CRÒNICA SA RÀPITA

Tenia posat el despertador davers les 7:30h però davers les 6:30h ja estava mirant quina hora era (jejejej), hi ha coses que no canvien mai...(nervis). Davers les 7:00h decideixo aixecar-me cansat de fer voltes menjat-me es "coco" (jejejeje). Em prenc es meu tassó de llet amb galetes com sempre pensant que hauria de menjar alguna cosa més, però com de costum no tinc gana (un error que qualque dia...). Preparo ses coses per portar-me cap a Sa Ràpita i un cop tot llest agafo sa bici i cap allà tira tira, sense forçar però si escalfar, durant el trajecte en Jaume Cirer passa amb el cotxe i em saluda dient; això no val, tu ja arribes calent...(jejejeejej), abans d'arribar a n'es Club Nàutic per recollir als dorsals decideixo fer una volta més en el tram de terra per veure com estava marcat el traçat, tot perfecte.
Recullo es dorsal (82), porto sa bici a boxes i deixo preparades ses coses (sabates, dorsal, casc, etc). N'Álvaro, n'Iván i jo anam a trotar un mica, mentrestant n'Iván em comenta que ahir davers Sa Calobra va haver-hi "estopa", Miniño, Fidalgo, Quetclas, es meu pupilo Cerdà també (jejejeje), etc, era sa volta clàsica de cada any des Minimax (Ciclos Blando), quan m'ho ha dit m'ha fet una enveja... l'any passat hi vaig anar i vaig disfrutar, jo vaig optar per anar amb Sa Grupeta i no forçar més del compte (103 a 31,8) amagat durant bona part des trajecte...
Ara només quedava escalfar una mica als braços, ens dirigim a s'aigua i vaig nedant fins a sa primera boia i tornar, tot apunt, i ara només queda esperar sa sortida.
El trio (Iván, Miniño i jo) ens col·loquem un vora l'altre (inconscients de jo pensant que s'afarrerà qualque cosa dels dofins) només l'he vist a sa sortida (jejejeej).
Donen la sortida i a córrer cap a s'aigua intentant no perdre de vista n'Iván, però es primer pic que he ficat es cap a s'aigua adioooossss!!!! si te he visto no me acuerdo (jejejej), però si que ràpidament m'he fet un lloc sense massa dificultat, però mirant la primera boia m'adono que vaig bastant desplaçat a la dreta, intento corregir sa trajectòria tot el que puc, pas sa primera boia sense dificultats, segueixo igual, no vaig massa forçat (una errada més, haig d'aprendre a sofrir dins s'aigua i més quan es tracta d'un triatló distància sprint en als que s'ha de sofrir des del minut 0). El pas per sa segona boia decideixo apretar una mica és ritme, ara ses ones venen a favor i em trobo còmode, ja arribant a sa part menys profunda, ens aixecam i observo que el meu costat porto en Miniño, David, Jaume Cirer, etc, en Miniño és el primer en possar-se a córrer encara dintre d'aigua (parecias un saltamontes, jejeje) jo darrera d'ell igual, però clar jo no me veia (jejeje), tot va més o manco sobre el previst, en Miniño i jo sortint de s'aigua plegats e intentar anar igual amb sa bici, però no sé ben bé perque, faig una transició bastant lenta o els altres molt ràpida (llavors m'he adonat del perque), en Miniño sa sortia amb sa bici i jo encara no m'havia posat el casc...en Jaume Cirer també surt abans que jo...uffff!!!això sa complica més del compte he pensat...surt amb sa bici i començo avançar gent sobre tot el tram des carril bici (como no!!) crec que porto en Jaume darrere meu, però no n'estic segur, només tenc dins el cap que he d'agafar en Miniño per tal d'anar plegats, el punt de gir de Ses Covetes, m'adono quel porto a uns 30" +/-, però clar...tot i que tampoc és un "montaibakero de pro" com jo, te un bon parell de cames (jejeej) i a la ziga-zaga del tram de terra observo que és ell que cada cop em va agafant més metres, per darrera meu venen llançat als "montaibakeros" (Abilio, en Massanet, Tenorio, una mica més alluny en Miquel Alzamora, etc) 4 o 5 més o manco, calculo que si jo no apreto més no trigaran molt agafar-me (2 o 3 volta) per tant, ha arriba el moment que jo sempre vos dic de que una de ses grandeses des triatló és que et fa prendre decions "insitu", i ara, era el moment; o bé, apretar per tal intentar agafar en Miniño, volguent dir això arriscant en el tram de terra i més desgast per sa cursa a peu, o bé esperar als "montaibakeros" entre pedalada i pedalada rumiant el que he fer...ja als tinc a sobre en el començament de