dilluns, 2 de gener de 2012

Acabo bé, començo malament.

Divendres com de costum, per tal d’arribar amb un mínim de condicions per afrontar ses lliçons dels dissbtes amb Sa Grupeta va tocar anar a nedar a sa piscina, vaig emportar-me la go-pro per que vegeu el meu peculiar estil de crol, infinitament millorable, però...
Dissabte, darrer dia de s’any, darrera lliçó de s’any. Si ho hagués sabut dijous quan vaig anar a Cura a fer 3 pujades per acomiadar el puig que tantes vegades m’ha vist pujar aquest any que no seria la darrera vegada que hi pujaria, doncs si, inclòs el darrer dia de s’any vaig pujar a Cura.
I és que dissabte la ruta inicial no era anar a pujar a Cura, sinó que a Sant Salvador, però per qüestions de contratemps es va decidir canviar la ruta. Un cop arribats a Porreres es va decidir anar cap a Montuïri envers d’anar cap a Felanitx.
De Montuïri cap a Randa anàrem més o manco un grup bastant nombrós, jo anava a coa de grup amb el meu pupilo Cerdà, la gent volia arribar amb forces a Randa. Un cop a Randa és veia venir que la tranquil·litat duraria poc i efectivament, jo vaig ser dels primers en oblidar-me dels demés, amb la Ordu és més que complicat seguir el ritme de bicis de ruta dels fenòmens de S’Arenal, per tant, és meu pupilo ràpidament a gafa posicions capdavanteres per començar a marcar el ritme castigant el personal i començant a porgar el grup, com vos dic en Bernat i jo fórem dels primers en oblidar-nos del ritme de la resta.
El final crec recordar que va arribar en Cerdà primer, en Toni Bon amb en Xesc Artigues, després un grup format per en Marcos, Joan Rossello,Joan Marin (caldentey),  Gabi,  Miquel Angel (Caldentey), en Bernat.
Després a Llucmajor en Bernat i jo decidirem tornar Cap a Campos, era una mica tard.
Diumenge com sabeu, érem a Sa Ràpita amb Es Primer Capfico de S’any gaudint del bon ambient, mai millor dit, amb el espectacular dia que va fer.
Avui primer entreno del nou any i crec que hauria estat complicat començar-lo pitjor, però em de pensar que si, que hauria estat pitjor, per que sinó, hi ha per motius per...
Bé, doncs avui tocava anar a córrer, i després del darrer cop que vaig fer sèries i no havia tingut problemes, tot i que foren sèries curtes de 400, 300, 200, avui tocava sèries  de 1km, en concret les sèries eren 4 x 1km a ritme A3+. Tot anava segons el previst 4 km d’escalfament com de costum, sense problemes, arriba la primera de les sèries, portava més o manco 600 metros i un altre cop la mateixa punxada el bessó dret que el darrer cop que em vaig fer mal, una punxada similar a una agulla clava a un punt concret, tot i així decideixo continuar, em fa mal, però com de costum, continuo amb les sèries i acabo en prou feines les 4 sèries, ara només em queda 3 kms per arribar a casa, i com de costum arribo completament coix.
Començ a estar preocupat, cada cop que intento forçar em fot el mateix lloc, vaig el que toca, córrer sense forçar durant un parell de setmanes fins que no vaig tenir molèsties, i el primer dia que intent forçar una mica, em torna a sortir el mateix mal.
Hauré d’acabar anat el fisio o el metge, això no és normal en mi, afortunadament les poques vegades que me fet mal, amb uns quants dies o setmanes estava recuperat, i ara això és molt repetitiu. Tanta sort que amb la bici i nedant no em molesta i puc continuar entrenant.



1 comentari:

  1. Volem vore es vídeo de sa natació!!!!! Amb bici ja sabem que hi saps anar!! jajajaj =)

    ResponElimina