dimecres, 16 de febrer del 2011

SANT SALVADOR AMB EN JAUME

Avui he anat entrenar amb en Jaume Cirer, un atl·lot simpàtic, educat i amable, tot hi fer poc temps que ens coneixem, es d'aquells tipus de persones que transmeten "bon rollo", és un gran company de curses i des blog. D'aquí donar-li ses gràcies per molestar-se a venir a entrenar amb mi, gràcies i esper que no sigui sa darrera.
Em sortit de Campos en direcció Sant Salvador pes Camí de Sa Carrotja, es vent era molest, estones venia a favor, estones en contra i de costat, res com el que diuen; es vent només serveix per emprenyar!.
Un cop arribats a Son Salvador em fet sa primera pujada tranquil·la, en Jaume no coneix massa bé aquest puig i es d'aquells tipus de puig que se't pot fer llarg, segurament es dia des Tristar a n'hi haurà més d'un que si no regula bé sa primera pujada, sa segona haurà de pujar amb sa bici a s'espatlla.
Sa segona pujada ja l'em fet amb una mica més de ritme, en Jaume a començat marcant es ritme des de a baix. Un cop adalt, em libat un poc d'aigüa i cap abaix direcció a Campos per allà mateix on em vingut. Sa tornada a un ritme més alegre, tot hi es vent i des traçat que és de tobogans pican cap a abaix.
En total 62,7 km amb 1115 m de altura acumulada.


4 comentaris:

  1. Buen entreno makinas!!! a nosotros nos toca mañana.....
    Saludos....

    ResponElimina
  2. Hos hemos dejado el camino preparado, de aquí al Tristar intentaremos a ver si lo allanamos un poquito :-)jejejeje

    ResponElimina
  3. Jajajaj que bo això de que sa segona pujada he començat marcant es ritme!!! T'ha faltat dir: quan jo me llevaba es cortavientos i es guants en Jaume ha dit: "jo partesc que d'aqui poquet me coiras" I així ha estat... Sa meva bici ja no és una Scott ara és una cott perquè quan m'has passat m'has llevat ferratines!!!!!!!! Me fan falta mooooltes hores, però promet que qualque dia vendré i t'intentaré donar un relevo a sa tornada, encara que siguin 100 metros!! jajaajja!!

    Un disfrute d'entreno!!!

    ResponElimina
  4. jejejeje, això no importava dir-ho, una abraçada...

    ResponElimina