diumenge, 23 d’octubre de 2011

DUAVINS!!!!!XA-PO!!!!!!

Com vos deia a la darrera entrada, no crec que ho aconsegueixi, i de fet l’entreno de dijous  per el Parc Natural de Llevant va ser dur de...un vent!un vent! unes rampes! Això si, unes vistes i uns paratges envejables.
En total vaig fer 60 km amb un total de +1578hm de desnivell positiu, superant rampes que no en sa bici de carretera avia fet mai, algunes fins del 20%, vaig posar peu a terra en més d’una ocasió. Vaig acabar amb un mal de cames bastant important.
Divendres va tocar anar a nedar i res més ja que dissabte dematí tocava el primer duatló de la pretemporada. Arribava no en les meves millors condicions, en dues setmanes només he corregut dos dies i em falta ritme ce carrera, però el més important era participar de l’ambient que es respira a tota a aquestes proves, abans durant i després de la carrera. De cada cop és més la gent del món del ciclisme que canvia per el món del duatló, no té punt de comparació l’ambient...no vull parlar malament d’un i de l’altre ja que a mi m’agrada participar dels dos sobre tot com a preparació, etc. però tinc clar el que prefereixo.
Vull donar l’enhorabona a l’organització de la DUAVINS, ara que treballo a n’aquest món de organitzar proves esportives, sé de primera mà la feina que això suposa, i sense cap dubte el DUAVINS a estat el millor duatló el qual que participat, felicitats a l’organització.
A nivell competitiu donar com sempre l’enhorabona als cracks, Juanan, Carlos, Toni Gran (un retorn a la competició meteòric), Miquel Ensenyat (quin ritme), etc etc. La meva tàctica era clara després de l’experiencia viscuda el darrer duatló que vaig participar el Parc Bit,  enganxar-me el grup d’en Tauler i entrar a relleus si la resta col·labora,  però ràpidament vaig adonar-me que en Tauler no estava per entrar a col·labora relleus, era més en Mouzo el que tirava i ell és dedicava a posar les cames apunt (portava és plat petit) per quant fos l’hora d’atacar, per tant, jo aspectant a coa de pilot, per vorar-lo arrancar en temps, ho va provar un parell de cops però no va aconseguir fugir. En Mouzo pràcticament sol va aconseguir agafar tots als grups que portàvem el davant, llevat dels dos primers. Tot es va decidir a la carrera a peu on la gent que està més en forma en aquests moments va imposar-se amb el seu ritme, jo vaig dedicar-me a fer el que vaig poder, sense voler sofrir en excés, podria definir  la meva participació al DUAVINS com a espectador més que competidor, i he de dir que també és gaudeix  molt intentant donar un cop de mà alguns companys i animant als altres, ja haurà temps de compatir, tot i que crec que enguany serà bastant menys que l’any passat, l’objectiu és clar, ÀUSTRIA, és l’únic que tinc el cap en quant a competicions.


2 comentaris:

  1. Ja és ben ver que més que competidor eres espectador i animador! Me va anar molt bé que després de la T2 me donassis un cop de mà, m'enfonsava mentalment. I així vaig poder aconseguir l'objectiu de ser top10.

    PD: podries haver posat una altra foto que no una que se me veu a mi exhaust i tu com si res, cabronsete!!! jejeje

    PD: i enhorabona, que sense estar a tope fas tanta de via com jo, que ara estic al meu tope! quan te recuperis del tot no te veuré passar

    ResponElimina
  2. Gracias Pep, contar con cracks como tu y Jaume fue todo un placer para la organización de Duavins. Se nota que la gente se está preparando a conciencia. De seguir así en la próxima temporada para estar en top10 habrá que correr a 3'30". Me duele solo de pensarlo.

    ResponElimina