dijous, 10 de maig del 2012

CRÒNICA IRONMAN 70.3

Avui només vos vull recordar la meva crònica de l'any passat, per mi, fa que el cor s'acceleri i la pell se'm posi de gallina, fa que'm motivi per tal de intentar, sigui com sigui, tornar a reviure les sensacions que vaig viure l'any passat.

GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES! I MÉS GRÀCIES A TOTS, això és el primer que vull fer, agrair-vos a tots el vostre suport, recolzament i ànims incondicional.

ui!!!!tenc tants de records, que hauré de sintetitzar una mica perque sino...

Divendres, un cop arribat Alcúdia, decideixo anar a deixar sa bici a n'es "bike park" per anar avançat feines, primer problema, porto sa bici però no el casc, greu errada degut a que s'hotel estava una mica alluny des "bike park", però gràcies a n'en Berto, Abilio podem solventar és problema. Un cop a dins en Jaume Cirer em dona tot tipus de fecilitats, m'ajuda a trobar és meu lloc (715) per deixar sa bici, em porta un plàstic per tapar-la, em diu que millor si buit una mica ses rodes pel tema de la calor, etc etc etc... mil gràcies Jaume, Abi, Berto. Ells són els que em diuen que millor si ja porto ses bosses de transicions avui i no demà, i així o faig, vaig a s'hotel a preparar-les, dintre de la bossa vermella (Bike) deixo es casc i un gel, dintre de sa bossa blava (run) ses Saucony un parell de calcetins i un gel. Vaig cap a sa zona de transicions a portar-les, cerco es meu lloc (715) i deixó ses bosses, abans d'anar-me'n, quan estava memoritzant el meu lloc a n'als penjadors recordo que no he posat vaselina a ses sabates, torno a cercar ses bosses i ben untades, tenia pensat fer el sector de bici sense calcetins i tal volta tambe sa cursa a peu, però de totes formes per si de cas havia deixat uns calcetins dintre sa bossa de run.
Vaig a veure en Tous i en Toni Contestí que feien un mica de merchandicing de S'Escapada-XTRM a sa zona de boxes, fem quatre rialles, etc etc etc. Juts el seu costat hi havia també als de Bimont, vaig a saludar es crack d'en Miniño i allà em trobo amb s'altre katacrak n'Iván, quatre rialles, dues bromes, etc etc etc, llavors durant un moment que ens trobem sols n'Iván i jo l'hi demano sa tàctica per demà, jo estava una mica preocupat, mai havia fet front a una competició de aquestes distàncies, l'únic que s'assemblava havia estat es Tristar, però aquí eren 21 km de cursa a peu uff!!!! em respon;

Iván; ¿a que hemos venido?¿a competir, no?pues eso, "a chapa""a morir"
Jo; ¿¿que dices??? los 21 són muy largos
Miniño; que era aprop s'acosta i comenta; Pep, ¿no dijiste tu una vez que para ir a pasear preferias ir con tu mujer???¿¿¿entonces????jejejeje
Iván; "a chapa" jejejeej
Jo; joeeeeer...¿entonces en el Tomir a muerte?
Iván; noooo!!!!en el Tomir marcheta sin fundirte, después GAAASSS!!!
Jo; ok, ok, veremos como nos sale...

Davers les vuit arribem als meus amics, na Laura, en Pere i un angelet, en Damià. Venien a passar sa nit a n'es mateix hotel per poder disfrutar de tot es desplegament montat i de sa cursa de demà a on em recolzarien incondicionalment com en cada cursa, gràcies gràcies gràcies. Decidim anar a sopar a un restaurant de pasta. Jo durant tot el dia entre una cosa i s'altre, jo no havia dinat, només havia menjat un "sándwich" de pollastre a mitjan horabaixa, greu error...una cosa fonamental als dies abans d'una cursa es l'alimentació, però...no podem controlar-ho tot...De gana que tenia em vaig una espècia de "tallarins", si n'haguessin portat tres plats més també m'als hauria menjat jejejeje. Després cap a s'hotel a descansar.

ring!! ring!! ring!!despertador, 06:00 am. El dia "D" a arribat, el dia en que per davant em quedava 1,9 km de swim, 90 bike amb és Tomir pel mig i 21km de cursa a peu, o sigui, es meu primer IRONMAN 70.3!!!! GO GO GO!!!!
Baixem a berenar, no tenc massa talent, però és fonamental que menji. Crec recordar que menjo;

- 1 iogur
- 1croissant amb confitura
- 4 galetes dolces
- 2 sucs de melicotó
- un poc de "mantequilla
 i poca cosa més, em sembla poc, però no m'entra res més...

Llavors cap a s'habitació a recollir sa bossa blanca de transició (swim), dintre porto es neopré, ulleres i "gorro", agafo ses quatre coses que em falten a col·locar a sa bici (sabates, gels, barretes, bidons) i cap a n'es "Bike Park"
Un cop allà, observo que molts de triatletes ho tenen tot a punt, m'adono que fag una mica tard...per megafonia comuniquen que ja hauriem de ser a sa platja, ostres!!!!no puc badar!!!!en Jaume un cop més m'ajuda, em porta un bomba per inflar ses rodes, etc etc etc, col·loco als gels, barretes i bidons, calço ses sabates a sa bici i memoritzo un cop més on està situada sa bici, llests. Vaig cap a sa zona de transicions per posar-me és neopré i untar-me de vaselina, memoritzo un cop on tinc ses bosses penjades abans d'anar-me'n cap a sa platja, uep!!!abans de sortir de la zona, ses Oackey!!!!torno enrrere a deixar-les dintre sa bossa vermella(bike), ara si, tot a punt.

A sa platja, als PRO'S masculí/femení ja estan col·locats a sa línea de sortida, meeeeekk!!!!sortida, després a les 8:10 am totes les fèmines i anar continuant amb intervals de 10' aniriem sortint als grups d'edat, a mi em toca el grup 30-34, som 280 triatletes més o manco a n'aquest grup d'edat, sa sortida és a les 8:30am, mitja hora després dels PRO´S, una llàstima...
Em despedeixo dels meus; Gori, el meu germà i sa meva cunyada, Pere, Cati Capellà, i com no de na Tina. Ja a sa línea de sortida noto com el cor comença accelerar-se molt... als triatletes comencen aplaudir... sa pell de gallina... meeeeekkk!!!!a correr cap a s'aigua, observo que uns quants es llencen molt aviat dintre de l'aigua, jo decideixo anar pegant bots una mica més fins que trobi un lloc, m'adono com la gent pel darrera ja va nedant, em llenço, be aquí, com quasi sempre, potades, colçades, etc etc etc, en un d'aquests "estira i aronsa" potada!!!! a ses ulleres, merdà!!!!segueixo, si m'aturo als de darrea em passaran per sobre, tenc la sort que no m'entre aigua, per tant, a seguir pegant colcades i potades fins que trobi un espai on poder nedar amb una mica de agilitat. Primera boia i ja m'he fet un lloc, m'adono que no vaig mal situat, tenc ses boia a prou meu, per tant, sa sortida a estat bastant bona, observo que tenc un grup per davant a uns 8-10 metres jo vaig dels primers dels segon grup, aixó em permet nedar sense massa entrebancs, llevat de qualque triatleta que va remuntant possicions, estic fent una bona traçada, a mesura que vaig passant ses boies em segueixem quedant aprop meu, més o manco a la mateixa distància, arribam a nes primer gir delimitat per una boia groga que haviem de dixar a la dreta (el circuit era una volta de 1,9 km a un rectangle delimitat per boies vermelles i grogues)segueixo igual, això pareix que "funsifona"jejeje, pròxima boia, groga, per tant, gir a la dreta per ja encara a sa platja, aquí començo adonar-me que es "gorro" comença a patinar-me oh!! oh!!penso, problemes...segueixo, no em vull aturar...cada cop es "gorro" pareix que vol anar-se'n del meu cap...oh! oh! fins que el final es "gorro" a fer punyetes!!!!!en tanta bona sort que fa que una des ses corretges també s'amolli quedat-me per davant als morros, (devia pareixer un "legionario"jejejej) per tant, sense gorro i amb sa cabellera que porto...cada cop que havia de mirar davant als cabells em tapaven ses ulleres...decideixo agafant les referències dels companys que porto el costat que no eren massa, però en un moment donat observo un jutge que anava damunt un surf amb un rem que em fa senyals...m'aturo i fent-me senyal m'indica que no vaig be, que he d'anar cap a l'esquerra, en