NO HI HA MILLOR RESULTAT!!!

Estic contentíssim, avui tot anat segons el previst, i és que com jo dic que el resultat és el de menys, el més important són les sensacions, i avui puc dir, que me retrobat a mi mateix, no del tot, però casi.

El dia d’avui és presentava dur, tal volta a estat per això que no he dormit com de costum, suposo que eren als nirvis de poder aconseguir l’objectiu fitxat i de tornar a posar-me un dorsal i trobar-me de nou a una línea de sortida d’una cursa.

L’objectiu era el següent: 8:30am, ruta amb als de S’Arenal i després córrer el cross de Campos, tot i estar lesionat del bessó dret no em volia perdre aquesta cita que vull que sigui habitual en el meu calendari, no només el cros sinó aquest biatló particular.

Com vos deia he sortit de casa amb en Migue i en Llorenç a les 8:30am cap a n’es Cap Blanc per re agrupar-nos amb als de S’Arenal, com de costum passat Cas Busso ens ajunta’m. La ruta final que he fet a estat, Campos, Cas Busso, Ses Salines, Santanyí, Felanitx, Porreres, Llucmajor, Campos.

Jo tenia clar que si volia aconseguir l’objectiu marcat no podia abusar amb la bici, per tant, me mentalitzat que avui aniria a roda, dins del pilot. Ho he fet la major part del recorregut, fins que en EL BOSS, en Toni Bon de camí cap a Santanyí s’ha despenjat fins a la meva alçada i m’ha dit; ¿QUE HACES AQUÍ?AQUÍ NO SE GANAN CARRERAS, LAS CARRERAS SE GANAN YENDO DELANTE!!!!i bastant abans algú ja m’avia dit que feia una estona que demanava per mi, i és clar, no era normal vorem allà, dins del pilot amagat, sense entrar a relleus. Per tant, un cop a Santanyí després d’una petita atura per necessitats fisiològiques (a pixar) he decidit moure, animar una mica l’ambient, anava tirant del grup, quan de cop i volta en Toni Bon arranca, agafo roda com puc, em demana relleus, accedeixo, no sé a quant rodàvem, però fèiem molta via, les cames cremen!!!!!ens allunya’m uns 300 metros del pilot, seguim a relleus, vaig mort!!!!la carretera Santanyí-Felanitx pica cap amunt, vaig ofegat, TONIIIIII!!!!!!!!!NO PUEDOOOO!!!!!PARA UN POQUITO O VETE SOLO!!!!!fèiem molta via, en Toni decideix afluixar i que ens deixa que el pilot ens agafi, a estat horrorós!!!!quin peti!!!Sortint de Felanitx cap a Porreres he tirat una poc més i després he tornat a dins el pilot, pensant ja amb el cross. Un cop a Porreres he mirat el rellotge hi marcava les 11h pesades, per tant tenia 1h per fer Porreres-LLucmajor-Campos, he pensat, segur que de Porreres a Llucmajor hi haurà sang i volarem i després podré anar més tranquil de Llucmajor-Campos, però no sé ben bé per que avui no hi avia ganes de fer sang com de costum a n’aquest tram de la ruta, hi hem anat més o manco tranquils, un cop a Llucmajor miro el rellotge, marca les 11:30 passades i penso, si vull arribar el cross no em queda més remei que fer una crono fins a Campos, i així a estat.

En total un cop a casa 110.88 km, 3h11’a mitja de 34’8km/h i la crono particular als darrers 15 kms a mitja de 37km/h, he arribat a casa amb les cames just a punt, jejejej.

Em canvio de roba i sabates, tres glops de cocacola, i cap a n’es cross, allà tens l’ocasió de felicitat l’any nou a molts de companys, Toumi, Juanan, brothers, Guerra, Cubano, Joan Carles, Aceitunos, etc etc etc. trot una mica per veure com reacciona el bessó, molèsties sofribles, sembla que aguantarà o això espero.

Comença el cross, decideixo anar suau, no em vull emocionar, sé que si forço una mica hauré d’abandonar i el meu objectiu és acabar el cross oblidant-me de qui porto davant meu, no tinc ritme per compatir amb ningú, i molt manco amb el que porto ja sobre que vulguis o no pesa.

