PEP LLITERES BARCELÓ: NO TENC 20 ANYS!!!!però

Amb fi de setmanes com aquest, un s'adona que ja no té 20 anys...no ho dic com a penediment, ho tornaria repetir mil cops més...(bé no sé si tants però..."vaja" jejeje)

Per analitzar es fi de setmana s'ha de fer a partir de dilluns;

Dilluns; 2,5 swim + 11 run-sèries a ritmes més que exigens

Dimarts; 71 bike amb 3 pujades a Cura (1195+)

Dimecres; 15 run-sèries dures a causa del cansament de dimarts

Dijous; 81 bike amb 4 pujades a Cura (1482+)

Divendres; 2,5 swim (guardant cartutxos pel fi de setmana)

Dissabte; C'an Picafort, cursa ciclista OPEN (Èlit-Junior)

Em veia obligat asistir a n'aquesta cursa dagut a que l'organitzava es Club Ciclista Can Picafort, club el qual tenc el gust de pertànyer. Un circuit urbà molt "ratoner" bastants de curves i algunes molt delicades a causa del mal estat de l'asfalt.

Abans de començar, quan estavem escalfant, en Joan Batle (guanyador dissabte passat a S'Estanyol) i en Guillem Ferrer, parlam de com anirà la cursa, em diu; A TOC DE PITO...GAAAASSSS!!!! dic no fotis!!!!!no no, jo he vengut a fer només 5 o 6 voltes i vull fer-ho davant tirant des pilot, jejejeje. Ja tenia rao en Joan, a toc de pito GAAASSSS!!!!però en Pep lluny d'anar per davant, tot el contrari, darrera darrera i fent "sa goma" ja de bon començament. Com càstig de no saber sofrir davant, vaig decir aguantar un parell més de voltes de les previstes inicialment, fins que a meitat de cursa (volta 15-16) decideixo deixar de flagel·lar-me i despenjar-me del pilot i continuar 5 o 6 voltes més a n'es meu ritme per després acabar retirant-me, però just a n'aquest moment hi ha una mica de treva a n'es pilot i això em permet enllaçar un cop més, i això va ocórrer a un parell de voltes, cada cop de decidia amollar el cap de poc temps es pilot minorava el ritme, fent això allargar la meva agonia...

Però el final amollo definitivament i continuo el meu ritme, fent això que es pilot davers sa volta 22 acabi doblant-me per primer cop, decideixo continuar el meu ritme, a manca de 4 voltes soc doblat un cop més...i quan decideixo retirar-me sento als jutges que diuen darrera volta, per tant, ara ja acabarem...

En total 28 voltes, 40 km, fc/mitja 168 ppm, 37,5 km/h

Només arribar a casa, na Tina ja m'esperava!!!!!...sense temps ni per fer quatre estiraments, una dutxa ràpida i cap a Sa Coloni a sopar amb uns amics, per després anar a fer un volta per les paredetes del firaires em motiu de ses festes locals. Més o manco davers l'una de la matinada evidenment, cap a Campos a sa festa Revival música dels anys 70, 80 i 90 S'Eixam, o sigui, música per recordar vells temps, i clar, jo em vaig ficar dins el paper...però davers les 03:00h, decideixo anar-men a dormir, entre una cosa i l'altre em fico el llit davers les 03:30, per davant, em queden 3,5h per poder recuperar-me no de la cursa ciclista de s'horabaixa, que també, però principalment des REVIVAL (jejejej).
Per tant, a les 07:00h quan el desperador ha fet acta de presència, ja vos podeu imaginar...(ufff) NO TENC 20 ANYS. Em presento a n'es Tri-sprint de Can Picafort amb una setmana intensa en quant a ritmes d'entrenament i havent fet en menys de 15 hores a una cursa ciclista i havent dormit 3,5 hores. Només un miracle del diví feria que en Pep avui no fes un PET!!!!! (jejeej)
Arribats a Can Picafort, com de costum vaig a cercar el dorsal (238), en Miquel Ensenyat entre rialles...em pregunta que tal el REVIVAL, em demana que li mostri als ulls... jo responc amb el cap no, no, no, (jejejeej) saludo molts de companys i tots em demanen el mateix, jo els coment que per favor si observen dins l'aigua un nedador amb un tritraje XTRM-S'ESCAPADA que va a fons, que per favor em donin un cop de ma a sortir (jejeej). A n'aquets moments estava molt molt malament, el més lògic era no participar a n'es triatló, però sabent que havien hagut d'augmentar el nombre d'inscrits per culpa de "moniatos" com jo, que s'havien quedat fora, i així i tot molts encara no varen poder participar, feia que la meva conciència em fes prendre part. (los auténticos triatletas jamás se retiran!!! los auténticos triatletas jamás se rinden!!!los auténticos triatletas solo tienen una cosa en la cabeza GASS!!!GASS!!GAAAAAAASSSSSSSSS!)
Faig s'escalfament amb el "rodillos" son més o manco les 8:50h, el cap de 5' vaig completament remui d'adalt a baix, una calor i basca asfixiant que sumat el que porto sobre (revival, em retumba la música dels Bee Gees en el cap, jejeje) em fa perdre el nord en més una ocasió.

