CRÒNICA I CAN

Un dia abans com de costum a les proves de mitja i llarga distància, en aquest cas divendres horabaixa, varem anar a recollir dorsals, preparar les bosses de transicions (bike, run, street) i a deixar sa bici el bikepark (boxes).

Jo ja hi anava mentalitzat que tindria problemes amb el tema de la inscripció, el meu nom no apareixia per cap llistat, però tres dies abans l’organització em va confirmar que sí havia rebut la transferència i a més per partida doble, per tant, això em feia estar una mica més tranquil.

Només arribar ens dirigim a la carpa de inscripcions, em diuen que hi ha uns folis penjats a la carpa amb els noms i dorsals de tots els participants, i com era d’esperar...el meu no hi era.

Em dirigeixo a la taula de inscripcions i els comento que el meu nom no apareixia, comproven a l’ordinador si el meu nom apareix, tampoc surt, per tant, ara només quedava parlar amb la responsable del tema de les inscripcions, l’hi telefonen i li comenten que hi ha un “jove” que no apareix en lloc però que té el rebut de la transferència fet i que nom Pep Lliteres, afortunadament la responsable va recordar el meu nom, i va dir-los que havien de donar-me un dorsal, la responsable es va disculpar en mi per l’errada de no haver-me inscrit.

La sorpresa ve quan aquelles al·lotes de la taula quan varen veure que la responsable es va recordar tant fàcilment del meu nom varen pensar “aquest segur que és PRO” i agafen el dorsal número 2, jo quan vaig veure això dic; el 2!!!!!!elles responen, tu ets PRO, no???responc; NOOOO!!!! els companys que eren en mi entre rialles digueren; encara no...però tot arribarà (jejejeje), elles diuen, la responsable ha dit que et donéssim aquest, o sigui que...em el 2 em vaig quedar.

Aquest dorsal era ni més ni manco del que l’any anterior havia fet segon a l’I CAN, Clemens Conen, el recordeu???? en Conen va ser el que va guanyar el triatló de sa Colonia de Sant Jordi CTO, i encara més curiosa es la cosa, ell era amb el que vaig compartir mitja cursa a peu el TRISTAR 111 el costat d’en MACCA!!!! paradoxes de la vida...que petit és el món????

Portar el dorsal 2, suposava tenir els llocs privilegiats tant a boxes com a les zones de transició, per tant, aquest cop no calia cercar referències on estava ubicada la bici a boxes ni les bosses de transició per l’hora de la cursa, la referència era... el costat de la BH de n’ENEKO LLANOS!!!!Jjejejejej.

Dissabte, 5 am, sona el despertador. El HALF no començava fins a les 8 am, però calia ser-hi prest per tal de deixar les coses llestes abans de començar els del FULL que ho feien a les 7 am.

Preparo el menjar i beure a la bici, comprovo la pressió dels neumàtics, deixo les sabates posades el pedals, porto el menjar a la bossa de run, etc...tot a punt.

Amb una mica de retard comencen els del FULL, per davant els esperen el que menys aproximadament 8h15’  de competició i el que més fins a 16h on hauran de superar (3,8km swim, 180 km bike, 42 km run)UFFF!!!! casi res!!!!!!entre ells hi ha (en Llorenç “quin curriculum de distàncies IRONMAN”, Toni Contestí, Dani Salas, Toni Payeras, Juanan, Jose, Jose Manuel, etc etc etc) autèntics herois per mi, autèntics FINISHERS!!!!!en Toni Contestí i en Jose Manuel com aquell que diu acabats d’aterrar de l’ULTRAMAN de Gales (10km swim, 420 km bike, 84km run) fa menys de 15 dies!!!!!!!! i ara afronten el FULL I CAN!!!!! La meva ment no és capaç de imaginar-se el que són capaços de sofrir aquestes persones...