giro i m'adono que m'he despleçat una barberitat cap a la dreta, als altres triatletes neden uns 100-150 metres a la meva dreta, merda! merda! merda! p...to gorrro!!!!decideixo en lloc de seguir cap adavant i cap a l'esquerra que hauria estat el més lògic, travessar en sec cap a l'esquerra fins enllaçar amb un grup que em portes fins a sa platja, així ho faig, afago un grup de uns 8-9 i sense perdrer'ls de vista em porten fins a la platja, ja un cop amb als peus a l'arena intento no començar a correr més ràpid del compte per tal de no manetjar-me i després haver-me d'aturar, pareix que va bé...o sigui, no m'he manetjat, per tant, GAAASSS!!!! cap a sa zona de transició, agafo la meva bossa i cap a sa carpa a llevar-me es neopré, un nina m'ajuda de s'organització m'ajuda, em col·loco el casc, el dorsal i les ulleres, aquella nina introdueix el neopré dintre de la bossa, las gafas!!! las gafas!!!! li dic, en referia a ses ulleres de nedar, em diu que no ho sap, li dic que; deben estar dentro liadas con el neopreno!!!!apareixen, no les volia perdre perque a n'es Tristar ja als havia perdudes. Corro cap a n'es Bike Park a cercar sa bici, hi ha un munt de triatletes, però jo he agafat una bona referència per poder trobar sa meva cabra, concretament just després de on hi havia montadat sa carpa "Specialized" del mecànic, aquí un cop més he de donar ses gràcies a n'es Jaume, l'agafo i a correr cap a defora des bike park. Ja damunt sa bici (on quasi quasi vaig caure quan hi pujava, nervis) n'Abi em diu; ahora viene lo tuyo!!!!a n'aquests moments observo que en Dani Salas del mateix grup d'edat que el meu també puja damunt sa bici, m'adono per tant que no he nedat massa malament, tenguen en compte que ell es un bon nedador, o sigui que GAAAASSS!!!!.
Avanço més i més triatletes, molts amb dorsals verds, o sigui, del meu grup d'edat, però a mesura que anaven passant als kms comencen apareixer alguns dorsals vermelles, o sigui, aquests havien sortit 10' abans, això va be...GAAAASSS!!!!comença sa pujada a n'es Tomir, i aquí molts molts de triatletes pujen atrancats, jo amb molta d'agilitat (n'Iván m'havia dit marcheta) vaig avançat a més i més triatletes, un cop coronat és Tomir i ja a n'es Coll de sa Batalla, en Jose Manuel en crida fort, vamos!!! vamos!! 53-12 i cap abaix, s'asfalt està en molt bones condicions, conec bastant sa baixada des Coll, per tant, a tumba abierta!!!!vaig avançant més tri, deien pensar; este se mata, jeejejee, penso; (n'Iván a dic que a chapa, a morir, no hay que dejar nada en el tintero, jejejej) anava molt ràpid, molt concentrat en la baixada, a meitat de baixa observo en Paco Ruiz, ell havia sorit 10' abans que jo, l'avanço i li dic que es posi a roda, però m'adono que no aconsegueix seguir-me, ell és més corredor que ciclista, a Caimari agafo un grup de 4 que rodaven bastant be, un bon ritme, guarden la distància, decideixo seguir el seu ritme, atravassam Selva, Inca a un dels avituallaments em sembla coneixer la veu den Jose que m'anima, vamos Pep! vamos! vamos!, es ritme es bastant bo, no i anam fent kms. Ja passats Sa Pobla i cap Muro, tenc un moment de dubtes, seguir igual o afluixar una mica pensant amb als 21km...però no no, n'Iván a dit a chapa!!!!jejeje, o sigui que GAAASSSS!!!!. Abans d'arribar a n'es punt de gir de Muro, en sentit contrari, veig a un de Bimont, no reconec qui és...per tant, aquí als dubtes desapareixen jejeje, pròxim objectiu, aquell de Bimont, GAASSS!!!jejeje, van pesant als kms i no aconsegueixo veure'l...tot i que a sa ctra. de s'Albufera encara vaig avançant a més triatlestes no aconsegueixo