NO TINC REMEI...

La línea de la gràfica del planing d’entreno d’aquesta setmana és clara, sentit descendent, es a dir, tira tira i bona lletra, però...

Som així, no tinc remei, tot i que ho he intentat, però m’han bastat poques pedalejades per adonar-me’n que avui hi havia cames, normal, dilluns 10 km cc. dimarts descans total (compres per Palma, no va ser tant de descans, jejeje) dimecres, 2500 de nedar i clar, avui les cames estaven pletòriques.

Com vos deia poques pedaletjades m’han bastat per saber que avui com més espitgés millor em trobaria. He decidit anar a fer aquest és recorregut que jo li dic trenca cames, ja que és bastant complet i no massa llarg, però pocs kms després de sortir de Campos en direcció a Porreres, me adonat que per darrera arribava un jovenet amb bici vestit igual que jo de S’Escapada, ens em saludat i s’ha posat a roda, però com vos deia avui era un dels pocs dies que dius, avui tinc el meu dia. Portava un bon ritme, ràpidament m’he adonat que aquest jove començava a passar-ho malament i he optat per controlar-me, he pensat, avui no és dia d’entreno dur, sinó suau, de passeig, però ja sabeu que dic jo quan em diu per anar de passeig?jejejej, però m’he sabut controlar i he afluixat el ritme per tal que aquest jove no ho sofrigues de demés, he pensat avui aquest jove serà la salvació a que avui no faci un entreno d’aquest importants, però...

Aquest atlot quan em estat a Vilafranca, s’ha acomiadat, MEEERDAAAA!!!!!he pensat, ja està!!!el que em queda, tot i no voler, serà una crono fins a ca nostra. I així a estat, direcció a Montuïri tot i que intentava frenar-me quan em despistava tornava a portar un “bon ritme”, no sé quin, ja que no porto compta kms ni tampoc portava el Garmin, però jo m’adonava de que era important. De Montuïri cap a Randa igual, el cap em deia tira tira i les cames GAS GAS GAAASSS!!!!!!!!!un cop a Randa, a veure la Mare de Deu, per tal de no fer una barbaritat he decidit pujar cadència Toni Bon (53-17) això significava castigar les cames però almenys així portaria un ritme lent, jejeje.

Després fins a casa per Son Marrano que pica una mica per avall ja vos podeu imaginar...hi és que no tinc remeii!!!!!!VIVA EL GAASSSS!!!!!!!! :-)

uff!!!!!!