Sa Mitja de Porreres

Estic molt molt satisfet del meu rendiment a la I Mitja Marató de Porreres, sa mitja del meu poble.

Sa veritat és que arribava amb moltes dubtes, la cursa de diumenge passat a Bunyola m’havia deixat molt males sensacions. Tenia clar que l’objectiu era acabar, sabia que arribar arribaria tot i que fos caminant.

M’he trobat moltes cares conegudes i a un l’alegre molt retrobar-se a la línea de sortida d’una prova esportiva el costat de companys, entre ells en Sergí Isern, Pep Mª Sbert, Guillem Vaquer, etc. em fet quatre rialles com de costum i quan ens hem adonat hem començat Sa Mitja.

En Sergí i en Pep Mª tenien previst córrer a 4’30”/km, és el ritme que jo tenia previst, per tant he decidit anar el seu costat, però com es costum hem començat més ràpid, 4’ pelats, uff!!!!comença’m malament he pensat. Anaven passant el temps i als metres i als grups anaven formant-se. El nostre grup erem Guilllem Vaquer, Sergi, Pep Mª, Tomeu Rubí, seguíem a un ritme entre 4’08”-4’15” i la veritat és que em trobava bastant còmode, respiracions controlada i les cames responien, hem continuat anat plegats fins als 8-9kms, a partir d’aquí en Sergí, Pep Mª i Guillem han decidit afluixar una mica i en Tomeu Rubí i jo hem continuat amb el mateix ritme. A partir del kms 15 més o manco a començat lo difícil i com ja li havia dit a nen Tomeu jo segurament a partir del 15 no aguantaria, i efectivament a estat així, ell a començat agafar metres i jo tot i no trobar-me malament he decidit afluixar, la pujada era llarga i no volia fer un tro, per tant he marcat un ritme de pujada i poca poc he anat fent metres, quan me adonat ja havia coronat el Puig des Soldats i ara ja només era baixada fins a la Vila.

Un cop arribat a plaça 1h30’ i arribant amb molt molt molt  bones sensacions.

Tot just fa 3 setmanes que torn entrenar després d’estar  4 mesos completament aturat i afront amb molt d’optimisme el començament d’aquesta temporada.