dilluns, 18 d’abril del 2011

NI EN ELS MEUS MILLORS SOMNIS!!!!

UFFFF!!!!no sé per on començar, per intentar fer-ho bé, comencerem pes principi, que és com s'han de fer ses coses.
Dissabte 16, com cada dissabte toca anar amb Sa Grupeta. Havia quedat amb en Llorenç i en Bernat Xavier ja de bon dematí per que veia venir que es dia seria bastant complet, per tant, a les 8:15h ja partiem de Campos direcció Cap Blanc per reagruparmos amb Sa Grupeta, teniem pensat fer uns 50-60 kms dins es pilot sense entrar a relleus a fi d'activar ses cames.
Ja passat es Cap Blanc als veim venir, mitja volta i esper que ens absorbissin, i tal com haviem  quedat ens col·locam dintre des pilot i anem fent kms direcció S'Estanyol per després anar cap a Campos.
Arribats a Campos es garmin marca 58,9 kms, en poc més de 1h:47,'o sigui que, cames activades jejeje.
Agafo es neopré i es tritraje i cap a Sa Coloni a nedar per activar els braços, decideixo anar a sa platja des Coto ("ets Estanys" pels Porrerencs) que és allà on hi menys trànsit de barques. Faig la prova de col·locar-me es garmin abaix des "gorro" de natació per veure si realment funciona així m'havien dit, i sí, funciona, vaig fer 1390 metres, per tant, cames i braços activats.
S'horabaixa vaig portar sa bici i bosses de transicions a n'es Bike Park des Tristar, allà vaig poder parlar amb molts de companys amb als quals vaig intercanviar impressions i contar-lis ses anècdotes de divendres amb en Macca i Olivier. després a les 18:30h, cap a sa xerrada informativa de la cursa la qual va ser breu, pareixia que la gent ho tenia prou clar.
Diumenge 5:45 am, riiiiinng!!!! es despertador,a l'hora que va sonar no em va sorprendre, durant tota la setmana havia anat aixecant-me a n'aqueixa hora per tal de que diumenge es cos estiguès acostumat (tot s'ha d'entrenar jejeje), acabo d'agafar ses coses i a les 6:30h cap a Porto Colom.
7:00 am, a revisar sa bici, portar-hi als bidons, inflar ses rodes, etc...8:00 am, tanquen es Bike Park i ens comuniquen que podem començar a possar-mos es neoprè, així ho faig, neopré col·locat i cap a n'es la zona de sortida. Alguns decideixen tirar-se a l'aigua per fer l'escalfament, jo demano quina hora és, em diuen que falta un quart d'hora, decideixo no tirar-me no sigui cas que després hi hagui retard i el fred s'apoderi de mi, 8:45 am, als Pro's es coloquen damunt es moll per tirar-se dintre de l'aigua i després hi aniríem nosaltres, (dissabte, a la xerrada informativa ens havien dit que sa sortida seria de dintre d'aigua), hi havia dues boies vermelles que delimitaven la línia imaginària de sortida, un cop col·locats tots entre les dues boies es donaria la sortida, primer a n'es Pro's i després a nosaltres. Jo, abans que ningú es tiras dintre de l'aigua demano a n'es Jutge director, en Xisco Bonnin si era així com ens havien dit, que se sortida seria en estar tots dintre de l'aigua i col·locats a s'alçada de ses boies, em diu que si, per tant, li comento que no cal possar-se nerviós per tirar-se de damunt es moll, em diu que no, per tant, deixo fer-ho dels 70 darrers més o menys, no sé, però si sé que molts ja s'havien tirat. Em llanço de peus, i només treure el cap de l'aigua i llevarme l'aigua que m'havia entrar a ses ulleres, observo atònit, com als braços de la gent es mouen molt ràpidament!!!!ostres!!!!!que passa?!!!!això ja ha començat i encara hi ha gent damunt es moll!!!!vaig pensar, comecem bé!!!o sigui que, a moure braços i intentar anar el més ràpid possible per tal de remuntar posicions, però, a cada cent metres o menys m'havia d'aturà, m'entrava aigua a ses ulleres, creieu-me quan vos dic que era cada cent metres o menys, un calvari...