diumenge, 12 de febrer de 2012

FINDE DE BICI!!!M'ENCANTA!!!!

Només aixecar-me miro la finestra i observo el cel, sembla que està apunt de caure la tormenta perfecta, però no plou.
Tassó de llet amb galetes, com de costum, em vesteixo pensant amb que ens banyarem i esper a que vinguin als companys, sembla que alguns s’han fet por, altres fidels com jo a la llei del ciclista que sinó plou, sa surt, acudeixen a casa en Bernat Xamena, Xesc Artigues, Sebastià Mascaro (2º any amb equip continental ciudad de Oviedo) i el seu pare.
Sortim cap a Llucmajor pel camí de Son Marrano per després continuar pel camí vell de Cala Pi, ja que La Grupeta havia de venir per allà. No és fins arribat als cavalls que ens reagrupam.
Tot i el cel amenaçador de pluja i el fred eren un bon grapat. Decideixo anar a roda del pilot sense entrar a relleus, hi havia molt de ciclistes que el proper dia 28 correran la cursa de Un Invierno en Mallorca, com en Bernat Mesquida, bernat Xamena, Xesc Artigues, Miquel Angel Muñoz, Tià Mascaró, i més. Per tant interpreto que són ells que han de ser als que facin feina.
Anam direcció Llucmajor tots junts, sense massa estirades. Després agafam cap a Porreres, la amenaça de pluja sembla que desapareix i arriba el vent. Em sorprèn que alguns dels que en principi havien d’agafar responsabilitats estan amagats dins del pilot, ui ui uiii!!!! Això no m’agrada gens, estirè a l’aguait a veure com evoluciona la cosa i si tot segueix igual intentarem encalentir una mica l’ambient. Fins a Porreres, tot segueix més o manco igual, alguns sense donar la cara i en Cerdà comença a posar-se nerviós. Direcció cap a Felanitx en Cerdà és el primer en enfilar el grup seguit després per en Toni Bon, però alguns segueix sense reaccionar, però ara el ritme fins a Felanitx ja és més exigent del que havia estat fins el moment.
Creua’m Felanitx i a la sortida cap a Cas Concos on hi ha una rampa en Gabi accelera seguit den Joan Rosselló, decideixo  aferrar-me a ells i ràpidament ens distanciem uns metres, a dalt de la rampa decideixo que és el moment d’escalfar definitivament el grup. A relleus tots tres, ana’m agafant distància, el terreny és favorable per rodadors i a més el vent ara bufa a favor, ens entenem amb als relleus, el ritme és alt i això fa que ràpidament perdem de vista el gran pilot, això ens ancoratge més a seguir amb l’escapada. El primer objectiu és arribar a Cas Concos escapats, serà difícil ja que dins del pilot hi ha totes les figures i en el moment que és possin a fer relleus estem llests.
Aconseguim arribar a Cas Concos escapats, decideixo continuar, no ho tenen tan clar en Joan i en Gabi, em distancio d’ells uns metres i segueixo tan ràpid com puc, anam així una estona fins que en Joan i en Gabi m’agafem i seguim un cop més tots tres a relleus. El pilot que havíem perdut de vista ens a retallat bastant i ja als podem veure pel retrovisor, però això no fa que abandonem, morir antes que abandonar!!!!!uns 3 kms abans d’arribar a Santanyí el grup comandat per en Toni Bon ens agafa. Una llàstima per que volia arribar fins a Santanyí però em consola quan em diuen que quan el pilot anava a relleus no aconseguien retallar ni un metre fins que en Toni Bon, a agafat les regnes del pilot i el tot sol ens ha neutralitzat enfilant el pilot a 50km/h.
Després en continuat Cap a Ses Salines tots junts on ens aturem a canviar la pila a la càmera de vídeo den Leandro. Seguim cap a Campos i agafam en crta. Des Pressos, aquí el vent bufa de costat i la gent cerca anar protegit  fent això que ocupem tota l’amplada de la calçada.
Arribam a la crta. De Cala Pi i en Cerdà ataca i ràpidament agafa metres, ningú agafa les regnes. Jo no anava justet justet, en Toni Bon s’apropa i em diu: Pep!!!vamos a relevos y cojemos a Rafa antes de Cas Busso i despues vamos tranquilos hasta el Arenal  atajando por los talaiots. Jo que anava pràcticament a coa del pilot li responc: Toni ¿has visto donde voy?¿y como voy?estoy apunto de quedarme!!!!!no puedo dar ni un relevo!!!!
Ell, ell tot sol, ens torna enfilar no sé a quant i aconsegueix agafar en Cerdà abans d’arribar a Cas Busso.
Un cop més i no em cansaré de dir-ho, el que fa i com ho fa en Toni Bon, és espectacular, és un privilegi i una motivació per mi veure i rebre dissabte rere dissabte una clase magistral d’un SUPERCLASE com en Toni Bon.
Després jo i en Gabi a l’alçada del Camí de s’Aguila ens em acomiadat de La Grupeta, i a Llucmajor en Gabi a quedat i jo he continuat cap a Campos. En total 137 kms.
Avui, he sortit cap el cap Blanc a la recerca de qualque grup PRO o continental per anar a roda ja que les cames no estaven per massa floritures. A l’alçada del Cap Blanc n’he trobat un continental que amb ells hi anava en Tolo Quetclas i altres, em anar a roda d’ells una bona estona, després també sens unit n’Arnau Comas el grup en el qual hi havia dos campaners més. En total 102 km.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada