diumenge, 31 de juliol de 2011

FINDE, QUASI PERFECTE

Un fi de setmana per recordar, sobretot pel que m'ha passat avui dematí, però començaré per ahir.

Es planing per ahir era anar a ses carreres de bici de S'Estanyol per tal de tornar agafar sensacions damunt sa bici, després de ses dues darreres setmanes en les que a conseqüència des triatlons-cros de Porto Cristo i de Sòller només havia emprat ses BTT (Scalpel-Niner) d'en Rafel de S'Escapada, amb s'escarment de dimarts a Algaida vaig adonar-me que per poder afrontar aquest mes d'Agost en el qual tenc previstes 3 curses "en principi" (Can Picafort, Campos, Porreres) de bici, i ses tres són circuits urbans... he de tornar a retrobar sensacions perdudes.
Es dia semblava que aguantava, però a mesura que pasaven ses hores i ja cap a mig dia sa cosa empitjorava, després de dinar com cal (pasta amb atún) un dels meus plats preferits, decideixo no anar a S'Estanyol, penso q no hi ha perque arriscar a una caiguada, per tant, decideixo fer una becada a n'es sofar i després anar a nedar a sa piscina. Però després de fer migdiada m'adono q es temps a canviat molt, és sol fa acta de presència fent això que juntament amb l'horatge sa carretera no trigaria assecar-se, per tant, torno a canvia els plans davers les 15:30h. Preparo ses coses a "sa flagoneta" i cap a S'Estanyol s'ha dit.
Avui m'acompanyarien n'Andreu Marimón (2 on a sa duatló Rennarena) i en Guillem Ferrer (guanyador des Pla de Mallorca (petit) 2010) tots dos, companys d'equip de Can Picafort del qual tenc el gust de formar part. Després de fer una mica d'escalfament, en Guillem em diu que l'hi sembla que he foradat sa roda de darrera, a mi no m'ho sembla, penso q segurament vagi buit tot i haver inflat just arribar a S'Estanyol, però quan arribam a la sortida 5' abans de començar, comprovo sa roda i efectivament he foradat (comencem bé...), sa roda anava buidant-se poca poc, per tant, ràpidament canviar sa càmera.
Més o manco a l'horari previst, comença sa cursa, es tram més complicat i en el que havia d'anar més en compte era el que va de S'Estanyol en direcció a Llucmajor, no només a conseqüència de s'asfalt, sino perque fins a n'es punt de gir que haviem d'agafar cap a sa ctra. des Pressos picava cap amunt i era on podia haver-hi més atacs i fraccionar-se es pilot. No recordo bé si ja era a sa primera o segona volta anava ben situat i just davant meu comença un atac per part de gent important, decideixo aixecar es cul i provar d'anar-hi, però l'intent d'escapada no arriba a bon port, però a mi em serveix per adonar-me que si segueixo fent de valent tirant cartutxos feré ben aprop a acabar sa munició (jejejej), o sigui que, cap a darrera des pilot sense provar de tornar a mostrar el nas (jejejej). Es ritme de cursa era acceptable tot i haver-hi moments d'estirades, però això és com sempre, si demanes a la gent que va tocar tirar des pilot segur que et diuen que és ritme era més que exigent, però per mi, després d'anar amagat dins es pilot es ritme era infinitament molt més còmode que qualsevol ritme que pot haver-hi als circuits urbans, tot i que després d'aproximadament 95 km a una mija de 42/43 km/h no sembli que hagi de ser gaire còmode (jejejej).

HAVIA DE SER AVUI!!!!...així he de titular el que m'ha passat avui dematí.

