52-11!!!!A LA FI.

Avui he sortit amb sa bici. Als núvols amenaçant aigua estaven a l’aguait, però això no serveix d’excusa per no entrenar, com a mi m’agrada dir, el País Basc, Galicia, o sigui el nord, cada dos per tres plou, i per allà hi ha grans esportistes, o sigui, que entrenen.

He anat cap a Cura, Abans d’arribar a Llucmajor ja feia gotes, per tant, “xubasquero” posat i cap amunt, com sempre, una pujada fins a Cura pes Camí de Ses Voltes de Gràcia i l’altre, de Randa.

Sa tornada, després de molt de temps he pogut fer-la com a mi m’agrada, CADÈNCIA TONI BON, és a dir, 52-11, poca cadència i molta potència...GAAASSSSS!!!!!!

ahhhh!!!avui sense pes addicional (jejejeej)

PUJAR O BAIXAR?

Avui segons el planing tocava fer rampes, es a dir, pujades. Jo he optat per només fer-ne dues, això si, una mica llargues (jejejeej).

He decidit anar....A CURAAAAA!!!!jejejeje, ido si, allà he anat a fer ses rampes. Ha estat curiós, només deixar sa flagoneta on comença el camí de Ses Voltes de Gràcia, he vist baixar una ciclista, no he pogut evitar mirar (jejejeej) i mira per on ha estat na Cati Lladó. Monitora meva de campaments fa un grapat d’anys enrere, companya de moltes festes junts, etc. ara una gran corredora de curses de muntanya. Em parlat una mica, em comentava que està una mica refredada i m’ha dit que per diumenge a n’es Massanella només  té possibilitats de poder quedar 2ª a la Copa Mallorca, segur que l’anirà molt bé, l’hi he dit que em sabia greu no poder anar a la conferència de divendres a Porreres sobre les seves experiències i d'en Tomeu Rubí els Cims inexplorats del Kirguistà.

Deia que a estat curiós per que una corredora de muntanya com ella entrenant bici i un aficionat el ciclisme com jo, correnguent per la muntanya/puig (jejeje), hauria de ser a el revés, no?a estat un clar exemple d’entrenos no rutinaris (anti-estrés) per part dels dos.

Bé, ido jo he fet una pujada fins a Cura per el Camí de Ses Voltes de Gràcia, llavors sense aturar-me he baixat fins a on he començat i he tornat fer una pujada més aquest cop només fins a Gràcia, en total uns 14-15 km.

Sabia i recordava que quan ascendim a un puig o una muntanya les cames piquen, però el que no recordava era el que piquen quan baixes!!!!!!quin sofriment baixant!!!!!només tenia ganes d’arribar a baix!!!!!els quàdriceps em bategaven més que el cor!!!!! no sé que prefereixo,  pujar o baixar...  

Ahhh!!!! per cert, tot això amb +2,5 kg de pes addicional (jejejeej)

SEGUIM AMB +KG!!!!

Ahir, seguint amb la rutina dels entrenos, va tocar anar a córrer, una mica de carrera continua pels voltants de Campos, i com la setmana passada, toca córrer amb una mica de pes addicional, concretament foren +2,5kg, vaig dubtar si anar-hi sense, a causa d’unes molèsties importants un cop més el tendons d’aquiles, tot a causa d’un escàs escalfament el DUAVINS, però el final vaig optar per sofrir, com sempre, m’encanta sofrir quan entreno!!!!!jejejeej. En total varen ser 12’5 kilòmetres, el ritme n’idea, porto unes quantes setmanes amb el 310 kaput, i porto el ritme segons sensacions.

Avui tenia intenció d’anar amb sa bici, però el final me decantat per anar a nedar com indicava el planing. En total han estat 2500 metres repartits en;

1 x 400 (75 crol; 25 peus ; 75 crol; 25 TEC)

1 x 300 (100 A1; 50 Pro)

1 x 200 (manoples)

1 x 100 (peus)

3 x 400 (1 crol; 2 pull; 3 manoples)

4 x 50 (25 A3; 25 A1)

100 suaus

Després ½ horeta de relax a sa sauna.