Cridats a la línea de sortida, em col·loco a primera fila, en Miniño estava una mica més endarrerit (3ª fila) i l’hi faig un lloc el meu costat, una mica més endavant es col·loquen els PRO’S, entre rialles em diuen que em el dorsal que porto he de col·locar-me amb els PRO’S, responc que no, m’hauria fet ganes perquè negar-ho, sortir amb ells i poder-me pegar quatre “hòsties” entre PRO’S no es té l’oportunitat de fer-ho cada dia, segurament no en tindré d’altre, però el mateix temps no volia donar peu a crítiques per part de companys/rivals per haver-me col·locat uns parell més de metres més endavant d’ells, el meu lloc era entre els aficionats i allà havia d’estar, on em pertoca.

8 am, botzinada i tots a l’aigua, coses, colzades, intenten enfonsar-te, t’agafen dels peus, etc etc etc, el de costum, com diuen en bon mallorquí; qui no vols pols, que no vagi a s’era!!! Aconsegueixo fer-me un lloc bastant a la dreta, reconec n’Andreu Marimon el costat esque, anem pràcticament junts fins a la primera boia, anem una mica escorats a la dreta, primer gir sense massa entrebancs tot i qualque portada, continuem cap a la segona, porto el darrera a un que em va donant cops els peus contínuament, fent que no em pugui concentrar amb les respiracions i el traçat, quan m’adono me desplaçat uns quant metres de la trajectòria, afortunadament el pesat que portava els peus desapareix... continuo, ara ja més concentrat amb les respiracions i amb la freqüència de les braçades, segon gir i cap a la platja, un cop més vaig molt escorat a la dreta fora de la trajectòria, però almenys puc nedar tranquil sense molèsties. Arribo a la platja i observo en Miniño davant meu, ràpidament cap a la zona de transició a cercar el cast, dorsal i ulleres i a córrer cap a boxes a cercar l’ORDU.

Porto en Miniño a 50 metres, observo que està punyint el pulsòmetre, l’avanço i l’hi dic que; vamonos!!!! un cop arribats a la crta. De s’Aranjassa comença la primera pujada, jo com ja tenia pensat poso el 39-17 per tal de no castigar la musculatura, més cadència menys potència.

Vaig avançat més i més triatletas, observo en Paco Ruiz que a baixat de la bici, em diu que ha caigut però que està bé, continuo avançat a molts que pujaven “atrancats”, em recorden a mi quan faig entrenos de potència a Cura que pareix que faig Trial (equilibri) en lloc de ciclisme jejeje. Quan corono dalt de s’Aranjassa i començo la recta que ens porta fins a Llucmajor m’adono que en Miniño ve just el darrera (10 metres) a la pujada havia quedat una mica endarrerit a causa de punyir el pulsòmetre, ell no avança, dedueixo que el ritme és bo i continuem així, jo estirant i ell a distància a darrera meu.

Arribats dalt de Randa comença una baixada important per poder menjar i beure sense perdre ritme, em Miniño s’apropa i em diu si vull que sigui ell que marqui el ritme, jo li dic: como quieras...pero con la condición que vayas a tu ritmo sin mirar atrás por si vengo o no...jo si puedo seguirte vendré y sino no, no quiero que me esperes, tu a lo tuyo... ell respon; Pep!!!! pero si vamos muy rápido como quieres que aumente el ritmo!!!!!m’avança, però el cap de pocs metres a un revolt mentre avançàvem a n’en Toni Contestí i a un altre, en Miniño frena una mica ja que era una mica delicat, però jo conec bastant la zona i com que vaig menjant no puc frenar i torno avançar en Miniño, un cop més soc jo qui porta el ritme fins a el punt de gir de la ctra. de Llucmajor, girem per tornar per allà on havíem vingut, la tornada segueix la mateixa tònica, jo estirant i en moments puntuals un tal “Joachin” que s’havia acoblat a nosaltres dos i que ens atacava a les pujades i llavors casi no aguantava a les baixades i en el pla. Passats Sa Bastida un llarga baixada ens porta fins a Porreres, un bona baixada per aprofitar menjar, amb gestos l’hi recordo a n’en Miniño que mengi, s’apropa i em diu que ja ho ha fet, m’avança i ara és ell qui comença a portar el ritme, jo a distància vaig el seu ritme fins el punt de gir d’Algaida, allà m’adono que s’apropa el “hombre del mazo” uep!!!!un avis!!!!menjo i bec per tal de fer-lo lluny (jejeje) però tarda una mica en anar-se’n...i aquest moment és en el que ens avança en JOAN LLANERAS ejem! ejem! sobren comentaris... en Miniño realitza un canvi de ritme per seguir-lo, jo desisteixo, tinc el “hombre del mazo” enredoltant-me i en qualsevol moment em “fotra beto que em deixarà drogui” per tant, en Miniño, en Joan i un acoplat a n’en Joan (però acoplat, a roda) s’allunyen.

