Molts de dies, hores i setmanes des de la darrera entrada, però sobretot pocs kms respecte als que m’agradaria haver fet.
Després del tets post grip, vaig fer bici cada dia, sabent que com que dijous havia de partir cap a London a la fira europea més important de Triatló, La TCR SHOW on vaig disfrutar com un nin petit, 3 dies envoltat del meu món. Va ser impressionant, vaig poder fer-ma fotos amb na Chyssie Welligton, vaig poder totes i cada una de les diferent barretes energètiques habidas i por haber, gels. Diferent material esportiu, neoprens, sabatilles, calcetins, etc etc. També hi havia piscines contracorrent, bicicletes estàtiques per corregir la pedalada, etc etc etc. En definitiva va ser impressionant.
Allà únicament vaig poder fer esport un dia, acompanyat del meu amic Toni Contestí el gimnàs de l’hotel.
Un cop tornat a la meva Mallorcate de la qual ja la trobava a faltar, tenia moltes ganes de fer bici, per tant, el dimarts dia 4 després d’arribar de London, agafo la bici i cap a Cura, a on sinó?jejeje. Eren tantes les ganes de fer bici que vaig igualar el meu rècord de pujades, varen ser 6 pujades a Cura i fent honor el meu físic diesel va 4 pujada va ser la millor de totes, he de dir que vaig fer totes les pujades amb 39-17.
Dimecres, no n’havia tingut prou amb les 6 pujades de dimarts i vaig tornar cap allà. Aquest cop 2 pujades i cap a cases, igual que dimarts 39-17.
Dijous, tocava córrer una mica després de dos dies de bici, però seguint la tònica del que era la setmana, vaig decidir també anar a pujar correguent a Cura, em vaig trobar molt molt bé, em vaig sorprendre a mi mateix, en total foren 13 km pujant a Cura pel camí vell de Gràcia.
Divendres, dissabte i diumenge no vaig fer esport, tot i que la feinada de preparar de mitja marató de Valldemossa em deixava més fet pols que fer 6 pujades a Cura.
Ahir, vaig tornar agafar sa bici i vaig tornar cap a Cura, 3 pujades amb 39-17 i una d’elles pel Camí vell de Gràcia. He de dir que pujant vaig agafar un Guiri jubilat, que tenia bona pinta i sobre tot bones cames, em va costar agafar-lo, un cop a roda vaig analitzar-lo durant un parell de metres darrera seu, i quan vaig decidir avançar-lo, no em va sorprendre que m’agafa roda, vaig haver de canviar el ritme dos cops per poder-me’l desferrar, i és que un dels millor consells que vaig rebre quan vaig començar a fer bici va ser el de: no subestimis mai, a un ciclista per la seva fisonomia, edat o sexe, si és que un dia no vols que et deixin en ridícul.
Avui, avui no he anat a Cura, tampoc es tracte d’abusar, jejeje. He decidit partir Cap a Santanyí, Cala Dor, havia d’analitzar un itinerari. D’aquí poc, tal volta hi hagi novetats pel que fa a un Triatló Olímpic. Com vos deia, no he anat a Cura, però estava tan a prop de Sant Salvador que no m’he pogut resistir hi he anat a rememorar les pujades que vaig fer l’any passat preparant el Tristar, no recordava lo dur que és, buf!!!que m’ha costat pujar amb 39-17.
Bé com veieu, darrerament estic fent molta bici, i és que per sentir-me bé amb mi mateix, necessito trobar-me fort damunt sa bici, i poca poc torno agafar ritme.
Diumenge encara no tinc clar si faré la mitja marató de Palma o als 10 km, ja vorem, demà ho decidiré, aniré a entrenar amb la resta del grup Mallorcatraining el Principes d’Espanya i decidiré que faig el diumenge juntament amb el meu trainer.