(tenc reconèixer que això és una errada meva, haig d'aprendre a nedar amb aigua dintre de les ulleres (tot s'entrena), no em tornarà a passar-me!!!!). Surto de l'aigua i començo a correr cap allà on tenim sa bossa on hi ha es casc de sa bici, i en la qual hi tenim que deixar-hi es neoprè, l'agafo i vaig cap a la "carpa" on ens em de canviar, totes ses cadires estan ocupades, em quedo enmig del passadís, quan m'ajupo per acabar de llevar-me es neoprè, el cap em comença a donar voltes, ufff!!!!quin mareig!!!!veig una cadira buida i em sento, però el mareig no desapareix, cada cop que intento abaixar el cap, tot em dona voltes, decideixo fer un parell de respiracions profundes per tal de veure si desapareix i puc aixecar-me, sembla que funciona (com podeu imaginar-vos tot això passa molt ràpid)em poso el casc i les ulleres i corrent cap a sa bici. A n'aquells moments no veia ningú, només pensava en el malament que m'havia anat l'aigua i en córrer el més de pressa possible per tal de remuntar posicions amb sa bici.
Ja damunt sa bici començ a baixar pinyons, "vaig croat de cables" tot i que d'un principi sa carretera va cap amunt, jo de croat que vaig sembla que vaig per pla!! avanço més i més gent, no veig ni reconec ningú!!!vaig fuit!!!!abans d'arribar a s'encreuament de Cales de Mallorca, m'adono que ses cames en volen...decideixo no afluixar, avanço més i més gent, ningú segueix es meu ritme...ses cames en volen...
Arribat a n'es "repetxons" que hi ha abans d'arribar a Son Macià, no afluixo...no sé a quina posició vaig...he de pitjar tot quan pugui, ja vorem que passa, ses cames en volen...faig als repetxons amb es 53-17 possat, ses cames en volen...cada cop vaig trobant menys gent, això em preocupa bastant, per que penso que el grup dels 50 primers que era allà on em volia trobar jo en circunstàncies normals estarà molt alluny, durant tota la carrereta de Manacor-Felanitx no avanço ningú, vaig completament sol, però així hi tot, decideixo no afluixar, gaaaaasss!!!!abans d'arribar a la rotonda de Felanitx em menjo un gel de fresa, bec una mica més, moment en el qual observo que ja m'he begut un bidó dels grossos i no he acabat la primera volta!!!començo la pujada a San Salvador sol, no veig ningú en tota la primera recta, arribo a l'avituallament i menjo mig plàtan, arribo a n'es primer revolt i demano si als Pro's ja han baixat, en diuen que encara no!!!!demano quants en porto per davant, em diuen que 40 o 50, no m'ho crec!!!!penso que segurament siguin més... arribo a un altre revolt i demano el mateix, quant en porto davant, em dieu més o manco el mateix i em diuen que vaig de pu....a mare. Ja porto dos kms de pujada i es Pro's encara no han baixat, això pareix que va bé...passat sa capella en Rafel de S'Escapada m'anime, li demano el mateix, em diu que vaig 50 o 60, em diu que porto en Juanan a 3' més o manco, aquí m'adono que no vaig tan mal posicionat com me pensava, es primer Pro que baixa el trobo just aquí, a sa capella abans del km 3, després veig baixar la resta, més o manco 1 km i mig abans d'arribar adalt veig baixar en Juanan, ens animen, penso que si arrisco una mica baixant i m'acompanyen ses cames com fins ara, més o manco abans d'arribar a Son Macià podré agafar-lo. Així ho faig, arriscant bastant a la baixada i pitjant durant la tornada cap a Porto Colom, després de haver girat a s'encreuament d'anar cap a S'Horta, observo en Juanan i quatre més, m'adono que ja als he retallat més del que feia comptes, això fa que m'automotivi més, ses cames en volen...direcció cap a Porto Colom que és tot baixada vaig "A TODA MÁQUINA" com una locomotora jejjeje, ses cames en volen...
Arribo a sa rotonda des Port als ànims de la gent em fan possar la pell de gallina, reconec algunes veus (el meu germà, n'Esteve, Gori, Pere, etc) no veig ningú però si sento les seves veus com m'animen, ufff!!! (quasi em cauen ses llàgrimes, vos ho dic sincerament). Després de passar l'avituallament menjo mig plàtam més i agafo un altre bidó d'aigua, ja n'he beguts dos i mig!!!!. durant tot el recorregut de la ctra de Cales de mallorca i de Son Macià observo de molt alluny es grup d'en Juanan, decideixo afluirar una mica per tal d'agafar-los abans d'arribar a n'es començament dels repetxons de Son Macià per tal d'observar el seu ritme i marcar el meu just abans del començament dels repetxons o durant als mateixos. Als agafo a n'es primer repetxo, i observo, en Juanan es el darrer del grup de 4 que eren, només arribar devora seu m'adono que porto un punt més que ells, decideixo avançar-los, animo a n'en Juanan, li dic que segurament a la cursa a peu "petaria", ell em diu que fa més de mitja hora que ha "petat", li demano si alguns dels altres és del nostres (mallorquí) em diu que no, l'únic que coneix és en Campillo, em nom em sona bastant, sé que és de la península, però també em sona que és bastant bo, als altres son "guiris" em poso el cap davant del grup i torno a posar la locomotora en funcionament jejeje, en Campillo i un altre reaccionen. Arribam a sa carretera de Manacor i en Campillo m'avança, uep!!!penso, aquest també té cames...deixaré que marqui ell el ritme i em limitaré a guardar la distància i ja ens provarem a San Salvador jejejje, així ho faig, per darrera meu es guiri també guardava la distància, aprofito per hidratar-me més si cap (mai és demés), menjo un altre gel. 3 kms més o manco abans d'arribar a Felanitx en Campillo canvia es ritme, pareix que vol despenjar-mos, per tant, baixo una pinyo i gaaaass, 1 km abans d'arribar a Felanitx afluixa sa "marxa" i jo penso, ara es sa meva!!!gaaaassss!!!! abans d'arribar a n'es portell de San Salvador em gir darrera i ja le perdut de vista jejeje. Començo a pujar sense forçar més del compte, menjo mig plàtan més i cap amunt, a meitat de pujada observo baixar als pro's i altres, no vaig contar quants, a n'es darrer km i mig observo un "guiri" uns quants de revolts més amunt que jo, això necessitava, una referència que em fes augmentar es ritme jejeje, per tant, baix un pinyo, em poso dret i gaaaass jejeje, a falta de menys d'un km l'agafo i l'avanço per tal de que a sa baixada no em molesti. Decideixo tornar arriscar baixant, però un petit ensurt em fa reflexionar, per tant, baixo amb una mica més precaució. Després ja en direcció cap a n'es Port, veig un altre "guiri", gaaaaass!!!!fins que soc davora seu, observo que es seu ritme no es dolent del tot, per tant decideixo que sigui ell que porti el cap davant, jo aprofito per hidratar-me i relaxar sa musculatur. Abans d'arribar a n'es Port, en Campillo que no havia afluixar sa "marxa" ens agafa a n'es darrer km i ens arriba adavant a n'es "guiri" i a mi, no em poso nerviós, segueixo igual, començ a desfermar-me ses sabates i a treure als peus de dintre. Arribem tos tres plegats a boxes, deixo sa bici a un d'ells i a correr cap a sa bossa on hi ha ses meves K-Swiss, sabates calçades i "vicera", a correr s'ha dit, sent als crits d'ànims dels meus amics, ufff!!!pell de gallina un altre cop!!!però aquest cop no em puc contenir i les llàgrimes s'apoderen de mi, inolvidable!!!!. La meva sorpresa ve quan arribo a n'es punt de gir allà on comença sa segona volta, jo només anava per la primera, però davant meu just el mateix moment, en MACCA i un altre pro, comencen la seva segona volta, increible vaig pensar en aquell moment, tenc l'oportunitat de correr 5 km amb en MACCA!!!!quantes cops hauré vist correr en MACCA per internet i ara tenc l'oportunitat única de poder fer-ho devora ell!!!increible, increible!!!. Decideixo que siguin ells dos que vaguin marcant es ritme, em limito a gaudir del moment, ja que el seu ritme era igual que el meu, abans d'arribar a n'es punt de gir des far, allà on hi ha un parell de rampes, em Macca fa un canvi de ritme, jo reacciono i l'altre pro també, ufff!!!aqueix vol llevar-se "noses" vaig pensar, darrera rampe abans de far i torna a provar-ho, als dos reaccionem, però només girar a n'es far observo que en MACCA comença a mostrar clars símptomes de fatiga, li comento a en MACCA amb es meu fluid ingles jejejej, i a 165 pulsacions per minut; NO SABES LO IMPORTANTE QUE ES PARA MI ESTAR EN ESTE MOMENTO AQUÍ!!!!ell va riure, moment en el qual l'altre pro li demana a n'en Macca si jo soc professional, en MACCA  respon que NO jejeje, no pareix increible????pareix un somni????. De mica en mica en MACCA anava perdent metres respecta a nosaltres, l'altre pro li diu a n'en MACCA; go go Macca, ell respon; no no, Fins aquí va durar sa meva cursa amb en Macca, concretament va durar fins que ell va "petar"!!!!no es tothom que pugui dir que en Macca va "petar" devora jo jejeje. Jo segueixo igual, l'altre pro s'anava allunyant, arriben les primeres rampes que abans eren de pujada, ara tocava baixar-les, ufff!!!!primers "calambres" a n'es quàdriceps dret, merda!!!!vaig pensar, aguanto així com puc, faig fent metres i més metres, arribo a n'es punt de gir, primers 5 kms, aquest punt de gir estava situat a una baixada, ufff!!!!ara es "calambre" es a n'es femoral esquer, m'apreto amb sa mà en força per tal de que aguanti sense que hagui d'aturà, als ànims dels meus em fan impossible que m'aturi, n'Esteve no s'atura d'animar-me, trenco a plorar un altre cop!!!ostres!!!!com ajuden als ànims dels teus àmics i familiars quan estas fotut!!!!segueixo com puc, controlant cada pas, no forçant gens ni mica, guandant la distància amb en Juanan, sento com en Tià Massanet m'anima amb força, arribo a n'es far, gir i m'animo; va Pep!!!2,5 kms i estarà fet!!! només has de seguir igual!!!i així ho faig, observo el cartell de darrer km, ostres!! n'Esteve em diu ets es primer Mallorqui!!!! a n'aquest moment ses cames quasi s'aturen per complet, no m'ho podia creure!!!!arribo a la recta final, uffff!!!!!encara ara em cauen les llàgrimes, veig als meus amics enfilats damunt ses "valles" animant-me, ostres!!!no sé com podré agrair-vos-ho!!!!!arribo a s'arc, no observo ni el temps emprat, agafo la cinta i l'aixeco amunt, indescriptible el que em passa pel cap, als meus amics m'esperen a ses" valles", no vull plorar més però quant veig na Tina em vinc abaix!!!!ella més que ningú sap l'esforç, dedicació, etc etc etc, que m'ha costat arribar aquí, i jo no sé ni la paciencia ni la comprensió que ha tingut ella amb jo per poder arribar fins aquí.
Després de disfrutar d'una bona paella a casa del meu germà tocava anar a trotar una mica, si si, vaig anar trotant un cop més fins a n'es far i després em vaig aturar a la platja, aprox. uns 4 kms, llavors vaig possar ses cames en remull a la platja i vaig començar a reflexionar, allà tot sol.
Després aproximadament a les 20:00 entrega de trofeus, 24 è a sa general, 7 è classificat no professional, 3 er classificat M30 amb un temps de 4h:05', 4 art ESP, 2 on Balear i 1 er Mallorquí.
Donar-vos ses gràcies de tot cor per haver-me fet sentir el que vaig sentir, hi ha coses que amb el temps s'oblidaran, però a mi, el dia del Tristar111 no se m'oblidarà mai en la meva vida.