DUAVINS!!!!!XA-PO!!!!!!

Com vos deia a la darrera entrada, no crec que ho aconsegueixi, i de fet l’entreno de dijous  per el Parc Natural de Llevant va ser dur de...un vent!un vent! unes rampes! Això si, unes vistes i uns paratges envejables.

En total vaig fer 60 km amb un total de +1578hm de desnivell positiu, superant rampes que no en sa bici de carretera avia fet mai, algunes fins del 20%, vaig posar peu a terra en més d’una ocasió. Vaig acabar amb un mal de cames bastant important.

Divendres va tocar anar a nedar i res més ja que dissabte dematí tocava el primer duatló de la pretemporada. Arribava no en les meves millors condicions, en dues setmanes només he corregut dos dies i em falta ritme ce carrera, però el més important era participar de l’ambient que es respira a tota a aquestes proves, abans durant i després de la carrera. De cada cop és més la gent del món del ciclisme que canvia per el món del duatló, no té punt de comparació l’ambient...no vull parlar malament d’un i de l’altre ja que a mi m’agrada participar dels dos sobre tot com a preparació, etc. però tinc clar el que prefereixo.

Vull donar l’enhorabona a l’organització de la DUAVINS, ara que treballo a n’aquest món de organitzar proves esportives, sé de primera mà la feina que això suposa, i sense cap dubte el DUAVINS a estat el millor duatló el qual que participat, felicitats a l’organització.

A nivell competitiu donar com sempre l’enhorabona als cracks, Juanan, Carlos, Toni Gran (un retorn a la competició meteòric), Miquel Ensenyat (quin ritme), etc etc. La meva tàctica era clara després de l’experiencia viscuda el darrer duatló que vaig participar el Parc Bit,  enganxar-me el grup d’en Tauler i entrar a relleus si la resta col·labora,  però ràpidament vaig adonar-me que en Tauler no estava per entrar a col·labora relleus, era més en Mouzo el que tirava i ell és dedicava a posar les cames apunt (portava és plat petit) per quant fos l’hora d’atacar, per tant, jo aspectant a coa de pilot, per vorar-lo arrancar en temps, ho va provar un parell de cops però no va aconseguir fugir. En Mouzo pràcticament sol va aconseguir agafar tots als grups que portàvem el davant, llevat dels dos primers. Tot es va decidir a la carrera a peu on la gent que està més en forma en aquests moments va imposar-se amb el seu ritme, jo vaig dedicar-me a fer el que vaig poder, sense voler sofrir en excés, podria definir  la meva participació al DUAVINS com a espectador més que competidor, i he de dir que també és gaudeix  molt intentant donar un cop de mà alguns companys i animant als altres, ja haurà temps de compatir, tot i que crec que enguany serà bastant menys que l’any passat, l’objectiu és clar, ÀUSTRIA, és l’únic que tinc el cap en quant a competicions.

DEMÀ POT SER UN GRAN DIA!!!!

Avui ha tocat anar a nedar, res més, sobre tot pel que m’espera demà si no hi ha res de nou.

He fet:

4 x 300 (1 crol, 2 x (2º 50 Tec/50 peus/50 crol), 3 crol, 4 2 x (2º 50 Tec/50 peus/50 crol)

2 x 200 (pull i manoples)

12 X 50 (50 crol A2+ apnea / 50 peus)

100 suaus

En total 2300 metres

Demà a Campos és festa degut a Sa Fira de Sa Sobrassada, jo però demà seré una mica lluny, i m’esperen...ufff!!!!millor no dir-vos-ho ara, esperaré a demà quan ho hagi fet, si es que ho faig, però per que vos faceu una ideal, la distancia té 3 números i el desnivell positiu 4 números, i sabeu el millor, tot això amb MTB!!!! La meva especialitat (jejejeje), sent sincer, no crec que ho aconsegueixi, però GAAASSSSS!!!!!!!!!!!!!fins que rompi és cable!!!!!

seré per aquí una bona estona, qui vulgui venir, que telefoni.

UNA ALEGRIA I UN SUSTO!!!

Avui he decidit anar a fer bici, en vistes de que es preveu mal temps pels propers dies he decidit anar-hi avui.

