dimarts, 14 de febrer del 2012

PREGUNTES, I LES RESPOSTES?

Què ens empeny a fer el que fem?què és el que ens mou dia rere dia a sortir entrenar?quina és la motivació?quin és el nostre objectiu?i la meta?quan sabrem que ja n’hi ha prou?quan serà el dia que serem capaços a estar dos dies sense entrenar sense que hi hagi cap motiu que ens ho impedeixi?moltes preguntes que em vaig repetint molt sovint quan entreno e intento trobar-li resposta, i per més que li don voltes i més voltes no aconsegueixo respostes, a l’única que si tinc resposta; som addicte a l’esport? i en la qual, la meva companya Tina i jo n’estam totalment d’acord, la resposta és rotundament, SÍ.
Perquè dic això? idò per que avui segons el planing deia, DESCANSO. Jo fidel el que vaig sentir dir un dia a un GRAN del món del triatló quan deia; un triatleta incluso el dia de descanso acaba haciendo algo, aprofitant una treva de la pluja, em calço les sabates i decideixo anar a córrer, suau, carrera continua, 10km. Però només sortir de casa i després de més de dues setmanes corrent damunt cinta el gimnàs fent sèries m’adono que em sento molt lleuger, un d’aquells dies que dius, ui!!avui hi ha cames!!!!però em controlo, vaig tranquil, sense forçar, molt còmode en quant a respiració. Arribo el punt on toca girar per fer la volta de 10km i decideixo seguir endavant i fins a un altre punt on la volta s’allarga a 12km, vaig molt còmode. Arribo el punt de gir i decideixo allargar fins el següent  punt de gir on la volta s’allarga fins als de 14 km, ui!!això va bé!!!Aquest és el punt clau de la volta, sinó agafo aquest punt de gir la volta s’allarga fins als 21 km per poder arribar a casa, com dic vaig còmode, la respiració és comodíssima i decideixo allargar la volta fins als 21km.
Aquest 7 kms darrers el vent que fins ara havia bufat a favor i de costat ara bufa encontre, però com dic, vaig tranquil, no em deixo portar per l’eufòria de lo lleuger que em sento i no pitjo ni forço la respiració.
Arribo el punt marcat que tinc marcat als 21 kms i aturo el GARMIN i marca 1h25’43”. Després trot 1 kms fins arribar a casa.
He aquí quan em venen el cap totes i cada una de les preguntes, si avui que em tocava DESCANSAR, acabo fent 21kms i a més quan he sortit de casa només tenia intenció de fer-ne 10 segueixo sense trobar-li resposta, per tant continuarem entrenant i reflexions intentant trobar-li resposta.

5 comentaris:

  1. Estam tots com a cabresssssss, aquesta és la respostaaaaa.
    No tenim remei, i com no ens entenem ni a nosaltres mateixos, mai trobarem una explicació al que feim ja ja.
    Gaaaasssssssssssss

    ResponElimina
  2. Pep!!!! 21km amb 1:25 m'ecago i batua.. jo no ho faig aquets temps ni en vent a favor i costa avall. Com molt bé dius estam ben sonats i aquí també m'inclòc, però també te diré un cosa. Els que ens dona l'esport no hi ha altre cosa que es pugui comparar i sobretot ens dona una cosa molt important, l'amitat. Gràcies en aquest esport he conegut moltes persones i grups que ens han enriquit amb alguna cosa més a la vida!!! Salut i força!!!

    ResponElimina
  3. Te voy a poner una FALTA GRAVE!!!!!!! ANIMAL!!!!!!

    ResponElimina
  4. ETS MÉS CAPARRUT QUE UN BOU!!!
    NO AFLUIXIS!!! L'1 DE JULIOL ES D'AQUÍ A 2 DIES!!!
    GAS!!!
    LA MEVA MILLOR MARCA ES 6 KMS AMB 33 MINUTS!!! QUIN DESASTRE!!!
    M'AGRADARIA AJUDAR-VOS AMB LA DUATLÓ DE PORRERES, PERÒ AMB LA NINA NO HEM PUC COMPROMETRE, PER ARA!!!
    APROFITA PER GAUDIR DEL QUE T'AGRADA ARA, PER QUE QUAN TENGUIS UN FILL LES COSES SON DIFERENTS; NO PITJORS, SINO DIFERENTS!!! NO HI HA TEMPS!!! ME FALTEN HORES!!!

    ResponElimina
  5. Pep,
    No voldria fer-me un "enteradillo" en temes de preparació, però per la meva feina al CAR, estic envoltat de preparadors i tècnics amb una gran experiència i coneixements i si hi ha alguna cosa que he après després de 2 anys al centre, és la importància de respectar els temps de descans (tan important o més que les càrregues de treball). Només així, es pot aconseguir la tan anhelada supercompensació.
    L'any passat, el marit d'una campiona del món de BTT rusa, es va atracar fins aquí per fer una consulta sobre els entrenaments que li donava un entrenador alemany. La nina no anava ni envant ni endarrera. Una vegada revisats els entrenaments, la resposta del millor dels nostres tècnics fou clara: els entrenaments i les càrregues són correctes ... però no hi ha descans.
    Efectivament que el dia de descans un esportista sempre ha de fer alguna cosa, però jo afegiria a continuació que tot el que ha de fer es allò que anomenam "entrenament invisible": descansar, menjar correctament, estiraments, etc etc.
    En fi, només és un comentari que fa temps te volia fer. No per més entrenar, arribaràs als teus objectius més aviat. Això és un consell que sento dia rera dia, de gent que en sap molt, però que molt d'això.
    Perdona la meva intromissió.
    Salut i fins dissabte,
    Andreu

    ResponElimina