la 3ª volta!!!!per tant, ara l'únic que puc fer és anar amb ells, però clar, "una cosa es querer y la otra poder" en el tram de carril bici vaig jo tirant del grup, però en el moment de tocar terra, son ells que van tirant i jo en prou feines puc seguir-los, arribam el tram d'arena, ells damunt sa bici i jo a peu, en Tià Tous em diu que porto n'Iván a 2' i en Miniño a 1'30", ja sobre el pont des torrent un doblat es posa nervios i s'atura davant meu, això fa que als "montaibakeros" m'agafin uns metres, intento recuperar el màxim el tram des carril bici, però no aconsegueixo agafar-los, ara no en queda d'altre que arriscar en el tram de terra per no perdre massa segons i poder remontar a sa cursa a peu, entreno a boxes, ells ja han començat a córrer, a sa sortida des Club Nàutic na Tina em diu que vaig 7è, uffff!!!tocarà sofrir!!!!!i el que més em preocupa es que a l'únic que tinc en el punt de mira és n'Abi, abans des primer km l'avanço, m'anima com sempre, em col·loco 6è, observo que tenc en Tenorio una mica més alluny però que també acabaré avançant-lo tard o d'hora, però no vull començar a fer canvis de ritme per si de cas...a ritme a s'alçada de ses paredetes, l'avanço, em col·loco 5è, i no és fins ara que veig bastant alluny és 4 art, uffff!!!!penso, està molt alluny...merda! merda! merdaaaaa!!!, ho dono més GAAAASSSSS!!!!! "o aquí te quedas". Abans des punt de gir observo n'Iván i en Miniño una mica més endarrerit, m'animen, VAMOS VAMOS VAMOSSSSSS!!!!GAAAASSSSS!!!!!em venen el cap el que n'Ari m'ha dit abans de començar, (sa porra és; Miniño 1er, Iván 2 on, Pep 3 er, (jejejejej)) per tant, triplete de Mallorcatraining, ostres!!!començo a automotivar-me!!quan tornaré a tenir s'oportunitat de poder estar el podi amb aquets dos???? mentres tant m'adono que vaig retallan-li metres a n'es Tomeu Massanet que anava 3er, calculo i regulo que més o manco el darrer km l'agafaré, dic regulo perque mentre vaig retallant-li metres no sé si ell m'espere per fer-me un canvi de ritme quan l'agafi o si "va petat", per tant, decideixo calcular la distància i regular per guardar-me "un cartuxo" vull dir, un canvi de ritme en cas de que sa m'aferri. Vaig sofrint... no penseu pel fet d'anar "cabilant" tot això no sofris, però la meva auto-motivació de poder compartir podi amb aquells dos CRAKS!!!compensava tot el sofriment.
Com més o manco havia calculat i regulat, l'avanço a manca d'un km +/-, davers ses paredetes dels firaires, em col·loco 3 er, espero a tirar el darrer cartutxo a veure si sa m'aferra perque sigui ell qui em faci el canvi de ritme, però ràpidament m'adono que ell a acabat sa munició, no pot n'aferrar-se, per tant, ara només queda gaudir de l'arribada on m'esperaven als autèntics CRACKS!!!n'Iván i en Miniño, així com la resta de veinats campaners que m'han rebut amb una autèntica ovació que ha fet posar sa pell de gallina així com també als elogis des millor utrafondista-solidari-mallorquí i avui organitzador i s'espiker, Toni Contestí.
No vull oblidar-me de ningú a l'hora de donar ses gràcies, Rafel i Tià Tous de S'Escapada per la seva ajuda incondicional, bé...incondicional incondicional no massa!!!!!jejejejej, anda que no m'han ficat pressió aquesta setmana (jejejeej), Toni Contestí, Iván, Miniño, Adrià (carrerón), David Dolç (impressionant), Hermann, Alvaro, Tomeu Mulet i Cati Sampol pels ànims (ASTRIA!!!!ens espera tremolant) etc etc etc, ahhh!!!"Josele, vaya pu...ada que te ha echo ese Rafa de S'Escapada (jejeje) un abraço", Jaume Cirer perdona per permetre'm el luxe de donar-te un consell; només cal que aprenguis a sofrir una mica més amb sa bici, una abraçada, en general a tots als que vos heu alegrat per mi, GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES i als que no...ja sabeis!!!!!MÁS GAAAASSSS!!!!!!jejejej.
Com no podia ser d'un altre manera, i no em cansaré mai de dir-ho alt i fort, GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES, a na Tina, perque com sempre dic; ella més que ningú sap s'esforç, compromís com també complicitat i dedicació, que suposa per mi intentar ser un autèntic triatleta, i jo, no arribo a poder entendre ni la pacinència ni la compresió que això suposa d'ella cap a jo.

Classificació aquí