Acabo el cross, 8’9 km amb un temps de 37’, ritme de 4’09”/km, molt! molt! molt! content, aconsegueixo l’objectiu, acabo el meu biatló particular, 111 bike + 8’9 run. i el més important de tot em començo a retrobar a mi mateix, torno a saber sofrir pel que vull aconseguir i quan això és fa realitat com avui, no hi ha millor resultat, vos ho asegur.

BONS RECORDS!!!!

El bessó segueix fent mal, segueix anat coix, per tant, avui tot i tenir entreno de bici i córrer a peu, he decidit només fer bici, a veure si demà puc tornar a córrer una mica.

Avui he anat a fer 60 kms de bici, ruta, Campos-Vilafranca-Montuïri-Randa-Llucmajor-Campos. Com sempre vos dic, una ruta que m’agrada, repetxons amb rampes del 15% que vulguis o no et fan canviar el ritme.

Aquí vos deix el vídeo de IRONTRIMALLORCA103, està molt bé, el primer que m’ha vingut el cap a estat TOP 6!!!!TOP6!!!! que em cridava n’Iván meitat de la primera volta de córrer, el segon que em ve el cap és el que pensava el mateix moment que em cridava això, no acabaré ni dins el 20 primers, jejejje, el tercer que em ve el cap va ser que vaig enviar a porgar a n’Iván, recordo que li vaig dir, no me digas nada!!!!voy muerto!!!!va callar de cop, jejejej i el quart record va ser que em vaig menjar literalment la rotonda del punt de gir, anava tan emocionat en ficar el màxim de temps a n'en Juanan que vaig acabar pegant un esclat de campionat a la rotonda, jejeje. El final TOP 10 i 3er de la meva categoria.

Acabo bé, començo malament.

Divendres com de costum, per tal d’arribar amb un mínim de condicions per afrontar ses lliçons dels dissbtes amb Sa Grupeta va tocar anar a nedar a sa piscina, vaig emportar-me la go-pro per que vegeu el meu peculiar estil de crol, infinitament millorable, però...

Dissabte, darrer dia de s’any, darrera lliçó de s’any. Si ho hagués sabut dijous quan vaig anar a Cura a fer 3 pujades per acomiadar el puig que tantes vegades m’ha vist pujar aquest any que no seria la darrera vegada que hi pujaria, doncs si, inclòs el darrer dia de s’any vaig pujar a Cura.

I és que dissabte la ruta inicial no era anar a pujar a Cura, sinó que a Sant Salvador, però per qüestions de contratemps es va decidir canviar la ruta. Un cop arribats a Porreres es va decidir anar cap a Montuïri envers d’anar cap a Felanitx.

De Montuïri cap a Randa anàrem més o manco un grup bastant nombrós, jo anava a coa de grup amb el meu pupilo Cerdà, la gent volia arribar amb forces a Randa. Un cop a Randa és veia venir que la tranquil·litat duraria poc i efectivament, jo vaig ser dels primers en oblidar-me dels demés, amb la Ordu és més que complicat seguir el ritme de bicis de ruta dels fenòmens de S’Arenal, per tant, és meu pupilo ràpidament a gafa posicions capdavanteres per començar a marcar el ritme castigant el personal i començant a porgar el grup, com vos dic en Bernat i jo fórem dels primers en oblidar-nos del ritme de la resta.

El final crec recordar que va arribar en Cerdà primer, en Toni Bon amb en Xesc Artigues, després un grup format per en Marcos, Joan Rossello,Joan Marin (caldentey),  Gabi,  Miquel Angel (Caldentey), en Bernat.

Després a Llucmajor en Bernat i jo decidirem tornar Cap a Campos, era una mica tard.

Diumenge com sabeu, érem a Sa Ràpita amb Es Primer Capfico de S’any gaudint del bon ambient, mai millor dit, amb el espectacular dia que va fer.

Avui primer entreno del nou any i crec que hauria estat complicat començar-lo pitjor, però em de pensar que si, que hauria estat pitjor, per que sinó, hi ha per motius per...

