Dissabte, hi havia LA MARXA EN SILENCI pels
aficionats del ciclisme que desgraciadament han perdut la vida a la carretera.
Tenia clar no podia faltar, conec a aficionats de
tota la vida el ciclisme, que fa més de 40 anys que van en bici i que afortunadament
mai han tingut cap accident amb un cotxe anant ells amb bici, és per això que jo
amb considero molt molt afortunat per que com sabeu jo he tingut 2 atropellaments
per cotxes anat amb la bici, i de les 2 he tingut molta molta de sort, per això
crec que era importantissim participa a n’aquesta “manifestació” per tal de fer
un petit homenatge a la darrera víctima de les nostres carreteres, en Vicenç,
un jove de 23 anys!!!!!i a l’hora també fer un acta reivindicatiu per tal de
arribar el màxim de gent possible i fer-lis entendre que el igual que la gent
que condueix un cotxe, moto, camió, etc el ciclistes també tenim una família i
que iguals que ells també esperen que tornem a casa cada cop que sortim a
practicar el nostre esport.
Vaig assistir amb als meus companys de Sa Grupeta
de S’Arenal, que des de l’accident no havia tornat anar-hi amb ells, va ser emotiu
retrobar-me amb als companys de tants i tants de dissabtes compartits amb ells.
Després de la manifestació varem decidir anar a fer l’entreno “carrera” de
rigor, i l’únic que vull dir és que per la meva part va ser un autèntic calvari
de patiment. En total varen ser uns 70 kms.
Diumenge tocava anar a córrer, només vaig poder
córrer 10km, entre la pallissa de dissabte i el vent que feia diumenge, estava
rebentat.
Aquesta primera setmana de retrobament amb la
rutina d’entrenos, estic bastant satisfet, he complit pràcticament el 90% del
planing, això si, he de dir que no he pogut entrenar als ritmes que tocava,
però així hi tot estic satisfet, per que sé
que als ritmes tard o d’hora seguint la rutina arribaran, per tant, a
seguir amb aquesta línea.
Pd: també tinc novetats en quant el repte esportiu
pel 2013, està bastant parlat amb les dues persones que per mi és important i
que m’agradaria que m’acompanyessin en el repte, per que ells m’ajudaren molt
durant el IM d’Àustria, ells són en Llorenç i en Miniño. Tots 3 tenim més o
manco decidit quin IM ens agradaria fer, però crec que hem d’esperar una mica
per que sobretot en Miniño pràcticament acaba d’aterrar de Kona i necessita
desconectar una mica.
Pep, te he visto en el video de la macha! sabias palabras!
ResponEliminapor cierto, los ritmos de entreno, OLVIDATE y RESETEA que has estado casi 5 meses sin poder correr!
un abrazo amigo y poco a poco el camino del ritmo se abrira ante ti!
Lo que usted mande, jejejej
Eliminaun abrazo númber one!!