dimarts, 31 de gener del 2012

ARA JA PUC DIR...FOIL BENEÏDA

Avui era un d’aquets dies que jo sempre dic que acabes fent millor entreno psíquic que físic.
Per això he decidit anar Cap a S’Estanyol – Cap Blanc, un vent!!!un vent!!!crec que no he passat de 20 km/h. Quan he estat a s’alçada del Rancho de cavalls he decidit voltar cap a Llucmajor. Allà he enfilat cap a Randa i clar està que havia de fer el bateig de sa bici com toca, he pujat a Cura hi així ja puc dir que la FOIL TEAMINSSUE ja està beneïda jejjejeje.
Com vos deia, he fet una pujada a Cura, he posat és plat 39 rotor i 17, cada km pujava un pinyo, he de ser sincer i dir que no anava massa còmode, el vent de cara la primera hora m’havia castigat fort.
He baixat i cap a Montuïri, Vilafranca. Volia fer 90 kms, però a Vilafranca ja m’havia agafat la fosca i em quedava Porreres i cap a Campos, no podia allargar més la volta. En total he fet 83 kms amb beneïda de la bici a Cura inclosa, jejejje.

dilluns, 30 de gener del 2012

FI DE SETMANA...

Com vaig comentar-vos, divendres va tocar anar a nedar per tal de arribar més o manco fresc el dissabte amb Sa Grupeta. En total foren 2.500 metres i una sauna, després ràpidament a cercar Sa Foil la qual estaven acabant d’ajustar-la per dissabte tenir-la a punt.
Dissabte, el temps pinta malament, però no plou, en Llorenç em telefona i em diu a  veure si per Campos plou, jo fel a la meva norma que per molt negre que estigui sinó plou sempre surt, tot i que quan hagi voltat el cap de cantó caigui un aiguat.
Com vos deia, sortim en direcció a Llucmajor pel Camí de Son Marrano per tal de re agrupar-nos amb Sa Grupeta a s’alçada del començament del Camí de Sa Torre, ja que avui ells veien per allà.
Ah!!!com vos he dir, estrenava Sa Foil amb el Rotor, hi he de ser sincer dient que no em trobava còmode el principi, segurament seria a conseqüència que portava uns 3 mesos que únicament sortia amb sa cabra ja que havia venut sa Pinarello. Idò això, no anava del tot còmode però mica en mica anava trobant la postura, també he de dir que he passat de portar unes bieles de 170mm a 172’5mm i això juntament el rotor també es nota.
Reagrupats amb als de S’Arenal presento Sa Foil a la resta de bicis de Sa Grupeta, jejejej. Ja vos imagineu als comentaris; molta bici per poc corredor...no li trauràs el suc...deixa-me-la a mi que aquestes bicis només van bé quan qui les porta va ràpid...etc etc etc. jejejej. Sa majoria d’aquets comentaris del meu pupilo Cerdà que ens estimem amb locura, jejejej, la resta; que la disfrutis amb salut, enhorabona, felicitats, etc etc etc.
Presentacions fetes, arribats a Llucmajor i veient el panorama, decidim camviar la ruta i anar cap a Porreres, Campos, S’Estanyol, Cap Blanc, Sa Torre (Sa Grupeta cap a S’Arenal), Llucmajor, Campos.
De camí ja Llucmajor-Porreres en Toni i jo comença’m a marcar el ritme de la primera pujada de Son Fullana, anem en paral·lel, en Toni ni respira, jo respir per mi i per ell, jejejje. Quan veu que vaig fus ja pràcticament a damunt em diu; quitate que pasen el resto (aleluya!!!)jejeje El começament de la segona pujada a Sa Bastida som jo qui porto el ritme fins a meitat de pujada, m’aparto per que no puc i no vull frenar a ningú, més o manco arribem tot junts.
Arribats a Porreres, en un moment de calma, s’avancen el Niño i en Günter (molt actiu durant tot el dematí) als agafo roda i ràpidament agafem uns metres el pilot, anem a relleus vigilant el pilot i aconseguim arribar escapats a Campos, allà decidim esperar-los i reagrupar-nos.
Aquest va ser el darrer moment que vaig mostrar el nas de tot el dematí, després em vaig dedicar a aguantar roda com vaig poder fins a Sa Torre, on jo i el meu pupilo Cerdà varem girar cap a Llucmajor, jo anava ben arreglat, vaig fer-li un sermó i més o manco en tranquil·litat varem arribar a Llucmajor, allà em pensava que ell aniria cap a Porreres, però que va!!!em va voler acompanyar a Campos tot i que jo vaig dir-li que no importava, jejejeje. Res un altre sermó, una mica de xexera i arribarem a Campos sense banyar-mos. En total 113 km.
Diumenge, va ser caòtic. Surt amb sa bici, tot just arribar a la rotonda de sa sínia de Campos – Sa Ràpita forat la roda de darrera, bici nova i primer parxe, canvio la càmera i quan inflo resulta que també l’he pessigada i la he forada, per tant, em quedo sense càmeres i amb la roda foradada, és massa prest per telefonar a na Tina que em vengui a cercar, som a prop de casa i decideixo tornar amb la roda forada a casa. Pel camí vaig pensant, canviaré la roda per un altre que tinc i tornaré partir, però tot just arribar a casa comença a caure el diluvio universal, i així tot el dematí, per tant, em resigno, i m’agafo dia de descans ja que només he fet 20 km amb bici.
Avui, uff!!!quin vent!!!toca fer sèries, amb aquest vent, decideixo anar el gimnàs i fer-les damunt sa cinta. Feia molts molts anys que no feia sèries damunt una cinta, i he de dir que m’ha servit per saber perquè he estat tant de temps a tornar-hi, és una tortura psicològica!!!!!DIOS!!!!!és inhumà!!!!!
Tocava fer;
4 kms d’escalfament
8 x 1000 ritme A2+ rec 1’
2 kms de trot suau
He aconseguir a força de molt de coco acabar s’entreno, però a estat una tortuta!!!

dijous, 26 de gener del 2012

UNA SETMANA ENRERE.

Moltes coses per contar, hauré de sintetitzar una mica.
Divendres passat, com de costum vaig anar a nedar, el més fotut va ser que vaig recaure del refredat.
Dissabte, com vos deia em vaig aixecar un cop més refredat, però no volia deixar-me perdre el plaer de compartir bici amb Sa Grupeta, la ruta va ser; Campos, Cap Blanc, Llucmajor, Porreres, Vilafranca, Sant Joan, Montuïri, Algaida, Ermita de Castellitx, Llucmajor, Campos, en total 113 kms he de ser just hi he de dir que quasi tot el dematí vaig anar a roda del pilot, sense poder entrar a relleus, em costava molt respirat a causa del refredat i en tenia prou amb aguantar roda que no és fàcil amb Sa Grupeta.
Dilluns, va tocar córrer, concretament sèries;
4 kms d’escalfament
4 x (4 x 400 ritme A3-A3+) rec 2’30”
2 kms de trot sua
Vaig patir molt molt molt, vos semblarà un tòpic, però les darreres sèries varen ser més mentals que físiques.
Dimarts, per qüestions x, només vaig poder anar a nedar, foren 3000 m i una sauna.
Dimecres va tocar un cop més sèries;
4 kms escalfament
4 x 2 kms ritme A3
2 kms trot suau
Quasi no vaig acabar ni la primera de ses sèries de 2000!!!! però una rere l’altre con más pena que gloria, vaig aconseguir fer-les totes. En temes d’entrenos, opino que si un dia no fas el que t’has plantejant el començament de s’entreno, crees un precedent molt molt perillós, sigui com sigui hem d’acabar s’entreno.
Avui dijous, a tocat bici, ja era hora!!!!avui tocava sofrir, i no pel ritme, sinó més ben bé per que avui he fet un rodatge dels que feia antaño, desarrollo Toni Bon, és a dir, 53-12, així he fer; Campos, Porreres, Montuïri, Lloret, Pina, Algaida, Galdent, Llucmajor, Cala Pi, S’Estanyol, Ses Salines, Campos. En total 87 kms i amb les cames esclatades.
Demà tocarà aigua, com cada divendres per tal de tenir una mica fresques les cames per dissabte amb Sa Grupeta.
 Sa ruta serà; Campos, Llucmajor (Son Marrano), Randa, Montuiri, San Joan, Petra, Camí de sa Vall, Manacor, via de servei – restaurant és cruce, Felanitx, Villafranca, Porreres, Llucmajor, Campos.
Aquí vos deix una fulla d'una revista on en Toni Bon demostrava el que és. Jo per molt que hi vaig a Cura no sem aferra res d'en Toni, jejejeje. Quan preparava el cinturón fia fins a 9 pujades seguides a Cura en ple més de febrer. En Toni quan preparava el Cinturón feia fins a 9 pujades seguides a Cura en ple més de febrer, ahí no es nada!!!!!!

dijous, 19 de gener del 2012

LA BICI FEIA COSES ESTRANYES!!!!

Ahir vaig anar a córrer, una mica de carrera continua, sense forçar més del compte però sense dormir-me, en total  10 km pels voltants de Campos com sempre, he de dir que no em vaig trobar massa bé, molt de fred, mal d’ossos, estic refredat degut el canvi de temps de Stuttgart a Mallorca. Un cop a casa després de dutxar-me seguia tenint fred, ja està!! vaig pensar, hauré agafat es grip, vaig decidit atacar-lo fort, em vaig atiborrar de medicament, botella d’aigua calenta i dins del llit a escoltar Barça-Madrid.
Quan me aixecat sembla que ha fet efecte, seguim refredats però almenys el mal d’ossos i el fred ha desaparegut.
Avui a fet un dia preciós, per tant, com ja vos podeu imaginar he decidit canviar l’aigua (anar a nedar) per sortir amb sa bici, no feia comptes fer el que he fet, vull dir, feia comptes fer una volta de 50-60 kms tranquil·lament, no volia anar a Cura, no volia forçar, ja que aquesta setmana no toca forçar, però.....
He decidit partir cap a Porreres, d’allà cap a Montuïri, de Montuïri a Pina, Algaida, allà he anat a pujar a l’Ermita de Castellitx. Després feia comptes anar cap a Llucmajor, però quan he estat a l’alçada del desvio que va cap a Randa...la bici a començat a fer coses rares, feia girs inesperats i estranys cap el desvio!!! jo no sabia que passava!!! intentava aguantar el manillar en força i no podia!!!fins que no he pogut més i el final la bici a girat cap a Randa, jejejejeje, i clar de Randa m’ha portat fins a Cura, jejeje, per cert, allà ja fa uns quants cop que mi trobo en Joan Toni Fullana, gran triatleta de llarga distància, és nota que també a quedat enamorat d’aquest Puig, jejejej.
Bé un cop dalt, he partit cap abaix, però abans he rebut un missatge el mòbil, de na Tina, em diu; vendré tard, ufff!!!! he pensat, això canvia totalment el panorama!!!!significa que puc voltar una mica més que de costum!!!!per tant, no, no he fet més pujades, tranquiiiils, jejeje, he canviades pujades per sumar kms, i a més a bon ritme. Com vos deia he baixat de Cura i he decidit seguir en direcció és camí de S’Àguila (pels voltants de Llucmajor) e continuat pel camí des Palmer fins enllaçar amb la crta. Llucmajor-S’Estanyol, les cames estaven, com a mi m’agrada dir, trempades, jejeje, després de pujar a Castellitx i a Cura no quedava gens de carbunilla, jejeje. Amb sa cabra, acoplat i 53-14, semblava que la bici anava tota sola!!!He arribat a S’Estanyol, d’allà cap a Campos fins a l’alçada per la crta. des Pressos on he girat per agafar direcció Sa Colònia de Sant Jordi, arribat a la rotonda de Ses Salines he girat cap a Campos.
En total 91’8 kms amb una pujada a Castellitx i una a Cura, els darrers 50kms a un promig de 35km/h. Estic content, poca poc anirem agafat ritme.

dimarts, 17 de gener del 2012

UN TRIATLETA EL DÍA DE DESCANSO SIEMPRE ENTRENA

En certa ocasió, vaig sentir, a un triatleta professional dir en una conversa prèvia a una cursa: un triatleta el día de descanso siempre entrena, per tant, tot i que jo només som un aficionat i apassionat del triatló avui, un cop més, he aplicat aquesta regla, jejejej.
He agafat sa bici (sa cabra, fa més de dos mesos que no tinc bici de ruta i sempre que surto ho he de fer amb sa cabra)com vos deia he partit cap a Porreres, allà he fet una pujada a Monti-sion i després cap a Randa per la crta. Camí vell de Porreres.
A Randa he fet lla primera pujada, he començat amb 39-17 i cada km pujada puntes fins acabar el darrer km amb 39-25.
La segona pujada a l’inversa de la primera, he comensat amb 39-25 i a cada km he baixat puntes fins acabar amb 39-17.
En total un cop a casa 66 kilòmetres amb 1 pujada a Monti-sion i 2 a Cura, però l’entreno no acaba aquí, sinó que després he fet 20’ de gimnàs, tren superior i tren inferior.

Aquesta és una foto que va fer en Pep Vidal, un gran company, sabedor que el santuari és de propietat privada, jejeje. visitau el seu blog; http://www.pepvidal.net/

dilluns, 16 de gener del 2012

EIN GROSE BIER!!!DANKE SEHR,

Després de un Kit-Kat en quant a entrenos, ja que era de viatge a Stuttgart per feina, avui he tornat reprendre la rutina, tenia un “mono” que no és normal, m’ho hauré de fer mirar, jejejej, el primer que he fet pràcticament tot just arribar a casa, sense desfer la maleta a estat posar-me les sabates i partir a córrer, jejejeje, han estat 12 kms a un ritme tranquil.
Tinc moltes moltes ganes de tornar de competir però, després de veure el nivell de tots als companys el primer duatló de la temporada, estic estorat. Crec que he de començar-me a oblidar de ser competitiu amb aquets tipus de curses. Diria que des de que he provat la mitja distància on sens dubte he obtingut per mi als meus millors resultats i en vistes a que la temporada està abocada a la llarga distància en concret a dia 1 de juliol, Klagenfurt, Àustria i, que als meus ritmes no són per fer proves del tipus sprint com aquests duatlons. Segurament no podré aguantar-me i aniré a llevar-me el “gusanillo” a qualcuna, ja vorem.



dijous, 12 de gener del 2012

DIOS!!!! COM TORNO A DISFRUTAT...

Avui, he sortit en sa bici, segons el planing tocava aigua i rodatge suau de córrer, però he decidit canvia la natació per la bici. He sortit cap a Porreres, la ruta a estat; Campos-Porreres-Monti-Sion-Randa-Cura-Llucmajor-Campos. En total 56’7 km. Avui no tocava rodar ràpid, per tant, cadència Toni Bon (en Toni si va ràpid) jo 53-12 vaig clavat, jejeje. Com vos dic, la major part de la ruta amb aquest desarrollo, les pujades, a Monti-Sion 53-17, a Cura, he començat en 53-15, cada kms pujada un pinyo, fins acabar amb 53-21. La tornada fins a Campos 53-12.
Un cop a casa, simulant casi una transició d’un triatló, espardenyes posades i a córrer, he fet 6 kms a un ritme A1+/A2, controlant el ritme no deixant-me endur per eufòria de veure i sentir que el cos respon.
Competir, normalment és reconfortant i bonic, fer qualque podi, és l’hòstia i, guanyar, deu ser la rehòstia, però...per mi i crec que per molts d’altres, el que dona sentir a tot això és l’entrenament dia rere dia.
Entrenar dur, veure i sentir que el cos i la ment responen fins el darrer alè del entrenament, és el que dona sentit a n’aquest dur i a l’hora espectacular esport del triatló. Vos demanareu, ara a na que ve això? Doncs és per que ja porto una setmana que torno a retrobar-me a mi mateix, físicament i mentalment. Tinc autèntica passió pel triatló, del únic que em penedeixo és de no haver-lo descobert abans, i quan un té aquesta passió i veu que les coses no surten com un desitja, com era darrerament el meu cas, és fàcil que em frustri i desesperi.
No vull cantar victòria encara, com dic només porto encasament una setmana entrenant com cal sense lesionar-me, però ara almenys són petites i sofribles molèsties que em permetent fer més o manco el que vull, que és entrar dur donant GAASSSSS quan vull i on vull, jejejej.

dimecres, 11 de gener del 2012

RUTINA, JA ERA HOOORA!!!!!!