Bé, doncs avui tocava anar a córrer, i després del darrer cop que vaig fer sèries i no havia tingut problemes, tot i que foren sèries curtes de 400, 300, 200, avui tocava sèries  de 1km, en concret les sèries eren 4 x 1km a ritme A3+. Tot anava segons el previst 4 km d’escalfament com de costum, sense problemes, arriba la primera de les sèries, portava més o manco 600 metros i un altre cop la mateixa punxada el bessó dret que el darrer cop que em vaig fer mal, una punxada similar a una agulla clava a un punt concret, tot i així decideixo continuar, em fa mal, però com de costum, continuo amb les sèries i acabo en prou feines les 4 sèries, ara només em queda 3 kms per arribar a casa, i com de costum arribo completament coix.

Començ a estar preocupat, cada cop que intento forçar em fot el mateix lloc, vaig el que toca, córrer sense forçar durant un parell de setmanes fins que no vaig tenir molèsties, i el primer dia que intent forçar una mica, em torna a sortir el mateix mal.

Hauré d’acabar anat el fisio o el metge, això no és normal en mi, afortunadament les poques vegades que me fet mal, amb uns quants dies o setmanes estava recuperat, i ara això és molt repetitiu. Tanta sort que amb la bici i nedant no em molesta i puc continuar entrenant.

NO FER-HO, HAURIA ESTAT UN PECAT!!!!!

Com a darrers entrenos de bici de s’any, no podia permetre el luxe de deixar de fer un dels entrenos que més m’agraden, com ja vos podeu imaginar a Cuuuura!!!!jejejeje.

Així és, tot i que he sortit tard de casa i saben que la fosca sem tiraria a sobre, he partit convençut cap allà, o tenia clar, no volia acomiadar la darrera setmana de l’any sense haver anat el meu Santuari preferit.

La primera pujada com de costum per la part de Gràcia, Camí de Ses Voltes. He decidit fer canvis de cadència, he començat amb 53-17, cada 250-300 metres pujava un pinyo fins a 53-25, després he continuat canviant en sentit descendent cada 1 km amb 39-25, 39-23...

La segona pujada, aquesta des de Randa, igual que l’altre fent canvis de ritme de cadència, He començat amb 39-17 i augmentant un pinyo cada km fins a 39-25.

I si, la tercera pujada, a l’inversa de la segona, he començat amb 39-25 i baixant un pinyo cada kms fins a 39-17.

En total, 70 kms i 3 pujades a Cura.

He disfrutat!!!!tot i no ser un bon escalador, millor dit, un pèssim escalador, gaudeixo exprimir-me pujant, i és que com jo dic, si vas a pujar, tant si tens ganes d’entrenar com sinó, si vas a pujar vulguis o no, fas un bon entreno.

Ahhh!!! sabeu en quina de les tres pujades he tardant manco temps?doncs sí, a la tercera, i és que com sempre dic, damunt sa bici començo a rendir a partir de les dues hores, per més que ho intenti mai aconseguiré ser competitiu en distàncies curtes, com a duatlons i triatlons sprint, fins i tot m’atreveixo a dir que en distància olímipica tampoc és la meva distància, diria que de moment em quedo amb la mitja distància que és on he aconseguir rendir el meu millor nivell, sobre llarga distància no puc definir-me, encara no he tingut la sort de degustar-la, espero poder-ho fer el proper any a Àustria si tot va bé.

POCS ENTRENOS PER ACABAR S'ANY!!

Queden pocs entrenos per acabar s’any, però seguim mantenim la rutina. És fàcil caure en la temptació de com que ja acaba’m s’any, podem deixar-ho per l’any vinent,  però com que jo soc dels que pensa que tot compte, és a dir, als dies d’entreno i als dies que no, per tant, cada un sap més o menys als seus objectius per proper any,per tant, siguin a curt, mitja o llarg termini, tots i cada un del dies d’entreno compten.

Ahir va tocar anar a nedar, no estava per massa més cosa. Vaig fer 2500 metres + 15’ de sauna.

Avui he anat a fer un poc de bici, el recorregut, Campos-Vilafranca-Montuïri-Randa-Llucmajor-Campos, en total 60 kms, aquest és el recorregut que vos dic que és una mica tranca cames, ja que hi ha de tot, pujades (repetxons), baixades, trams llargs que pica cap amunt, i trams llargs que pica cap a baix.

Un cop a casa, 30’ de gimnàs tren inferior.