Tinc als quàdriceps una mica tocats de ahir a causa segurament de les sèries d’escales i sentadillas, però així hi tot he decidit partir cap a Cura.

Avui s’anada cap allà em vent a favor em feia preveure que sa tornada després de fer s’entreno seria llarga i dura, però bé, de vegades ve a favor i de vagades en contra.

Com sempre la primera pujada per es Camí de Ses Voltes de Gràcia, he intentar fer-la tot el temps d’assegut, però als quàdriceps picaven de valent i no a estat possible.

S’alegria com vos titulava a l’entrada a vingut  quan baixa, arribant pràcticament a Randa m’he topat amb és meu “pupilo” que pujava, en Cerdà. El primer que m’ha dit a estat; sabia que et trobaria aquí!!!!!jejeejej.

Aquest bergant vé de disputar la setmana Internacional de Masters, ell en categoria Master 50.

A la copa d’Europa va acabar el 10, quasi res!!!!! i un problema mecànic a la segona etapa de la volta de Masters, on va quedar-se amb la direcció fluixa quan anava escapat amb als quatre primers el va privar poder disputar el podi final, del qual anava segon classificat en aquells moments igualat de temps amb el primer. A la darrera també és va veure involucrat amb una caiguda a l’sprint final on tenia bastants possibilitats de poder fer segon de l’etapa, afortunadament no té res romput, ses quatre cremades i cops reglamentaris.

Varen fer mitges de vertigen, fins i tot superiors a les dels Masters 30, el que va guanyar em va dir que feia el que volia, movia un plat de 56 puntes i tenia 59 anys, d’aquí sa dita de; NO SE DEJA DE PEDALEAR CUANDO SE ENVEJECE, SE ENVEJECE CUANDO SE DEJA DE PEDALEAR. Es meu “pupilo”  n’es la prova.

Com vos deia he fet la segona pujada a Cura amb ell, a bon ritme, em deia entre rialles que s’ofegava, que no podia parlar, em deia; Pep 110 pulsacions!és normal????(jejejeej) jo li deia; no! no! no és normal, jo només 80 ppm (jejejeej) però la qüestió és que ell durant casi tota la pujada em treia mitja roda, marcant ell el ritme, el que anava ofegat era jo (jejejeej).

Bé després de baixar, ell a tornat a fer un altre pujada i jo he partit cap a ca nostra sabent que amb el vent en contra bastaria per acabar fent un bon entreno.

El “susto” com també titulava a l’entrada, a vingut quan era a la rotonda de la benzinera de Llucmajor, la que enllaça amb el Camí de Son Marrano, un cotxe que no ha fet el “ceda el paso” casi sem porta pel davant, afortunadament aquest cop l’he vist venir de lluny i he pogut esquivar-lo, no ha sobret res!!!!!batualmont si em tornen atropellar!!!!! Evidentment com vos podeu suposar a n’aquell homo les orelles l’hi ha pitat una estona...

El camí de tornada a estat com esperava, dur però bo, tant físicament com mentalment, per això és que jo sempre dic que als entrenos amb vent en contra son als millors.

Un cop a casa despres de 60 km amb dues pujades a Cura, 4x30 sentadillas per deixar més que arreglades ses cames, demà hauré de fer maniobres per posar-me dret (jejejeej).

foto segon dia, anava segon de la general i primer mallorquí

ES UN SUPER CLASE!!!!!

PES AFEGIT

Dissabte vaig tornar anar amb Sa Grupeta després de molt de temps, dir-vos però que vaig fer sa pell, aquets de S'Arenal no afluixen!!!!

Avui he començat als entrenos amb pes afegit, si si em pes, n’hi ha que miren de llevar pes així com sigui i jo, en poso (jejejeej). Primer ha tocat anar a córrer 10 kilómetres  amb 2’5kg de pes afegit, no me trobat del tot malament, tot i que he anat a un ritme còmode.

Després un cop a casa a tocat pujar escales, amb 12’5kg de pes addicional, he fet un parell de sèries. Per acabar s’entreno, 4x30 semi-sentadillas ràpides.