Seguim em processos de rutina, és a dir, sempre que puguem seguir una rutina d’entrenos és una bona senyal, significa que no hi ha contratemps que impedeixin mantenir o en el meu cas millor l’estat de forma físic i mental.
Ahir, per tal de no carregar en excés el bessó ja que tocava un rodatge suau de córrer, vaig decidir canviar per sa bici. La ruta; Campos-Porreres-Vilafranca-Montuïri-Randa-Cura-Llucmajor-Campos, en total 70 kms. Quan vaig ser a Randa i vaig començar a pujar, vaig veure en Xesc Artigues que també començava a pujar, vaig decidir no dir-li res per tal de no desbaratar-lo, però sobre tot per tal de poder pujar el meu ritme i no el seu, jejejej. Un cop dalt de Cura, Em va esperar i varem tornar junts cap a Campos pel camí de Son Marrano, no podíem badar gens si no volíem arribar amb fosca, per tant, va tocar fer una bona sèrie fins pràcticament a cases.
Avui, tocava entreno de córrer, sèries o millor dit, fartleks.
Escalfament 4 kms.
2 x 4km (1km A3>1km A1+< 1km A3>1km A1+) REC 3’ entre cada sèrie de 4km.
1 x 2km (progressius A1+ a A3)
Trot suau 2km

En total 16 kms. Un cop més, content ja que és el 2 entreno que puc forçar una mica i sembla que aguanta.

Aquí vos deix un parell de vídeos del que en un futur serà El Campió del Món de Llarga distancia, Michael Raelert, m'agrada la técnica de córrer que té.



dilluns, 9 de gener del 2012

SEMBLA QUE VA BÉ.

Ahir, vaig sortir estirar ses cames am sa bici, he de reconèixer que anava de lo més fi- En total 60 kms a mitja de 28,5km/h
Avui, avui tenia ganes de anar a fer una tirada llarga de bici, però no ha pogut ser, per tant, me dedicat a seguir el planing. Tocava córrer, concretament sèries, dimarts passat em vaig fotre el bessó fent sèries, divendres i dissabte em va molestar una mica, per tant, no estava del tot recuperat, així  hi tot he tantejat  a la sort.
Escalfament;  
5 kms ritme A1
Sèries;
4 x 500 (ritme A3/ REC 1’) + 5 x 400 (ritme A3/REC 50”) + 6 x 300 (ritme A3/REC 40”)
Trot suau;
3 kms
Tot i que a partir del segon bloc de sèries he hagut de fer estiraments durant als 50” de recuperació, he pogut acabar fent totes les sèries i arribar sense anar coix per complet com dimarts passat, per tant, estic content de poder tornar a començar a forçar una mica, vorem fins quan dura.


dissabte, 7 de gener del 2012

NO HI HA MILLOR RESULTAT!!!

Estic contentíssim, avui tot anat segons el previst, i és que com jo dic que el resultat és el de menys, el més important són les sensacions, i avui puc dir, que me retrobat a mi mateix, no del tot, però casi.
El dia d’avui és presentava dur, tal volta a estat per això que no he dormit com de costum, suposo que eren als nirvis de poder aconseguir l’objectiu fitxat i de tornar a posar-me un dorsal i trobar-me de nou a una línea de sortida d’una cursa.
L’objectiu era el següent: 8:30am, ruta amb als de S’Arenal i després córrer el cross de Campos, tot i estar lesionat del bessó dret no em volia perdre aquesta cita que vull que sigui habitual en el meu calendari, no només el cros sinó aquest biatló particular.
Com vos deia he sortit de casa amb en Migue i en Llorenç a les 8:30am cap a n’es Cap Blanc per re agrupar-nos amb als de S’Arenal, com de costum passat Cas Busso ens ajunta’m. La ruta final que he fet a estat, Campos, Cas Busso, Ses Salines, Santanyí, Felanitx, Porreres, Llucmajor, Campos.
Jo tenia clar que si volia aconseguir l’objectiu marcat no podia abusar amb la bici, per tant, me mentalitzat que avui aniria a roda, dins del pilot. Ho he fet la major part del recorregut, fins que en EL BOSS, en Toni Bon de camí cap a Santanyí s’ha despenjat fins a la meva alçada i m’ha dit; ¿QUE HACES AQUÍ?AQUÍ NO SE GANAN CARRERAS, LAS CARRERAS SE GANAN YENDO DELANTE!!!!i bastant abans algú ja m’avia dit que feia una estona que demanava per mi, i és clar, no era normal vorem allà, dins del pilot amagat, sense entrar a relleus. Per tant, un cop a Santanyí després d’una petita atura per necessitats fisiològiques (a pixar) he decidit moure, animar una mica l’ambient, anava tirant del grup, quan de cop i volta en Toni Bon arranca, agafo roda com puc, em demana relleus, accedeixo, no sé a quant rodàvem, però fèiem molta via, les cames cremen!!!!!ens allunya’m uns 300 metros del pilot, seguim a relleus, vaig mort!!!!la carretera Santanyí-Felanitx pica cap amunt, vaig ofegat, TONIIIIII!!!!!!!!!NO PUEDOOOO!!!!!PARA UN POQUITO O VETE SOLO!!!!!fèiem molta via, en Toni decideix afluixar i que ens deixa que el pilot ens agafi, a estat horrorós!!!!quin peti!!!Sortint de Felanitx cap a Porreres he tirat una poc més i després he tornat a dins el pilot, pensant ja amb el cross. Un cop a Porreres he mirat el rellotge hi marcava les 11h pesades, per tant tenia 1h per fer Porreres-LLucmajor-Campos, he pensat, segur que de Porreres a Llucmajor hi haurà sang i volarem i després podré anar més tranquil de Llucmajor-Campos, però no sé ben bé per que avui no hi avia ganes de fer sang com de costum a n’aquest tram de la ruta, hi hem anat més o manco tranquils, un cop a Llucmajor miro el rellotge, marca les 11:30 passades i penso, si vull arribar el cross no em queda més remei que fer una crono fins a Campos, i així a estat.
En total un cop a casa 110.88 km, 3h11’a mitja de 34’8km/h i la crono particular als darrers 15 kms a mitja de 37km/h, he arribat a casa amb les cames just a punt, jejejej.
Em canvio de roba i sabates, tres glops de cocacola, i cap a n’es cross, allà tens l’ocasió de felicitat l’any nou a molts de companys, Toumi, Juanan, brothers, Guerra, Cubano, Joan Carles, Aceitunos, etc etc etc. trot una mica per veure com reacciona el bessó, molèsties sofribles, sembla que aguantarà o això espero.
Comença el cross, decideixo anar suau, no em vull emocionar, sé que si forço una mica hauré d’abandonar i el meu objectiu és acabar el cross oblidant-me de qui porto davant meu, no tinc ritme per compatir amb ningú, i molt manco amb el que porto ja sobre que vulguis o no pesa.
Acabo el cross, 8’9 km amb un temps de 37’, ritme de 4’09”/km, molt! molt! molt! content, aconsegueixo l’objectiu, acabo el meu biatló particular, 111 bike + 8’9 run. i el més important de tot em començo a retrobar a mi mateix, torno a saber sofrir pel que vull aconseguir i quan això és fa realitat com avui, no hi ha millor resultat, vos ho asegur.

dimarts, 3 de gener del 2012

BONS RECORDS!!!!

El bessó segueix fent mal, segueix anat coix, per tant, avui tot i tenir entreno de bici i córrer a peu, he decidit només fer bici, a veure si demà puc tornar a córrer una mica.
Avui he anat a fer 60 kms de bici, ruta, Campos-Vilafranca-Montuïri-Randa-Llucmajor-Campos. Com sempre vos dic, una ruta que m’agrada, repetxons amb rampes del 15% que vulguis o no et fan canviar el ritme.
Aquí vos deix el vídeo de IRONTRIMALLORCA103, està molt bé, el primer que m’ha vingut el cap a estat TOP 6!!!!TOP6!!!! que em cridava n’Iván meitat de la primera volta de córrer, el segon que em ve el cap és el que pensava el mateix moment que em cridava això, no acabaré ni dins el 20 primers, jejejje, el tercer que em ve el cap va ser que vaig enviar a porgar a n’Iván, recordo que li vaig dir, no me digas nada!!!!voy muerto!!!!va callar de cop, jejejej i el quart record va ser que em vaig menjar literalment la rotonda del punt de gir, anava tan emocionat en ficar el màxim de temps a n'en Juanan que vaig acabar pegant un esclat de campionat a la rotonda, jejeje. El final TOP 10 i 3er de la meva categoria.

dilluns, 2 de gener del 2012

Acabo bé, començo malament.