14-15 D'ABRIL VIVA MARATHON MTB



65 + 6

Aquest any m’he cercat una mala companyia amb en Xesc, i és que un aficionat el triatló com jo, ajuntar-se amb un ciclista de molta qualitat com ell, significa que des que sortim de casa vaig amb el ganxo posat, després el patiment continua quan ens ajuntem amb als de s’Arenal i per rematar l’agonia queda la tortura de aguantar és meu pupilo Cerdà fins a cases, és a dir, un calvari constant des de les 8:30 fins a la 13h. I és que avui encara duc la pallissa de dissabte la qual recordaré durant moooolt de temps, però això si, la deix anotada a l’agenda per que a mi m’agrada tornar als favors, jejejjeje.

Avui en Xesc Artigues i jo em sortir direcció Cap Blanc per ajuntar-nos  amb als de S’Arenal, jo l’hi he comentat que avui no feria la volta completa ja que tenia previst altres plans i no volia portar-me un altre pallissa, ell m’ha dit que també només vendria fins a Llucmajor, després aniria a voltar amb companys del seu equip.

Un cop agrupats amb als de S’Arenal, el ritme era tranquil·let, i és que avui érem als del A-B, tots junts, així i tot, per mi, el ritme si encara hagués estat més lent millor, jejejej.

Del Cap Blanc em anat direcció a Llucmajor, Porreres i Campos on jo aquí m’he acomiadat, i és que avui volia començar a entrenar les transicions amb fatiga muscular. Per tant, després de 66 kms de bici, m’he calçat ses sabates i a córrer, dos primers kms a ritme incòmode, vull dir, més o manco ràpid, per acabar fent 4 kms més de ritme constat de c.c. O sigui, avui primer dia després de molt de temps doble sessió, 65 kms de bici + 6 de córrer, per avui ja he complit.

NO TINC REMEI...

La línea de la gràfica del planing d’entreno d’aquesta setmana és clara, sentit descendent, es a dir, tira tira i bona lletra, però...

Som així, no tinc remei, tot i que ho he intentat, però m’han bastat poques pedalejades per adonar-me’n que avui hi havia cames, normal, dilluns 10 km cc. dimarts descans total (compres per Palma, no va ser tant de descans, jejeje) dimecres, 2500 de nedar i clar, avui les cames estaven pletòriques.

Com vos deia poques pedaletjades m’han bastat per saber que avui com més espitgés millor em trobaria. He decidit anar a fer aquest és recorregut que jo li dic trenca cames, ja que és bastant complet i no massa llarg, però pocs kms després de sortir de Campos en direcció a Porreres, me adonat que per darrera arribava un jovenet amb bici vestit igual que jo de S’Escapada, ens em saludat i s’ha posat a roda, però com vos deia avui era un dels pocs dies que dius, avui tinc el meu dia. Portava un bon ritme, ràpidament m’he adonat que aquest jove començava a passar-ho malament i he optat per controlar-me, he pensat, avui no és dia d’entreno dur, sinó suau, de passeig, però ja sabeu que dic jo quan em diu per anar de passeig?jejejej, però m’he sabut controlar i he afluixat el ritme per tal que aquest jove no ho sofrigues de demés, he pensat avui aquest jove serà la salvació a que avui no faci un entreno d’aquest importants, però...

Aquest atlot quan em estat a Vilafranca, s’ha acomiadat, MEEERDAAAA!!!!!he pensat, ja està!!!el que em queda, tot i no voler, serà una crono fins a ca nostra. I així a estat, direcció a Montuïri tot i que intentava frenar-me quan em despistava tornava a portar un “bon ritme”, no sé quin, ja que no porto compta kms ni tampoc portava el Garmin, però jo m’adonava de que era important. De Montuïri cap a Randa igual, el cap em deia tira tira i les cames GAS GAS GAAASSS!!!!!!!!!un cop a Randa, a veure la Mare de Deu, per tal de no fer una barbaritat he decidit pujar cadència Toni Bon (53-17) això significava castigar les cames però almenys així portaria un ritme lent, jejeje.

Després fins a casa per Son Marrano que pica una mica per avall ja vos podeu imaginar...hi és que no tinc remeii!!!!!!VIVA EL GAASSSS!!!!!!!! :-)

uff!!!!!!