UNA ALEGRIA I UN SUSTO!!!

Avui he decidit anar a fer bici, en vistes de que es preveu mal temps pels propers dies he decidit anar-hi avui.

Tinc als quàdriceps una mica tocats de ahir a causa segurament de les sèries d’escales i sentadillas, però així hi tot he decidit partir cap a Cura.

Avui s’anada cap allà em vent a favor em feia preveure que sa tornada després de fer s’entreno seria llarga i dura, però bé, de vegades ve a favor i de vagades en contra.

Com sempre la primera pujada per es Camí de Ses Voltes de Gràcia, he intentar fer-la tot el temps d’assegut, però als quàdriceps picaven de valent i no a estat possible.

S’alegria com vos titulava a l’entrada a vingut  quan baixa, arribant pràcticament a Randa m’he topat amb és meu “pupilo” que pujava, en Cerdà. El primer que m’ha dit a estat; sabia que et trobaria aquí!!!!!jejeejej.

Aquest bergant vé de disputar la setmana Internacional de Masters, ell en categoria Master 50.

A la copa d’Europa va acabar el 10, quasi res!!!!! i un problema mecànic a la segona etapa de la volta de Masters, on va quedar-se amb la direcció fluixa quan anava escapat amb als quatre primers el va privar poder disputar el podi final, del qual anava segon classificat en aquells moments igualat de temps amb el primer. A la darrera també és va veure involucrat amb una caiguda a l’sprint final on tenia bastants possibilitats de poder fer segon de l’etapa, afortunadament no té res romput, ses quatre cremades i cops reglamentaris.

Varen fer mitges de vertigen, fins i tot superiors a les dels Masters 30, el que va guanyar em va dir que feia el que volia, movia un plat de 56 puntes i tenia 59 anys, d’aquí sa dita de; NO SE DEJA DE PEDALEAR CUANDO SE ENVEJECE, SE ENVEJECE CUANDO SE DEJA DE PEDALEAR. Es meu “pupilo”  n’es la prova.

Com vos deia he fet la segona pujada a Cura amb ell, a bon ritme, em deia entre rialles que s’ofegava, que no podia parlar, em deia; Pep 110 pulsacions!és normal????(jejejeej) jo li deia; no! no! no és normal, jo només 80 ppm (jejejeej) però la qüestió és que ell durant casi tota la pujada em treia mitja roda, marcant ell el ritme, el que anava ofegat era jo (jejejeej).

Bé després de baixar, ell a tornat a fer un altre pujada i jo he partit cap a ca nostra sabent que amb el vent en contra bastaria per acabar fent un bon entreno.

El “susto” com també titulava a l’entrada, a vingut quan era a la rotonda de la benzinera de Llucmajor, la que enllaça amb el Camí de Son Marrano, un cotxe que no ha fet el “ceda el paso” casi sem porta pel davant, afortunadament aquest cop l’he vist venir de lluny i he pogut esquivar-lo, no ha sobret res!!!!!batualmont si em tornen atropellar!!!!! Evidentment com vos podeu suposar a n’aquell homo les orelles l’hi ha pitat una estona...

El camí de tornada a estat com esperava, dur però bo, tant físicament com mentalment, per això és que jo sempre dic que als entrenos amb vent en contra son als millors.

Un cop a casa despres de 60 km amb dues pujades a Cura, 4x30 sentadillas per deixar més que arreglades ses cames, demà hauré de fer maniobres per posar-me dret (jejejeej).

foto segon dia, anava segon de la general i primer mallorquí

ES UN SUPER CLASE!!!!!