Divendres com de costum, per tal d’arribar amb un mínim de condicions per afrontar ses lliçons dels dissbtes amb Sa Grupeta va tocar anar a nedar a sa piscina, vaig emportar-me la go-pro per que vegeu el meu peculiar estil de crol, infinitament millorable, però...
Dissabte, darrer dia de s’any, darrera lliçó de s’any. Si ho hagués sabut dijous quan vaig anar a Cura a fer 3 pujades per acomiadar el puig que tantes vegades m’ha vist pujar aquest any que no seria la darrera vegada que hi pujaria, doncs si, inclòs el darrer dia de s’any vaig pujar a Cura.
I és que dissabte la ruta inicial no era anar a pujar a Cura, sinó que a Sant Salvador, però per qüestions de contratemps es va decidir canviar la ruta. Un cop arribats a Porreres es va decidir anar cap a Montuïri envers d’anar cap a Felanitx.
De Montuïri cap a Randa anàrem més o manco un grup bastant nombrós, jo anava a coa de grup amb el meu pupilo Cerdà, la gent volia arribar amb forces a Randa. Un cop a Randa és veia venir que la tranquil·litat duraria poc i efectivament, jo vaig ser dels primers en oblidar-me dels demés, amb la Ordu és més que complicat seguir el ritme de bicis de ruta dels fenòmens de S’Arenal, per tant, és meu pupilo ràpidament a gafa posicions capdavanteres per començar a marcar el ritme castigant el personal i començant a porgar el grup, com vos dic en Bernat i jo fórem dels primers en oblidar-nos del ritme de la resta.
El final crec recordar que va arribar en Cerdà primer, en Toni Bon amb en Xesc Artigues, després un grup format per en Marcos, Joan Rossello,Joan Marin (caldentey),  Gabi,  Miquel Angel (Caldentey), en Bernat.
Després a Llucmajor en Bernat i jo decidirem tornar Cap a Campos, era una mica tard.
Diumenge com sabeu, érem a Sa Ràpita amb Es Primer Capfico de S’any gaudint del bon ambient, mai millor dit, amb el espectacular dia que va fer.
Avui primer entreno del nou any i crec que hauria estat complicat començar-lo pitjor, però em de pensar que si, que hauria estat pitjor, per que sinó, hi ha per motius per...
Bé, doncs avui tocava anar a córrer, i després del darrer cop que vaig fer sèries i no havia tingut problemes, tot i que foren sèries curtes de 400, 300, 200, avui tocava sèries  de 1km, en concret les sèries eren 4 x 1km a ritme A3+. Tot anava segons el previst 4 km d’escalfament com de costum, sense problemes, arriba la primera de les sèries, portava més o manco 600 metros i un altre cop la mateixa punxada el bessó dret que el darrer cop que em vaig fer mal, una punxada similar a una agulla clava a un punt concret, tot i així decideixo continuar, em fa mal, però com de costum, continuo amb les sèries i acabo en prou feines les 4 sèries, ara només em queda 3 kms per arribar a casa, i com de costum arribo completament coix.
Començ a estar preocupat, cada cop que intento forçar em fot el mateix lloc, vaig el que toca, córrer sense forçar durant un parell de setmanes fins que no vaig tenir molèsties, i el primer dia que intent forçar una mica, em torna a sortir el mateix mal.
Hauré d’acabar anat el fisio o el metge, això no és normal en mi, afortunadament les poques vegades que me fet mal, amb uns quants dies o setmanes estava recuperat, i ara això és molt repetitiu. Tanta sort que amb la bici i nedant no em molesta i puc continuar entrenant.