Estic covant un refredat que quan exploti haurà moc fins a...me ronda de dilluns, crec que va ser després de nedar que amb el cap encara mullat vaig agafar sa bici per anar cap a ca nostra, crec que va ser aquí on el vaig plegar.
Avui he tornar sortir amb sa bici, he anar un cop més fins a Cura, he de tornar agafar ritme, però avui no a estat un dia com molts, avui sa primera pujada he tingut companyia.
Normalment, com bé sabeu, solc anar-hi tot sol, de tan en tan vaig trobant qualque ciclista, o bé que pugen o bé baixen, solen ser gent d’edat, o globeros, jo no som cap figura pujant, però si estic en forma en defenso, els ciclistes que vaig trobant-me pujant normalment son jubilats (jejejej) el meu ritme és una mica més ràpid que el seu, i clar normalment els avanço. Això fa que un mai tingui em compte si ve algú de per darrera, i avui a sa primera pujada pes Camí de Ses Voltes de Gràcia i quan ja em trobava en direcció a Cura, a s’alaçada del desvio de Sant Honorat, a aparegut de per darrera un convidat amb una Trek, m’avança a un bon ritme, ufff!!!!he observat quin desarrollo portava (39-17) igual que jo, amb un plis plas, mentre jo dubtava que fer, es a dir, seguir el meu rol o agafar-li roda, ja m’ha ficat 10 o 15 metres, i clar...he pensat...no puc deixar que ningú em compichi a n’es meu territori (jejejeej), jo som el batle de Cura, qui vulgui la clau de ses portes de Cura, haurà de guanyar-se-la (jejeje).
Per tant, he baixat una punta, he aixecat el cul per poder agafar-li la roda i GASSSS!!!!un cop a roda, me assegut per veure si aquest bergant avia volgut impressionar-me o si realment...tenia GAASSS!!!ràpidament m’he adonat que aquest bergant tenia GAASSSS!!!!ell assegut i ritme constant, controlat, sense estirades, jo rere seu estones assegut i la majoria del temps dret, em arribat així fins dalt, sense dir-ne ni pruna, tan ell com jo (jo no podia jejeje) un cop el replà de Cura l’he felicitat pel ritme, no a aconseguit deixar-me, per tant, sa clau la me quedo jo (jejejeej).
Jo he baixat cap a randa per tornar a fer un altre pujada, ell venia darrera meu, però no ha volgut tornar a pujar, per tant, jo he tornat fer la segona pujada de rigor ja més tranquil·let i llavors cap a ca nostra pes Camí de Son Marrano amb vent a favor, bon ritme de tornada...
Per cert, a sa primera pujada quan m’avançava el de la Trek he topat que baixaven alguns dels meus companys de Sa Grupeta, i llavors com tothom diuen que no entrenen... GAASSSSS!!!!
Picao!!!!
ResponElimina