Començo la pujada a Randa de tornada, 39-17, pareix que el “hombre del mazo” s’allunya, cadència alta i cap amunt s’ha dit...arribat dalt de Randa els meus companys de Sa Grupeta m’animen, n’Andreu Canals em diu que porto en Llaneras a 1’, penso que no hi ha res fer...m’he de concentrar en la meva cadència i oblidar-me den Miniño i Llaneras. La llarga baixada de Randa fins a Llucmajor aprofito per orinar, ja tenia ganes abans de nedar i encara no ho havia fet, per tant, em concentro i piiiiisssss... Ja a la recta de la ctra. de Llucmajor-s’Aranjassa aprofito per beure molt, i és que pujant a Randa ja havia tingut punyides els “isquios”, segon símptoma de deshidratació, per tant a beure molt pensant amb els 21 km de cursa a peu i preocupat per ja tenir rampes abans de començar a córrer, poc habitual mi això de tenir rampes damunt sa bici, però és que feia molta calor i el desgast pel ritme portat era important.

A la baixada cap a s’Aranjassa es repeteixen les punyides, però no vull afluixar el ritme, havia decidit gaudir el màxim de la bici, no volia condicionar el parcial de la bici envers la mitja marató que ja sabia des del principi que em tocaria patir i combatre amb els meus tendons d’Aquiles.

Arribo a boxes, amics, companys i públic en general m’animen, observo poques bicis, bona senyal, sabia que anàvem dins els 20 primers per que quan ens creuàvem a la carretera ens permetia saber més o menys saber en quina posició anàvem, Miniño primer mallorquí i jo segon (duraria poooocccc...)jejeje

Adeixo la bici i a córrer a cercar la bossa de transició run, això de tenir les bosses de transició a un lloc tant privilegiat com el número 2 es una canya (jejejeej). Em poso calcetins, sabates (K-Swiss /  blade-light run), la gorra agafo el gel que mai aconsegueixo menjar-me a la cursa a peu i a córrer. Primers metres...pareix que els tendons aguanten, tot i tenir molèsties aguanten, per tant, decideixo agafar ritme, 3’47”/km!!!!el 1er km!!!! Uff!!!!els quàdriceps!!!!!calambres els dos... els tinc a les orelles!!!!!ostres quin mal!!!!!! sé que si m’aturo no tornaré arrencar, per tant, afluixo el ritme aguantant els cambres com puc, i és que a n’aquestes proves és el cos que et marca el ritme que has de portar, per tant, decideixo oblidar-me del ritme/garmin, en Xim Aguiló company de Mallorcatraining em diu; brutal Pep!!!! portes menys de 3 hores i ja estàs correguent, però jo decideixo concentrar-me en escoltar el meu cos, baixo el ritme a 4’16”, fins el km 10 que ja el portava a 5’/km, molt abans ja en el 2º o 3er km n’Andreu Marimon m’havia avançat a un gran ritme, jo diria que espectacular...