posar-lo a n'es punt de mira, jejeje, uiii!! observo un cartell que indica km 80, fins a n'aquests moments no n'havia reperat cap...aquí decideixo oblidar-me des de Bimont, ara si que ja tenc la ment amb als 21, m'hidrat amb tot el que tinc, tot i que tenc sa panxa molt inglada de líquid i sobre tot per no haver urinat, que ja en tenia ganes des de que havia sortit de nedar, prenc un gel, no he menjat cap barreta, no puc, tenc sa panxa que pareix que estic de 3 mesos. Arribo a n'es Port d'Alcúdia sent en Juanan, Manuel que m'animen, Arribo a boxes i sento ànims de tots als costats, uff!!!pell de gallina...m'adono que sa majoria de bicis que ja hi ha a boxes estan situades a n'es primers lloc, això significa que són les dels PRO'S i les dels bons, corro fins a n'es meu lloc, deixo sa bici i a correr cap a sa zona de transició a cercar sa bossa vermella (run), decideixo no posar-me als calcetins, ja ho vorem...GASSS!!!em col·loco sa visera i a correr, només arrancar a correr observo es de Bimont (Tijeras) l'avanço, als meus criden, m'animen...uff!!!em feran falta als seus ànims per aguantar als 21...primer km be, amb l'aufòria dels ànims no tadones de res...ja de camí cap el segon km als quàdriceps m'indiquen que no te passis ni un pèl, penso que és normal, sa musculatura necessita un temps per acostumar-se de sa bici a correr, pareix que sa cosa aguanta, però el que segueix igual es la panxa inflada, fent això que em pressioni es diafragma i aqueix a l'hora a ses costelles inferiors, fent-me un mal bastant incòmode a l'hora de respirar. Van passant als kms lentament...primers 5 km i ja porto un braçalet, a n'aquets moments m'avança en Paco Pardal, ens animam, em diu que te problemes als bessons, poc després en Llorenç, em demana que tal, l'hi dic que malament i res més no puc ni parlar quasi...anam fent kms un vora l'altre (ho recorderem molt de temps a n'això, a Llorenç?)...km 10, segon braçalet, a partir d'aquí en Paco que el porto a uns metres s'atura per problemes a es bessons, en Tijeras que feia parella amb ell va a menys, ell també m'havia avançat amb en Paco i anava perdiguent gas, en Llorenç afluixa una mica jo segueixo igual, km 11-12 més o manco el meu cap a anat asumint el problema estomacal-respiratori, ara però surt un altre problema, ses "bofigues" (sa pròxima cursa de més de 10km em posaré calcetins), vaig apropant-me a n'es km 15, als meus no s'aturen d'animar-me, igual que company com en Tià, Juanan, Manuel, Esteve, Migue, etc...criden; carrerón!!! carrerón!!!...te lo mereces!!!!sentir això et toca sa fibre... Porto 3 braçalets, una volta més i s'haurà acabat, n'Iván va amb sa bici devora meu, m'anima ininterrompudament, m'adono que puc aconseguir-ho, puc aconseguir un dels meus objectius d'aquest any, acabar un IRONMAN 70.3 Abans de creuar per sobre el pont que encara la recta de meta, en Manuel amb una botzina em felicita, després de creuar el pont, el primer que veig és en Pere que em felicita, picam de mans, sento el meu germà, en Gori, na Tina, ufff!!!!ara ja no es pell de gallina... ara ja és llàgrima viva...la gent treu als braços per que piquem de mans, això no te preu...arribo a meta, em col·loquem la medalla, em fan la foto de rigor i ja està, s'acabat...el primer que faig és asseure'm sol per intentar assumir-ho, o millor dit; plorar de felicitat...et venen el cap tots i cada un dels ànims i suport rebuts, això és inoblidable...i per tot això... gràcies gràcies gràcies, soc un afortunat...per està envoltat de tots i cada un de vosaltres, familiars, amics i companys i per fer-me sentir el que sento...