Després de colgarme a males hores (3:00), un poc de festa!! festa!! davers Sa Coloni, no estava massa assegurada sa meva presenci a s'entreno de bici amb els Minimax (CC.historics), però era indigna perdrem un entreno un cop més amb n'Emilio Martín, sense desmerèixer la resta...(la mañana depararía más sorpresas) però campions com aquests pocs pics els veim per aquí, per tant, quan a les 7:00 a sonat el despertador he preparat "es batulos" i cap a Palma.
He passat a recollir n'Iván i a meitat de camí cap es punt de sortida arriba n'Emilio i ens dirigim a reagrupar-mos amb als des Minimax. Només arribar observo que hi ha en Rafel Miralles (actual campió d'Europa Master, aquest és des nostres, Montuïré) ahir també era a sa cursa d S'Estanyol però una mala col·locació en el moment clau no va permetre poder disputar en condicions "s'esprint" final, també observo en Raúl Jimenez (guanyador des Pla de Mallorca (gran) 2010) d'entre altres ciclistes que no reconec, asi, en Tolo (el hombre Titan), el cap de poc temps apareixen més components de equip AEG, Peris, Abdon, etc...però el que no m'esperava era vorer aparèixer n'IVÁN RAÑA, (campió del món de triatló Olímpic 2002),  ALEJANDRO SANTAMARÍA (campió d'Espanya triatló llarga distància 2008), IAGO RUANOVA, apodado "El caníbal" (moltes vegades campió d'Espanya cadet triatló i duatló) diuen q aquest al·lot damunt sa bici feia tremolar a tot el pilot quan als doblava!!!!!o sigui juntament amb EMILIO MARTÍN (actual campió d'Espanya abosolut de duatló), un cartell de luxe.
Sa ruta en principi era; Palma, Xorrigo, Camí Vell de Porreres, Porreres, Vilafranca, Sant Joan, Pina, Algaida, Xorrigo, Palma. N'Iván em comenta que n'Emilio i ell arribaran fins a Porreres i després girarien cap a Palma (s'horabaixa tenen cursa popular a Llubí, crec que sé qui guanyarà jejejej) i no feien comptes donar massa GAAASSSS!!!!!jo en principi, o sigui, abans de saber qui ens acompanyaría, també feia comptes fer la mateixa ruta que ells, peròòòò...
Bé, sa sortida de Palma en tranquil·litat, fins que em agafat sa via de servei direcció Algaida, on als Miralles, Abdons, Quecles, etc. comencen a obrir GAASSSS!!!!!abans de començar a pujar en Miniño que ens havia sortit a camí, comença agafar posicions, també als RAÑA and company. Arribats a Xorrigo en Rafel Miralles marca el ritme de pujada, el meu costat sent en Peris que crida a n'es Rafel perque afluixi, en Rafel respon que ell s'aturarà a Montuïri, traduit; GAAASSSS!!!!! fins a Montuïri (jejej). Em col·loco a roda den Santamaría, per davant observo, en Miralles, Raúl, Quecles, Abdon, Miniño, Raña, Iago, Santamaria i jo, més o manco, "quin lujo..." vaig pensant el mateix temps que es ritme es més que exigent, arribats adalt de Xorrigo sa cosa lluny de calmar-se, tot el contrari...més GAAASSSSS!!!!!!no mir cap a darrera si sa gent aguanta o no, prou feines tenc de no perdre sa roda den Santamaria (jejejeej), continuam per la via de servei, passam per Algaida i GAAASSSSS!!!!!, agafam es Camí Vell de Porreres, com podeu imaginar-vos anavem en "fila india"... i 52-11 i quasi no donam "a basto" (jejejej) i aquí arriba la feta...havia de ser avui...a un dels repetxons aixeco el cul per no perdre roda den Santamaria and company, amb això que sent un trak!!!!el mateix temps que fot un cop fort amb el genoll el manillar que quasi em fa caure a mi i a n'en Miniño que veia a roda meva, merda! merda! merda! sa cadena!!!!doncs si, sa cadena s'ha fotut...merda! merda! merda! havia de ser avui!!!!els dic q no s'aturin evidentment, no hi ha res a fer...és a les hores que m'adono que anavem escapats, el cap de poc temps observo arribar n'Iván i n'Emilio sols també (ja havien dit que avui, tira tira), esperam q arribin la resta del pilot per si algú porta un no sé què...per poder arreglar sa cadena, em la sort i solidaritat que un portava una eina i ha aconseguit arreglar-ma-la, o sigui, tothom aturat per sa p...ta cadena d'en Pep que feia molt molt molt de temps que tocava canviar-la, i als PRO'S donant GAAASSSSS!!!! me kag en tot!!!!!!!.
Tornam emprende camí, arribats a Porreres, n'Iván, Ari, Emilio, etc. han seguit la seva ruta, jo he decidit continuar amb la resta cap a Vilafranca, on feien comptes aturar-se a berenar, he pensat que amb una mica de sort als escapats ens esperarien i ens reagrupariem un cop més i tornaria tenia l'oportunitat de rodar amb als PRO'S, però ja a la crta- Porreres-Vilafranca, observo en sentit contrari en Raul Jimenez i dos més, ens diuen que es Cruce està tancat, penso; en Miniño no apareix, o sigui, "sigue en el meollo, ¿como no?" és grup diu que s'aturaran a ses 3 torres a berenar ja q es Cruce està tancat, abans d'arribar a Vilafranca veig també en sentit contrari en Miniño, per tant, decideixo tornar enrere amb ell, m'he suposat que als PRO'S s'haurien aturat a fer un coca-cola i seguir, i nosaltres amb el temps que haviem estat aturats arreglant sa bici, segur que ja no als trobariem.
A Porreres, en Raul, Santi i dos companys més, esperaven a n'en Miniño fent un cafè a n'es forn de plaça, ens em aturat a fer una coca-cola i em continuat cap a Palma per allà mateix on haviem vengut, jo amb bastants molèsties a n'es genoll a causa del cop a n'es manillar quan s'ha fotut sa cadena.
Ido això, "lo que podría haber sido un día perfecto, se ha quedado en casi perfecto..."

