
4art Balear
3er Mallorquí


hi ha video dels moment previs, l'essència del triatlò el que el públic no veu, quan el tingui editat els vos mostraré.


diumenge, 11 de setembre de 2011

TASSÓ MIG PLE!!!!!

Menys de 7 dies per la prova més dura de la temporada.
Ido sí, s’ I Can està a tir de pedra i jo estic a anys llum del nivell que he aconseguir mantenir durant l’any, però està clar que he de mirar el tassó mig ple, he aconseguit fer temps per mi estratosfèrics a competicions a les quals debutava i que somiant només desitjava acabar-les.
TRISTAR 111 (4h:05’) aconseguint un parcial en bici de només (3h) 13’ mes que el promig dels 5 primers, i es que el 5 primers eren...Marceau, Zamora, Normann Stadler, etc...va ser el meu debut a la mitja distància i en la que crec que no oblidaré mai, no només per la prova en si, sinó també per les sensacions viscudes gràcies als meus amics, companys i familiars.
La segona prova va ser IRONMAN 70.3 d’Alcúdia (4h:43’), també vaig aconseguir uns temps estratosfèrics per ser la meva segona prova (MD), el meu parcial en bici a només 5’ del promig dels 5 primers del meu grup d’edat (30-34), però els 12 primers kilòmetres de la mitja marató varen ser un calvari per dolors intestinals. Així i tot també tinc un record impressionant...
Tercera prova, IRONTRIMALLORCA 103 (4h:36’) a l’igual que les anteriors, un gran parcial en bici, 4’ més que el promig dels 5 primers en caiguda inclosa (jejeje), recordo sobre tot el meu trainer que a la primera volta dels 20 km de cursa a peu, em cridava; TOP6!!!!PEP TOP6!!!!!VAMOS!!!!VAMOS!!!!!i jo que pensava; acabaré TOP 20 (jejejej).
El pròxim 17 de setembre, quarta prova important, HALF I CAN, la que havia de ser l’objectiu de la temporada i s’ha convertit amb...
Com molts sabeu, arrossego des de far un parell de setmanes molts problemes als tendons de Aquiles, fent això que pràcticament no he fet el que toca, o sogui, seguir el planing, sinó que l’únic que he fet a estat el que he pogut.
Els que més em coneixen, diuen que som bastant sufridor, no el que jo voldria... però això diuen... i per que vos faceu una idea, la setmana anterior no podia ni córrer més de 2 km sense haver-me d’aturar...en 19 km d’entreno, vaig haver-me d’aturar 5-6 vegades!!!! creieu-me si vos dic que mai m’havia passat...
Dilluns era incapaç d’aixecar-me pel meu propi peu...després de la sessió de fisio, vaig haver-me de asseure’m a una cadira sense poder aixecar, era com si tingués les cames enguixades...quan podia posar-me en peu semblava un robot a l’hora de caminar...
Dimarts i dimecres millor, però encara en moltes molèsties... no va ser fins dijous que vaig aconseguir córrer 10 km sense haver-me d’aturar, però això no significa que no tingués mal...però ara almenys era un dolor sofrible.
Les conclusions que trec són que, com sempre dic...miracles no n’hi ha!!!!! Però almenys tinc per primera vegada a la temporada clar una cosa, i és que de les tres proves de (MD) que he fet, aquesta és en la que tinc més clar quin és l’objectiu... ACABAR!!!!!SIGUI COM SIGUI!!!!!PERÒ ACABAR!!!!! desgraciadament aquest objectiu no era el que m’havia fixat a principi d’any...però com vos deia el principi, he de mirar el tassó mig ple (que me quiten los bailado!!!!)
Mirau aquest video, no amb els ulls de forofos el futbol, per que el contingut del discurs és extrapolable a qualsevol tipus d'esport. La pasió per la feina ben feta, amb humiltat i moderació...



PER FAVOR NO VOS QUEDEU AMB QUE ÉS L'ENTRENADOR DEL BARÇA!!!!L'ADMIRO COM A PERSONA!!!!!

dijous, 1 de setembre de 2011

GAASS TONI GAAAASSSSS!!!!!!!

sé que penseu que això no és normal... que en Pep estigui tant de temps sense actualitzar és blog... no és normal.
Però tranquils, tot és per bons motius, a n’ aquests moments només puc dir-vos que em conec el litoral de Mallorca més que als carrers del voltant de ca nostra, i tot gràcies a sa www.transmallorcarun.com , em sap greu no poder-vos donar més detalls però darrerament hi hagut molts de canvis el meu voltant i tots per a bé, coses que mai havia pensat que serien possible, estic super motivat.
En qüestió d’entrenos dir-vos que he arribat a perdre es fil... vos faré quatre pinzellades.
Dissabte passat amb Sa Grupeta; vaig fer 142 km més o manco, hi segons he sabut després va ser una dia per recordar per diferents motius, el primer per que els meus ulls foren testimonis d’un fet que em pensava no vorar-ho mai, és meu pupilo, en “Cerdà” (jejeeej) l’hi varen pegar “calambres” si si, es va haver d’aturar per “calambres”...però una vegada es va haver recuperat... i l’altre motiu va ser per que segons digueren (a posteriori) es va batre el rècord de velocitat mitja, he sentit a dir que devers 37 i pico...ufff!!!!jo crec que hi ha gent no sap llegir als números (jejejej).
La resta de la setmana m’ha estat molt complicat seguir amb el planing però he fet el que he pogut...dos dies he anat a nedar a Sa Colònia, també he sortit amb “sa cabra” quasi tots el cops per el circuit de s’I CAN, i a córrer, ufff!!!! es córrer vaig de mal en peor...tinc als tendons d’Aquiles destruïts...just he pogut sortir a córrer dues vegades i vaig ben coix...
Bé...miraré si puc anar-vos informant més sovint...sa meva participació a s’I CAN encara està a l’aire.
També vull dir-vos que estic preocupat per el meu amic Toni Contestí, dissabte participarà a ULTRAMAN DE UNITED KINGDOMhttp://www.racingquests.com/ultramanuk/ que consta de 10 km swimming, 421 cycling and 84’3 the running a completar en 3 dies. Coneixent-lo, no estic preocupat per ses distàncies,  tot i que s’han de tenir molt en compte, sinó per la temperatura de l’aigua, 11ºC, i sabent lo fredoler que és en Toni...em farà patir...
Des d’aquí vull desitjar-li tota la sort del món...


Ahhh!!!vos donaré una primícia...aquest viatge den Toni a s’Ultraman de Gales no només és per qüestions diguem que esportives, sinó que també...hasta aquí puedo leer...