Porto la bici a boxes i em dirigeixo cap a la platja per escalfar braços, la mar està com una bassa d'oli. Em comenten que hi haurà dues sortides, (federats i no federats), és el millor, però això no significa que quan donin la sortida estiguis exent de "bufetades", com així va ser...però (es lo que hay!!!!y al que no le guste...haberse apuntado a petanca!!!!). Tard més de l'habitual a fer-me amb un lloc per poder començar agafar ritme, però passada la segona boia o aconsegueixo, observo que continua havent-hi més d'un trampós (alla cada uno con su conciencia, aunque se crea que nadie les ve, con el tritraje se reconoce a todo el mundo y algunos empiezan a ser habituales, estáis más que fichados!!!!!!que lo sepáis!!!!vosotros no soys auténticos triatletas!!!!!).

Vaig nedant i m'adono que no estic fent la traçada com cal, (normal!!!!si fora de l'aigua per el nord!!!ara em retumba als Jackson Five, jejejej!) prou feines tenc d'anar concentrat amb les respiracions e intentant beure la menys quantitat d'aigua possible. Vaig escorat a la dreta de la resta, intent corregir, però l'únic que faig és anar donant "tumbos", no és passada la darrera boia que agafo com a referència l'arc d'arribada i aconsegueixo fer una bona traçada i agafar bon ritme.

Arribats a peu de platja observo en Miniño a 10 metres, penso, no anat tant malament, aquesta és la meva posició normalment. Començo a córrer cap a sa T1, encara no sé com vaig arribar, sa brúixola no troba el nord (jejeje), posat el casc i dorsal agafo sa bici i a córrer un cop més fins on hi ha el jutge, intent disimular el màxim possible i amb un salt pujo sobre sa bici, encara no sé com, però aconsegueixo no pegar un esclat (jejeje) ja dintre del circuit n'Andreu Marimón m'avança i em diu que agafi roda, responc que no, que segueixi, jo encara estava intentant possar el peus dintre de ses sabates (ara fiebre del sábado noche, jejeje). Realitzo les dues primeres voltes sol, però per darrera un grup de 6-7 comandats pes brothers Tijeras i en Pep Vidal s'apropen ràpidament fins que finalment el començament de la 3 volta soc absorbit pel fort ritme que porten. Jo en col·loco a coa de grup (als que em coneixen saben que he d'anar molt molt fotut per anar a coa de pilot sense donar un sol relleu) però prou feines tenc d'aguantar el ritme dels Tijeras i Vidal. El final de la darrera volta agafen el grup que portavem davant (Miniño, Andreu, Paco, Fer), ens dirigim a la T2, em calço ses meves K-SWISS-KONA i a córrer. Ja als primers metres avanço als brothers Tijeras (havien anat tirant durant tot el temps en bici), i ens juntam en Pep Vidal, Andreu Marimón i jo, en principi n'Andreu és el que marca el ritme, però no aconsegueix mantenir un ritme uniforme, decideixo avançar-lo per marcar-lo jo, però m'adono que jo en lloc de mantenir-lo l'augment fent això que em distanci uns metres d'ells dos, però clar!!!!!com podia controlar el ritme si just just podia respirar, entre la calor i el revival (ara boys boys boys, sabrina jejejej) l'únic que podia fer era anar pensant en moure una cama davant l'altre (jejejej). ja a meitat de la darrera volta n'Andreu i en Pep m'avancen, s'allunyen uns 10-15" arribant així a meta i el final del meu suplici. Només arribar em poso a menjar sindria i melo i a beure coca-cola per llevar-me el gust de gin-tònic que no m'havia abandonat durant tot el Tri.

El final després d'analitzar la classificació, he de estar ben satisfet, amb el que portava sobre... aconseguir acabar per darrera de les figures és un premi que no em mereixo.
Només arribar a casa, em venen el cap intencions d'anar a sa cursa ciclista d'Artà, però m'arriba un missatge amenaçador; DESPUÉS NO ME LLORES!!!! traduit; t'espera una setmana dura d'entrenos, o sigui que...el final reflexiono i decideixo fer cas el que em diuen.
Més tard i després de fer migdiada decideixo anar fins a Sa Ràpita a veure arribar en Toni Contestí que feia la travessa Cabrera-Sa Ràpita, un cop més en Toni ens ha demostrar que "NO HI HA PROVA DURA SINO MENT FEBLE", en menys de 9 hores a conseguit fer la travessa i el que més impacta és que en Toni fa menys de 3 setmanes tenia (té) dues costelles fotudes!!!!!i ell arribat com si res...als operaris del Port Nàutic no donaven crèdit...

Sens ser un corredor de curses de muntanya i així i tot aconsegueix guanyar una cursa de 160 km i 9000 m desnivell a Italia, a ser el primer en fer la DOBLE-ULTRATRAIL, sens ser ciclista i portar quasi un any sense pujar a una bici, acabar la volta cilcista a Mallorca 312 i ara sens ser nedador, és el primer en fer la travessa Cabrera-Sa Ràpita.

Sens dubte en Toni és el millor ULTRAFONDISTA de Balears, almenys per mi...i per això per altres coses, GRÀCIES TONI.