Analitzat el resultat; 75 è classificat per temps de tots als grups d'edat de 1519 triatletes +/-, 26è classificat de 244 triatletes el meu grup d'edat de 30-34 anys, 1er Balear i 2 on espanyol de tots als grups d'edat.

Classificació aquí

Aquí teniu el vídeo de Promo d'enguany

9 comentaris:

  1. Enhorabuena campeón menudo carrerón te marcaste. No me quiero ni imaginar como estarás cuando llegues al ICAN. Que tiemblen los Pros.

    ResponElimina
  2. Molt bé Pep, enhorabona!!!
    Molt bona la crònica. Imaginar les teves sensacions posa els pels de pollastre.

    ResponElimina
  3. ENHORABONA PEP!!! ETS UN PUTA CRACK!!
    JO VAIG FER EL RECORD DE VELOCITAT ALCUDIA-PORTOPETRO EN COTXE. VAIG ARRIBAR UNA HORA TARD A DINAR!!! PERÒ EL MOTIU VALIA LA PENA!!! QUINA PASSADA!! CREC QUE EN PERE, NA LAURA, NA TINA, EN JOAN I NA APOL·LONIA I JO HAUREM DE FER UN CLUB DE FANS!!! TORERO'S TEAM!!!
    ESPER QUE NO SIGUI EL DARRER COP QUE ENS FAS DISFRUTAR AMB EL TEU ESFORÇ!!! ENHORABONA !!!

    ResponElimina
  4. No puc dir res més que enhorabona, ets al lloc que et mereixes, dels primers, el lloc dels guanyadors. T'entrenes fort, amb ganes i passió i això té resultats. I si li afegeixes que tens un físic molt adecuat per al triatló, tenim un campió entre nosaltres!!!!! Ara te toca la següent passa: un Ironman!!!! ;)

    ResponElimina
  5. Miguel; gràcias por tu ayuda en la zona de boxes, por tu apoyo durante la carrera a pie, gracias por dejar siempre tu comentario en nuestro blog...gracias por todo...

    Felip; això es un dels objectius d'aquest blog, intentar motivar a través dels meus entrenaments, cròniques, sensacions i experiències a cada un de vosaltres, gràcies Felip (deixa de fumar jejeje)

    Gori; no voldria per res del Món ser causa de conflictes...i això de tant de gaaasss amb és cotxe, res de res!!!aquí s'únic que ha de donar més gaaass soc jo i no precisament amb és cotxe jejeje. TORERO'S TEAM jejejeej que bo...ferem un soparet prest...una abraçada forta.

    Jaume; uff!!!m'has tocat sa patata...tu saps prou be de l'esforç i de la dedicació d'aquest esport, i per això t'agraeixo molt ses teves paraules...S'IRONMAN???si tot va be...setembre

    ResponElimina
  6. Pep, estas d'enhorabona... et vaig veure a la carrera i el teu ritme era impressionant!!! Com ho fas?? :-) - Enhorabona de nou crack!!!

    ResponElimina
  7. Enhorabona Pep!! Quina passada!! Quina llàstima haver-m'ho perdut (com a públic... encara no és el moment!) memorable crònica i memorable cursa!! Quan un ho disfruta i ho viu com tu, ho té molt fàcil de transmetre-ho tant i tant bé!! Creu-me que anava molt endarrer de llegir sa teva crònica, era una de les il.lusions d'avui dilluns, pq sabia que me faria viure sa carrera quasibé en directe!! I aíxí ha estat!! Enhorabona Crack!! Disfrutau-ho!!

    ResponElimina
  8. Pep va ser un autèntic plaer poder córrer al teu costat i aguantar el teu ritme. Per mi ets un crack i cada cursa ho demostres. La veritat és que varem disfrutar d'un bon cap de setmana. Esperem que ni hagi molts més. Salut

    ResponElimina
  9. Joan; de com ho faig???haurem de demanar-ho a n'Iván...jejejej gràcies i enhorabona pes blog

    Migue; gràcies per tot, a veure si tornam a fer un parell d'entrenos plegats...

    Llorenç; El meu ritme!!!millor dit...tu anaves a un ritme superior durant una bona estona!!!!del que si esteim decord és que varem disfrutar.

    ResponElimina