Es “cambres” poca poc no eren tant intenses com el principi, segurament per que a cada avituallament vaig aturar-me (cosa que mai faig, aturar-me els avituallament) a beure tant com podia per combatre la deshidratació, en Jaume Cirer m’acompanya un tram del recorregut el meu costat amb la bici, animant-me, jo no puc ni parlar...així com vaig apropant-me el km 10 l’hi demano on està situat el punt de gir, em diu que a la catedral, el món em ve a sobre...

Abans del punt de gir de la catedral m’avança en Sergí Isern, el igual que n’Andreu a un gran ritme, dir-vos que en Sergí d’aquí menys d’un mes disputarà el CTO del MÓN a HAWAI en el grup d’edat, l’hi desitjo tota la sort del món, serà el seu segon cop que vagi a Hawai, i es que en 24 anys ja va aconseguir poder-hi anar, alguns desitgen anar-hi un cop a la vida i ell ha aconseguir classificar-se en dues ocasions, AQUEST SI QUE ÉS UN CRACK!!!!no només és que tingui l’honor de ser un autèntic FINISHER  a diferents proves IRONMAN, sinó que ha aconseguit en dues ocasions classificar-se per HAWAI i competir a HAWAI!!!no és tothom que pugui dir-ho, MOLTA FORÇA SERGI, et seguiré amb molta il·lusió i gaudiu el màxim, etc un privilegiat i ho has de aprofitar.

Arribo el punt de gir, en Sergí m’anima dient-me, ara tot és costa per avall, i jo penso...jo no vaig ni per avall ni per amunt!!!!!jejejeej m’auto-motivo pensant amb els companys del FULL, ells si que hauran de sofrir...hauran de fer el doble del que tu fas!!!!!no et queixis i corre!!!!!!ja queda menys!!!!!penso en el meu amic Toni Constetí, en menys de 3 setmanes un ULTRAMAN i un FULL I CAN!!!!penso en molts...Miquel Capó a sa TransAlpine-Run sofrint dia rere dia per no abandonar, amb en Román i na Carme a el Mont Blanc 166km!!! Tots ells coneixen bé el patiment i la satisfacció del triomf de creuar la línea de meta, tots han estat presents durant tot el meu recorregut.

Vaig creuant-me en companys, ens animen, jo pràcticament només tinc forces per aixecat el dit gros, fa molta calor, són aproximadament les 12 am i el sol ens castiga en força. Poca poc vaig sumant kms, molt poca poc!!!!!jejejeje, però aconsegueixo no haver de caminar en cap moment tot i tenir-ne moltes ganes des del primer km. Arribo el darrer avituallament, el meu cosí Esteve i na Mavi m’animen, queda menys d’un km, una recta llarga d’adoquins i el final l’arc de meta, l’arc de fi del patiment, l’arc de la recompensa dels durs entrenos, l’arc del final d’una temporada de somni, l’arc on m’esperen el meus, aquets moments...els darrers metres on tot el públic et rep amb aplaudiments, on els més petis volen picar de mans, on veus el ulls dels teus amics i familiars emocionats, són aquest, els que donen sentit els que gaudim d’aquest esport.

Jo em quedo amb les sensacions que visc a cada una de les proves, saber que he fet tot quan he pogut, i gaudir-ho el màxim, la resta...és anecdòtic, però pels que vos agraden els números

Segons el meu garmin:

Swim 1’99km; time 31’29” ritme 3’8km/h.

T1; time 1’48”

Bike 87’74 km; time 2h:23’01” ritme 36’8km/h.

T2;  time 1’06”

Run 20’95km; time 1h:39’:01”

Temps final 4h:36’:24”

29è classificat a la general absoluta
27è classificat individual
19è classificat individual NO professional
8è classificat indicidual per categoria MASTER
10è classificat individual espanyol
4art Balear
3er Mallorquí


hi ha video dels moment previs, l'essència del triatlò el que el públic no veu, quan el tingui editat els vos mostraré.