dijous, 12 de gener de 2012

DIOS!!!! COM TORNO A DISFRUTAT...

Avui, he sortit en sa bici, segons el planing tocava aigua i rodatge suau de córrer, però he decidit canvia la natació per la bici. He sortit cap a Porreres, la ruta a estat; Campos-Porreres-Monti-Sion-Randa-Cura-Llucmajor-Campos. En total 56’7 km. Avui no tocava rodar ràpid, per tant, cadència Toni Bon (en Toni si va ràpid) jo 53-12 vaig clavat, jejeje. Com vos dic, la major part de la ruta amb aquest desarrollo, les pujades, a Monti-Sion 53-17, a Cura, he començat en 53-15, cada kms pujada un pinyo, fins acabar amb 53-21. La tornada fins a Campos 53-12.
Un cop a casa, simulant casi una transició d’un triatló, espardenyes posades i a córrer, he fet 6 kms a un ritme A1+/A2, controlant el ritme no deixant-me endur per eufòria de veure i sentir que el cos respon.
Competir, normalment és reconfortant i bonic, fer qualque podi, és l’hòstia i, guanyar, deu ser la rehòstia, però...per mi i crec que per molts d’altres, el que dona sentir a tot això és l’entrenament dia rere dia.
Entrenar dur, veure i sentir que el cos i la ment responen fins el darrer alè del entrenament, és el que dona sentit a n’aquest dur i a l’hora espectacular esport del triatló. Vos demanareu, ara a na que ve això? Doncs és per que ja porto una setmana que torno a retrobar-me a mi mateix, físicament i mentalment. Tinc autèntica passió pel triatló, del únic que em penedeixo és de no haver-lo descobert abans, i quan un té aquesta passió i veu que les coses no surten com un desitja, com era darrerament el meu cas, és fàcil que em frustri i desesperi.
No vull cantar victòria encara, com dic només porto encasament una setmana entrenant com cal sense lesionar-me, però ara almenys són petites i sofribles molèsties que em permetent fer més o manco el que vull, que és entrar dur donant GAASSSSS quan vull i on vull, jejejej.

3 comentaris: