diumenge, 11 de setembre de 2011

TASSÓ MIG PLE!!!!!

Menys de 7 dies per la prova més dura de la temporada.
Ido sí, s’ I Can està a tir de pedra i jo estic a anys llum del nivell que he aconseguir mantenir durant l’any, però està clar que he de mirar el tassó mig ple, he aconseguit fer temps per mi estratosfèrics a competicions a les quals debutava i que somiant només desitjava acabar-les.
TRISTAR 111 (4h:05’) aconseguint un parcial en bici de només (3h) 13’ mes que el promig dels 5 primers, i es que el 5 primers eren...Marceau, Zamora, Normann Stadler, etc...va ser el meu debut a la mitja distància i en la que crec que no oblidaré mai, no només per la prova en si, sinó també per les sensacions viscudes gràcies als meus amics, companys i familiars.
La segona prova va ser IRONMAN 70.3 d’Alcúdia (4h:43’), també vaig aconseguir uns temps estratosfèrics per ser la meva segona prova (MD), el meu parcial en bici a només 5’ del promig dels 5 primers del meu grup d’edat (30-34), però els 12 primers kilòmetres de la mitja marató varen ser un calvari per dolors intestinals. Així i tot també tinc un record impressionant...
Tercera prova, IRONTRIMALLORCA 103 (4h:36’) a l’igual que les anteriors, un gran parcial en bici, 4’ més que el promig dels 5 primers en caiguda inclosa (jejeje), recordo sobre tot el meu trainer que a la primera volta dels 20 km de cursa a peu, em cridava; TOP6!!!!PEP TOP6!!!!!VAMOS!!!!VAMOS!!!!!i jo que pensava; acabaré TOP 20 (jejejej).
El pròxim 17 de setembre, quarta prova important, HALF I CAN, la que havia de ser l’objectiu de la temporada i s’ha convertit amb...
Com molts sabeu, arrossego des de far un parell de setmanes molts problemes als tendons de Aquiles, fent això que pràcticament no he fet el que toca, o sogui, seguir el planing, sinó que l’únic que he fet a estat el que he pogut.
Els que més em coneixen, diuen que som bastant sufridor, no el que jo voldria... però això diuen... i per que vos faceu una idea, la setmana anterior no podia ni córrer més de 2 km sense haver-me d’aturar...en 19 km d’entreno, vaig haver-me d’aturar 5-6 vegades!!!! creieu-me si vos dic que mai m’havia passat...
Dilluns era incapaç d’aixecar-me pel meu propi peu...després de la sessió de fisio, vaig haver-me de asseure’m a una cadira sense poder aixecar, era com si tingués les cames enguixades...quan podia posar-me en peu semblava un robot a l’hora de caminar...
Dimarts i dimecres millor, però encara en moltes molèsties... no va ser fins dijous que vaig aconseguir córrer 10 km sense haver-me d’aturar, però això no significa que no tingués mal...però ara almenys era un dolor sofrible.
Les conclusions que trec són que, com sempre dic...miracles no n’hi ha!!!!! Però almenys tinc per primera vegada a la temporada clar una cosa, i és que de les tres proves de (MD) que he fet, aquesta és en la que tinc més clar quin és l’objectiu... ACABAR!!!!!SIGUI COM SIGUI!!!!!PERÒ ACABAR!!!!! desgraciadament aquest objectiu no era el que m’havia fixat a principi d’any...però com vos deia el principi, he de mirar el tassó mig ple (que me quiten los bailado!!!!)
Mirau aquest video, no amb els ulls de forofos el futbol, per que el contingut del discurs és extrapolable a qualsevol tipus d'esport. La pasió per la feina ben feta, amb humiltat i moderació...



PER FAVOR NO VOS QUEDEU AMB QUE ÉS L'ENTRENADOR DEL BARÇA!!!!L'ADMIRO COM A PERSONA!!!!!

2 comentaris:

  1. Pep, pots estar ben segur que t'anirà molt bé. Aquesta lessió no "desmaquillarà" la gran temporada que as fet ja que ha estat IMPRESSIONANT. Molts pagaríem per haver fet la meitat del que as fet tu. Cuida't i ens veiem dissabte. Salut i força...

    ResponElimina
  2. Pep, seguro que en la bici te calientas y luego los 21 km los haces con la inercia... Pep Gaaaaaas!!! Nos vemos el sábado, esta vez te acompaño en la salida, luego ya nos vemos en la meta ;-)

    ResponElimina