dilluns, 21 de novembre del 2011

PUNT I FINAL???NOOO!!!NOMÉS PUNT I A PART.

Hola a tots,
Molts de vosaltres espereu la crònica del duatló de Llubí que com vaig indicar-vos feria a n’es blog.
He reflexionat i he decidit no fer-la, entre altres coses per que no vull donar lloc a males interpretacions, ja vaig equivocar-me dient-vos que feria un punt i apart a quant a competicions per que això pot donar lloc, com vos deia, a males interpretacions. Sé que molts penseu que si vaig córrer a 3’34”/km en el primer tram de la duatló, i vaig fer el 8è millor parcial en bici, i dir que no estic satisfets del meu rendiment, pensareu el que pensaria jo si ho llegís, aquest qui es pensa que és???és per això que prefereixo no detallar les meves sensacions al duatló.
Als que em coneixen ben de a prop saben que jo mai em guio pels resultats, tot i pot semblar que si, per que sovint en parlo, però sé que a la majoria de gent li agraden als números i per això faig referència de tant en tant.
Jo quan competeixo i entreno, creieu-me quan vos ho dic, l’únic que demano és que quan acabo sentir-me satisfet del que he fet, saber que ho he donat tot i demostrar als altres que he fet tot quant he pogut, indistintament dels resultat. Per posar-vos un exemple, a Alcúdia no recordo en quina posició vaig quedar, però estava igual o més content que el que va guanyar, igualment o millor va ser el Tristar, que mai oblidar-me quan em queien les llàgrimes damunt sa bici quan als meus cridaven el meu nom i m’esperaven a passadís d’arribada, és per aquestes coses que per mi el resultat és un complement a la feina ben feta, però per mi mai serà un objectiu. Puc fitxar-me un resultat com un objectiu el llarg de la temporada, això sempre ajuda a sacrificar-se en el treball, però quan estic a l’hotel abans de la carrera i sobre tot quan estic a la línea de sortida sempre acabo pregant pel mateix, que és; donar-ho tot, creuar la línea de meta i poder dir en veu alta; NO PUC MÉS!!!!!això traduït, per mi significa, HE DISFRUTAT EL MÀXIM.
No és un punt i final ni molt manco el fet que estigui no sé quan de temps allunyat de la línea de sortida, sinó com vos deia, és un punt i a part, fins que retrobi les sensacions perdudes que sens dubte per mi son el pilar fonamental per gaudir de l’esport.
Refent als meus entrenos, segueixo fent més o manco el planing, com sempre fent petites excepcions de les meves (jejeje), però en general intento seguir el planing. A destacar dir-vos que dissabte vaig tornar anar amb Sa Grupeta, als entrenos amb ells semblen més un entreno d’una contrarellotge per equips que una sortida de qualsevol altre grupeta, m’encanta!!!!son genials.

2 comentaris:

  1. Pep, respect i entenc el que dius. Sé quina sensació expliques. Els resultats no ens serveixen (llevat que siguis un professional). A nosaltres ens serveixen les sensacions i gaudir de l'esforç. De vegades jo mateix disfrut més d'un entrenament que de fer un bon lloc a una cursa si no m'he trobat bé. L'important és gaudir, no els números. Esper que la teva pausa sigui curteta. A mi me sap greu, perquè ets una referència per jo, una roda a seguir. Ara no sabré si vaig bé o no corrent si no te veig a devora!!!

    ResponElimina
  2. Pep cuando una alcanza un nivel como el tuyo ya no puede ir saltando de competición en competición a ver que sale porque seguramente lo que salga no le motivará y le producirá esa sensación de vacío que comentas. Seguramente ha llegado el momento de centrarse y fijarse unos objetivos anuales en forma de temporada y a partir de ahí elegir competiciones como refuerzo a los entrenamientos o como diversión.

    Eso en ningún caso significa un menosprecio hacia los demás (entre los que me encuentro). Al contrario, que los buenos compartan competiciones con los amateurs nos ayuda a mejorar.

    En una misma carrera cada persona tiene un objetivo distinto, uno querrá ganar, otro querrá bajar una marca, otro ganar a un compañero de entrenos y otro simplemente quiere hacer un entreno de calidad con transiciones. Saber elegir el objetivo antes de la carrera, respetarlo durante (esto es más difícil) y asumir(y analizar)los resultados después es la clave para no amontonar carreras (¿iguales?) sin ton ni son.

    Cuidate y disfruta, que es lo importante.

    ResponElimina