Resultats aquí

Fotos


GRÀCIES

15 comentaris:

  1. gracies pep per compartir tot això amb noltros!! se m ha posat un nuu al coll de llegir el teu relat!! t ho mereixes, ningú t ha regalat res. Ara a disfrutar de l'exit!! enhorabona campió!!

    ResponElimina
  2. juan antonio fernandez19 d’abril del 2011, a les 0:18

    Enhorabuena Pep, no cambies nunca, grande como deportista y como persona. Excelente y merecida carrera. Como dice Esteve (Vas como una moto).

    ResponElimina
  3. Estic flipant!!! increible lo que visqueres!! tal i com ho contes se nota que ho vas viure molt intesament!! i així ens ho has sabut trasmetre!! memorable!! moltes gràcies de nou per tot Pepet i enhorabona!! Per a mi ets la constància i perseverància en persona! com diria aquell: un profesional!!

    ResponElimina
  4. Cony pep m´has fet plorar , enhorabona ¡¡¡¡¡Joan Tur

    ResponElimina
  5. Enhorabuena fenómeno!!! Te lo mereces más que nadie. Por cierto eso de que NO eres profesional será solo porque no cobras de ningún espónsor, porque tu manera de entrenar, de prepararte para la competición y de competir tiene poco de NO POFESIONAL...

    ResponElimina
  6. Enhorabuena Pep!!! casi casi me has echo llorar tio!! jeje gran carrera y buenísima crónica, un abrazo.

    ResponElimina
  7. Maquina!!! rebentant a PROS son paraules majors esta alla davant!! Enhorabona i gran cronica

    ResponElimina
  8. Pep la veritat és que no tinc paraules d'elogi cap a tu, vares demostrar lo bo que ets. Enhorabona per el resultat i per la cursa que feres. jo intentaré seguir-te a roda amb la bici per veure si s'aferre res. Gran Pep!!! Crack

    ResponElimina
  9. M'he quedat sense paraules...Mare de Déu!!! Quin subidón!!!!!!!!!

    ResponElimina
  10. Bones Pep, amb una paraula impressionant!!
    Una gran carrera, per el que m'han contat t'ho marèixes. Ja diuen que el secret es entrenar. Enhorabona crack!!!

    ResponElimina
  11. Toni, un plaer haver-te conegut en persona, gràcies pel teus consells, sempre són ben venguts de un gran nedador com tu, una abraçada y gracies.

    Juanan, como tu muy bien sabes, para mi eres un crack, un auténtico fuera de serie, gracias por tus elojios que se corresponden por mi parte hacia ti, un abrazo y muchas gracias.

    Joan Toni, gracies i una abraçada fenómeno.

    Migue; reeeeess, un matao!! és el que soc, gracies, estic super content que gaudissis de sa cursa, el cap i a la fi, és del que es tracta. Ens veim dissabte???

    Jooooan, fenómeno!!!!estic content d'averte conegut, m'agradaria molt haver-te vist correr en bici en aquellos maravillosos años, ets un fenómeno. Una abrazada i gràcies

    Miguel Angel, jejeje de pro, nada de nada,jejeje, un M30 al que le quedan dos telediarios jejeje. Un abrazo y muchas gracias por tus palabras.

    Jose, intento hacer las crónicas igual que las carreras, lo mejor que puedo, porque se que despues hay buenas personas que las leen, un abrazo y gracias, estoy seguro que en la próxima las cosas te saldrán mucho mejor. un abrazo y gracias.

    Paco, quien tuviera tus piernas para correr como corres jejeje. Vaig llegir que varés acabar amb un gust agri dolç, segur que la próxima estarás donant guerra com sempre a n'als de davant, una abraçada y gracies

    Llorenç, quien tuviera el teu palmarés, NIZA, FRANKFURT, ETC ETC ETC. segueix així que tot arribarà, esteim en contacta.

    Jaume; gràcies per telefonar-me, estic més que convinçut que amb la teva joventut, si segueixes així arribaràs molt alluny. Enhorabona pes Trail, quina enveja em feis.una abraçada i gràcies.

    Joan Carles; gracies per les teves paraules amb ses que no puc estar més d'acord, només afegiria que; no és la quantitat, sino la qualitat dels entrenaments, segur que estas d'acord en mi. una abraçada i esper coneixer-te aviat.

    a tots; MIL

    ResponElimina
  12. poco mas que decir . que te lo as ganado metro a metro , minuto a minuto , que lo as conseguido dia a dia , mes a mes . que por regla general el sagrifficio y entrega trae con sigo normalmente una recompensa . el domingo llego parte de esa recompensa . y a dia de hoy aun recibes animos y admiracion de compañeros y amigos ,a los que me sumo y sin duda esto si que es una buena recompensa.

    PD: en alcudia tendras uno mas animandote en ese pasillo de llegada .

    ResponElimina
  13. Manuel, amén!!!!gracias por tus palabras, cada uno de vustros cometarios, mensajes del facebook, movil, etc. me quedan grabadas en mi mente, y en cada uno de mis entrenos los tengo presentes, muchísimas gracias, ahh!!!estoy más que convencido que en Lanzarote vas a realizar un tiempazo, no lo dudes.

    ResponElimina
  14. Mira que t'he donat guerra amb sa bici, es pollo, s'arròs.... però val tot la pena no? dsps de llegir això encara tenc un nus a n'es coll i sa pell de gallina! ENHORABONA

    ResponElimina