diumenge, 13 de març del 2011

A LA FI!!!!!PUIG MAJOR!!!!

Ja feia molt de temps que tenia "mono" d'anar a fer aquesta ruta; Campos-Porreres-Montuïri-Lloret-Sineu-Inca-Selva-Caimari-Coll de Sa Batalla -túnel de MonnaberColl des Puig Major-Coll de Sóller-Bunyola-Sta Maria-Sta Eugènia-Algaida-Llucmajor-Campos.
En Llorenç i jo en partit de Campos davers les 8h, pareix que es dia acompanya. Quan ja haviem passat Porreres en Cerdà m'ha telefonat per saber on erem, m'ha dit que venia amb nosaltres.
Així com anava passant es temps es dia millorava enca més, es podia veure sa Serra en tot el seu esplendor, tot i que bufava una mica de vent.
Em començat sa primera ascensió a n'es Coll de Sa batalla tranquils entre (16 i 18 km/h), jo feia bastant de temps que no havia estat per aquests paratges i no volia abusar des d'un principi per que sino sa tornada es podia fer molt molt llarga. Un cop arribats adalt em continuat cap a n'encreuament de Sa Calobra.
Passem per a s'emassament des Gorg Blau per anar afrontar sa segona ascensió important, jo l'anomen Coll des Puig Major, però concretament es el túnel de Monnaber, passant per s'embassemnt de Cúber, ho em fet més o manco a un ritme d'entre (14 i 16 km/h). Un cop atravessat és túnel ens em abrigat per fer sa baixada fins a Sóller que és ni més ni manco de 13 km.
Allà ja només ens quedava sa darrera ascensió des dia, es Coll de Sóller que l'hem fet a un ritme d'entre (15 i 18 km/h) i adalt de tot un sospir d'alleujament, el pitjor aparentment estava superat, dic aparentment perque en Cerdà ens ha duit amb es "ganxo" posat fins que em pogut, es veia que tenia presa d'arribar. A mí m'ha pegat un "juju" entre Algaida i Llucmajor, principalment m'ha afectat més quan em entrat a n'es Camí de Galdent, he pres un gel i mig plàtan i tanta sort que a Llucmajor m'he recuperat. Allà en Cerdà s'ha despedit cap a Porreres, nosaltres em fet una aturada d'urgència a sa benzinera a comprar una cocacola, jo ja feia una bona estona que no portava res per beure (una errada molt molt important quan ses cames ja porten més de 130 km i més de 2000 m d'ascensió acumulats). Llavors pes Camí de Son Marrano direcció Campos amb es vent a favor ha fet bon rodar.
Un cop a casa, 160 kms a ses cames i molt content perque a la fi he fet una de ses meves rutes preferides.
Gràcies Llorenç i Cerdà.




3 comentaris:

  1. quina envaja més sana cabrons... a meam si un cap de setmana que estigui per sa roqueta ho repetim junts!! jo que pensava ser es tio més afortunat del món esquiant pes pirineus... vaig i men perd una d'aquestes... no hi ha dret!!

    Miquel A. Roig

    ResponElimina
  2. Pep si ves sabut això que as contat ves atacat!!! je je je. Realment també ho vaig pasar bastan malament sobretot quan en Rafel se va posar a tirar. Sortin de Bunyola el ritme era infernal ja que no baixavem de 40km/h i si vesiu seguit en aquell ritme no arribo ni a Santa Maria.
    Gràcies per les fotos i el video no em vaig enterar de quan ho feres, imagina si que anava malament que no podia perdre ni un segon la vostra roda. Però això no és lo real, hauríes de treure les fotos quan en Rafel m'empenyia je je je...

    Migue en tornar hi pots anar per mi ja que jo si hi vaig hi aniré amb el cotxe per fer l'avituallament je je je...

    Moltes gràcies Pep per convidar-me i també moltes gràcies a n'en Rafel per ajudar-me a pujar pitjan-me per poder seguir el vostre ritme i per animar-me a fer una serie acabant el coll de Sóller, vaig morir!!!!

    ResponElimina
  3. Migue, ja ho saps, estas convidat per la pròxima vegada que no estirem gaire a tornar-hi, i en Llorenç també, tot hi es sofriment, jo no et vaig empenyer per que sino llavors en Rafel ens hauria hagut d'empenyer a tots dos jejeje.
    Una abraçada forta a tots dos.

    ResponElimina