7 comentaris:

  1. Quina putada Pep!!!!!!! Jo ahir tb vaig patir per aguantar roda. Quin luxe tenir aquests cracks per aqui!!!


    Pep Vidal

    ResponElimina
  2. Pep, mira el punt possitiu... haver fet una sortida amb aquest gent... quin nivell i quina sort poder rodar amb ells...

    ResponElimina
  3. quin nivellasso tio!! de major vull esser com tu...

    ResponElimina
  4. Sense moure un peu de l'Illa... Andreas Realer, Macca, Standler, Al-Sultan, Marceau, Marcel, Raña, Santamaría, Fidalgo, Naranjo, Emilio Martín, Llobet, Yago, Durán, etc...
    Hi he tingut la sort de poder entrenar/competir en quasi tots...puffff!!!!! :-)

    ResponElimina
  5. Pep, tu dices que has tenido suerte, pero sin tu preparación esa gente habría pasado por delante de tus narices y no la habrías podido ni oler, así que te lo has ganado, has rodado con lo mejorcito, que suerte!!!

    ResponElimina
  6. Pep, tenia que ser hoy? Mijor avui que es dia de un IM o prova important, enhorabona, estàs que te surts.

    ResponElimina
  7. Migue Coll, sin duda alguna soy un afortunado y por eso me alegro pero, ahora me quedaré con ese gusanillo dentro de saber hasta donde podría haber aguantado con ellos si no se hubiera estropeado la cadena, seguro que habría durado lo que ellos hubieran querido, como el dia que subí con Macca i Marceau a Sant Salvador, que cuando MAcca se hubo cansado de que lo grabara con la camara abrio GAAASSS!!!!y si te he visto no me acuerdo (jejeejej)

    Roman; tens rao, però als problemes mecànics mai són ben vinguts i menys un dia com aquest. Dius que jo me surt, i jo et dic que res comparat amb als vostres durs entrenaments que sens dupte vos donaran el profit que vos mareixeu a la UTMB a tu i a na Carme, molts ànims i força a tots dos per aquestes darreres setmanes dures d'entreno. Una abraçada

    ResponElimina